Reflexions després de pandèmica.....

Reflexions després de pandèmica.....
Reflexions després de pandèmia....caminant pel port del Rin, de cop de cara et trobes aquesta manifestació d'art urbà, la socialdemocràcia trepitjada, cal repensar-ho tot abans que l'esperança desaparegui de l'imaginari col·lectiu.

dilluns, 21 de desembre de 2020

La Fotosíntesis, bomba natural.


La capil·laritat dels substrats més o menys fibrosos, la hidrofília de les arrels en orientar-se cap on l'aigua existeix, fa possible que es puguin treballar aquestes propietats biofísiques, amb la fotosíntesis, aquesta altre propietat fotoquímica que es produeix a les fulles i es resolt en els cloroplast, alliberant aigua i oxigen tot fixant carboni. 

Si som capaços d'entendre aquestes propietats, estarem en condicions de treballar el verd urbà de manera resolutiva i pràctica. Podem enverdir i procurar-nos verd arreu, no ens cal cap més aportació energètica que la de la llum solar i practicar l’horticultura o bé la jardineria urbana. Ens cal motivació per a ser receptius a l'entorn i al mateix temps proactius a les necessitats del creixement dels vegetals que ens encomanem. 

Avui hem pogut llegir que la biomassa global ha estat superada per la no-biomassa, és a dir per a allò que és artificial (formigó, asfalt, construccions d'acer, metalls, envasos, plàstics, etc), potser necessari, però en aquests moments requereix una reflexió. 

Aquesta pèrdua del món orgànic en detriment de l'inorgànic, de ben segur que té una segura relació amb la crisi climàtic que estem vivint. És ben cert que les granges industrials també acumulen gran quantitat de biomassa, també que les emissions d'una agricultura i ramaderies intensives en són part important i segur determinant de la crisis que estem patint, tot i així, cal reflexionar en la visió que implica la consolidació de tant espai inert, tant espai urbanitzat. 

Cal plantejar-nos com revertir aquesta tendència de pèrdua de biomassa en els territoris i especialment en l'espai urbà, ens cal planificar estratègies individuals i col·lectives per a enverdir el nostre propi cosmos, els nostres espais de convivència i de vida. 

En aquest punt la permacultura urbana ens pot ajudar molt a interpretar aquest nou model de ciutat, barri, plaça o carrer. Si entenem que la bomba solar funciona fins i tot en dies grisos i que l'ús de l'aigua i els substrats ens són més propers del que un es creu, (autogestió de la fracció orgànica domèstica) podem individualment i col·lectivament revertir la tendència, minvant les emissions nocives i que incrementen el desequilibri climàtic, millorant la qualitat dels espais propis i comuns, tot enverdint quotidianament. 

 #permaculturadebalco 

divendres, 18 de desembre de 2020

Hortus deliciarum[i]

Hortus deliciarum[i]



Ens endinsem en l'especial i particular Edat mitjana, sovint ens ha arribat la imatge d'una època convulsa i dramàtica, on les epidèmies, la guerra, la destrucció, la misèria i la mort era la seva constant. Res més lluny d'això, l'Edat mitjana, el període que compren entre el segle v finals del segle xv, per tant, deu segles, mil anys de la Història d'Europa, va viure moltes realitats. La convivència entre religions monoteistes, jueus, cristians, musulmans va ser en moltes èpoques harmòniques.

Mil anys són molts anys, l'evolució dels territoris europeus, les seves llengües i les seves gents, els poders i les formes d'organització eren molt locals, molt territorials. No haguera pogut succeir un Renaixement sense una Edat mitjana plena d'organització i d'acumulació de saviesa popular, d'organització i suports mutus que finalment iniciar l'expansió, si abans no s'hagués omplert el sarró mai haguérem pogut a Europa fer el salt que implicar el Renaixement.

Una de les obres enciclopèdiques més rellevants fou l'elaborada per Herrand von Landsberg al monestir de Sainte Odille al municipi avui d'Ottrot a Alsàcia. Desgraciadament l'obra fou destruïda en un incendi a la catedral d'Estrasburg durant la revolució francesa.

Dit això, crec que l'organització urbana de la societat i la seva interrelació amb el medi natural i rural era molt intensa, d'una interdependència clara i evident, si les collites anaven bé, la vida urbana creixia, si per diverses raons el camp patia, la ciutat moria.

La cooperació mútua[ii] en forma de gremis fou una manera de gestionar les adversitats més que exitosa, la cultura es desenvolupar intensament, al mateix temps que les llengües anaren prenent forma i configurant un mosaic cultural i lingüístic del qual en som hereus. Les uniformitzacions i les assimilacions han estat i són encara avui interessades. Per tant, la cultura i la llengua foren claus per a traspassar a les generacions futures els coneixements i la saviesa popular, el bon saber i la bona manera de conviure.

Quan aquest equilibri en pobles i viles es trencava, molt ràpidament la fam i la guerra esdevenia instrument per a retornar l'estat de les coses a situacions de precaris equilibris, i així, a poc a poc, determinades elits, allunyades del poble menestral i del camp anaren per la força agafant quotes de poder, anaren militaritzant-se més i millorant en enginys militars, de suposada protecció de comptats i viles, protecció que esdevenir finalment repressió i espoli en moltes etapes de l'Edat mitjana.

És per això que són molt interessants els períodes en què el poder femení a partir de les Abadesses irradiaren valors de protecció i de respecte, de cultura i propagació del Bé comú. Són episodis corrents en els territoris d'Europa, al Principat coneixem una mica la vida de l'Abadessa Emma i a Alsàcia la d'Herrad von Landsberg qui ens aportar l'Hortus deliciarum una obra mestra enciclopèdica[iii].

Més endavant trobarem al SXIV l'al·legoria del Bon i del Mal Govern D'Ambrossio Lorenzetti mural pintat a Siena a instàncies del govern local. Aquesta obra ha servit recentment a Julien Dossier com a inspiració del seu llibre La Renaissance ecològique[iv], una reflexió i una eina que ens acosta a la participació i a l'acció directa en la transformació del medi urbà, l'obra ens planteja el treball realitzat a la ciutat de París, on a través de 24 "chantier" es pot preparar la ciutadania, carrers i barris de manera participativa, cap a un model de ciutat en què la vida en l'espai urbà es transforma al servei de la seva població, de la mateixa manera que s'interrelaciona amb el medi rural de manera empàtica i respectuosa, els fluxos dels quals la ciutat és dependent són aportats des del medi rural i natural amb equilibri, per tant si des del medi urbà s'irradia protecció i cura, la relació entre ambdós medis esdevé holística i justa. 


[i] . Ce livre est surtout célèbre pour ses superbes miniatures aux couleurs vives et accompagnées de légendes. L'ouvrage ne compte pas moins de 346 scènes en miniature, contenant quelque 9 000 personnages allégoriques. Ce chiffre peut sembler énorme, mais on peut parfois dénombrer dans une seule planche plus d'une centaine de personnages. Les illustrations jouent donc un rôle essentiel dans l'organisation du livre, même si celui-ci compte aussi 45 000 lignes de texte. Au lieu d'illustrer le texte comme elles le faisaient dans les ouvrages des siècles antérieurs, les images constituent la matière principale de cette encyclopédie et sont destinées à être décodées en premier, tandis que le texte sert de complément au langage de l'image.

Herrade est très soucieuse de l'exactitude des images. Le zodiaque est dessiné avec beaucoup de soin. La traversée de la Mer Rouge montre un chameau fidèlement dessiné. La rose des vents indique douze vents. Attachée à relier microcosme et macrocosme, Herrade représente le monde sous la forme d'un homme nu avec les bras étendus, dont la tête rayonnante est entourée de sept planètes, avec aux quatre coins de l'image une allégorie des quatre éléments en relation avec l'homme : l'eau liquéfie son sang, l'air lui permet de respirer, le feu donne de la chaleur à son sang et la terre fournit au corps sa matérialité. L'eau est naturellement identifiée par des poissons et la terre par un monticule sur lequel une chèvre broute des ronces. Le péché originel est illustré par une scène montrant Adam en train de labourer et Ève filant au fuseau.

Source: wikipedia

 [ii] El apoyo mutuo. Un factor de evolución. Piotr Alekséyevich Kropotkin. Editorial Pepitas de calabaza.

 ii] Pour l'essentiel, cette encyclopédie est un florilège de quelque 1 160 textes, tirés de sources diverses: Eusèbe de Césarée, Clément d'Alexandrie, Augustin, Isidore de Séville, Bède, Smaragde, Fréculf de Lisieux, Yves de Chartres, Anselme de Cantorbéry, Honoré d'Autun, Rupert de Deutz, Pierre Lombard, Pierre le Mangeur et Fulgence le mythographe. « Les passages sur la cosmologie, la chronologie, l'astronomie, la géographie, la mythologie, l'agronomie et autres sciences sont, en grande partie, empruntées à un recueil intitulé Aurea gemma, qui a beaucoup de rapport avec le livre De imagine mundi. »

L'inspiration principale semble venir du Liber floridus de Lambert, rédigé près de cinquante ans plus tôt, comme l'indiquent à la fois le titre et la reprise de la métaphore de l'abeille qui collecte le nectar de fleurs diverses et en fait son miel. Toutefois, le terme jardin a ici un sens plus strictement chrétien que le titre de l'ouvrage de Lambert, car ce mot fait référence au jardin d'Éden, assimilant ainsi le savoir encyclopédique à un paradis plein de choses plaisantes à voir et à s'assimiler.

Source: wikipedia

[iv] Renaissance Écologique. 24 chantiers pour le monde de demain. A quoi ressemble un monde qui a réussi à rester sous 1,5ºC, et comment pourrions-nous y parvenir?.Julien Dossier propose de relever un tel défi en adaptant l’Allégorie des Effets du Bon Gouvernement, une fresque peinte par Lorenzetti à Sienne en 1338. La version contemporaine qu’il a conçue se décompose en 24 chantiers, et donne les clés de la Renaissance Écologique. 

Source: https://www.renaissanceecologique.fr/


dilluns, 30 de novembre de 2020

Diàlegs de pandemia.

 Trames autònomes. Estratègia fractal. 

Definició de Trama: A l'entorn del tissatge, la trama, és el fil que es fa passar a través de l'ordit per crear un teixit o una tela.


Hi ha maneres, moltes, segur que tantes com persones, per a plantejar una estratègia davant el col·lapse que ens espera.

Però cap tindrà èxit si no és plantejada i organitzada en grup, en trama horitzontal, un fil de suport mutu on la trama esdevé teixit resistent, aquí és on rau la seva força, múltiples nòduls de connexió que la fan resilient a totes les pertorbacions, una xarxa col·lectiva de suport mutu, res de nou, tan antic com l'essència de l'evolució de les espècies i de la mateixa humanitat.

Però prendre consciència avui, davant el col·lapse ecològic i econòmic global, davant la narcòtica propagació de les Elits i els Estats que ens vomiten lleis i normes estúpides i injustes, no deixa de ser tremendament revolucionària e intel·ligent, és l'hora de preparar-se per a un futur individual i col·lectiu digne socialment i ambientalment. I la resposta ha de ser fractal, de manera recorrent fins apagar la reacció.

Definició de Fractals: Els núvols, les muntanyes, les onades del mar, el sistema circulatori sanguini (el batec del cor també), les línies costaneres, els flocs de neu, l'electricitat, les fulles dels vegetals o fins i tot la distribució d'arbres en el bosc es manifesten en forma fractal.

Conclusió: Cal organitzar-se amb autonomia alimentària, bancs de llavors i forns de cuita col·lectius, espais agrosocials autogestionats des dels barris i pobles, pot semblar poca cosa, o pot semblar una utopia, però promovent xarxes definides en trames horitzontals de suport mutu, on el saber i les necessitats es comparteixen amb dignitat i es garanteixen la transmissió de cultura, alimentació sana i cures generacionals. És la garantia de super-viure i no pas sobre-viure. 

 
 

divendres, 9 d’octubre de 2020

Bitllet d'anar i tornar.

 


Pujo al tren a Figueres en direcció al Nord, els fets es precipiten, cada cop que baixo a Catalunya i les Espanyes, m’adono de com es va fent més gran el forat que separa, la política espanyola i catalana i la societat civil, amb l’evolució política de les metròpolis europees.

Quan comparem els barris populars de les ciutats europees, fins i tot els més castigats en marginació i els comparem amb el que s’està vivint a barris populars de les grans ciutats espanyoles, l’abisme entre les polítiques a banda i banda dels pirineus s’eixampla cada cop més i em produeix una immensa tristesa i ràbia a l’hora.

Malgrat tot queda Europa com a sortida, la llibertat de moviments en tot l’espai Schengen, malgrat la sortida de la Gran Bretanya, es un bàlsam per a una generació i al mateix temps el millor aliat de l’Espanya dels Borbons i tot el seu seguit,  la hipocresia de les elits de Brussel·les que els interessa més el control de la frontera sud que els Drets humans deixa les mans lliures a la impunitat a l’Estat espanyol.

Les estructures de la dreta franquista espanyola seuen en les seves poltrones de poder, distribueixen privilegis i es protegeixen entre elles, des dels espais polítics, des de les altes estructures administratives, de la judicatura, de la policia i de l’exèrcit, es mantenen privilegis adquirits pels segles dels segles pel dret de conquesta i van espoliant tot el que poden i més, és el seu sinus.

Europa evita que l’olla exploti, Europa amb la moneda única i l’espai de lliure comerç entre persones i bens, permet que les classes contestatàries i en capacitat de revoltar-ho tot, acabin fugint a la mínima oportunitat nord enllà.

Trist pronòstic pels propers anys, les classes populars que intentaran quelcom per a canviar l’estatus quo rebran amb total impunitat la repressió i la injustícia més flagrant, per contra els espoliadors, els corruptes, els veurem com quirúrgicament van reben tractes de favor fins a l’absolució.

dissabte, 12 de setembre de 2020

Vull explicar-ho, perquè no puc callar-ho.




El sistema ecocida que està matant el nostre medi i per tant ens està matant a nosaltres, impedint un futur digne per a les generacions futures, té noms i cognoms.


a) Sector agroindustrial.

Són totes les integradores de bestiar, les càrnies del territori. VallcompanysBatalléTarredellasCAG, totes tenen els petits ramaders sotmesos sota el sistema de la integració; és a dir, els subcontracten les feines a un preu per kg de carn, els subministren el pinso i els medicaments, ells com explotació ramadera, són responsables de l'engreix i dels seus purins, les declaracions anuals de nitrogen (DAN) i dels vincles amb la normativa vigent. Qui fa el gran negoci amb l'exportació de la carn, especialment a la Xina són les integradores, es capitalitzen fins a l'infinit, són els únics que podrien invertir en descontaminació, el pagès integrat no té capacitat d'inversió, al contrari, si hi ha pesta porcina, ho perd tot, si no pot abocar purins, ho fa!, i s'exposa i exposa els seus veïns, les integradores no en tenen responsabilitat, no assumeixen cap risc.

És el capitalisme salvatge que ens mata el territori i a nosaltres. Si arriba un govern que els obligui a assumir les seves responsabilitats, tancaran i marxaran a un altre territori verge, ja s'està parlant d'obrir grans granges porcines al Marroc. L'Aragó els hi queda petit. Darrere deixen un territori amb els seus aqüífers contaminats, una xarxa ramadera i pagesa destruïda i descapitalitzada, en definitiva la desertificació i l'abandonament del Món rural.

Avui, l'administració és còmplice i responsable de tanta mesquinesa, tots els partits i funcionaris d'administracions maregen la perdiu, són tots part del problema. Clara aportació dels qui han fet impossible el desenvolupament d'un moviment ecologista de veritat.

Prou de mentides. Prou hipocresia. Vivim en un núvol de deixalles. De merda sense control, una economia d'exportacions que no internalitza els costos ambientals, amb un model extractivista d'indústria càrnia generalitzat a l'Eix transversal. De Figueres fins a Lleida.

b) Sector turístic de masses i model de segona residències.

El desenvolupisme ens ha portat a un model de segones residències escampat arreu de les comarques, algunes més properes a l'Àrea metropolitana, les urbanitzacions dels anys 70, algunes salvatges i escampades arreu, s'acabaren convertint en primeres residències, recordo quan als anys noranta, fent treballs d'econometria per tal de definir un model de gestió de residus a la comarca del Vallès Oriental i vivien censades 174.000 persones, els nostres models ens donaven que les urbanitzacions esdevindrien primeres residències i arribaríem a tombar el segle a multiplicar per 3 la població, avui el Vallès Oriental ja s'acosta als 500.000 habitants. La gran Barcelona i unes polítiques només pensades per especular amb el sòl es requalificaren terrenys forestals i agrícoles en urbans. Aquest mateix model continua a la Costa catalana, són molts els projectes de construcció de nous habitatges de temporada, tot plegat seguit d'un model narcòtic de turisme de masses que demana sòl i més sòl per especular any rere any, esgotant els recursos i dilapidant el paisatge e implantant un model d'economia intensiu de masses, concentrat en 3 mesos d'activitat anual, també a muntanya. Quan la mobilitat s'ha de replantejar per diversos factors, ambientals, sanitaris i econòmics tot s'enfonsa.

c) Sector forestal, el rerepaís.

Un rerepaís noquejat per les grans famílies forestals ben col·locades políticament i tècnicament, eviten un canvi de model forestal, un canvi de model d'agricultura de secà. Avui veiem i sabem que un dels principals problemes ambientals que patirem els propers anys i que afectarà la qualitat de vida del conjunt de la població, seran a la conca Mediterrània, els incendis forestals, són molts els professionals del sector forestal, científics i del cos de bombers que ens adverteixen que si no ens posem a treballar el paisatge per a segmentar-lo i generem economia del rerepaís, la immensa continuïtat forestal és una bomba de rellotgeria que ens pot col·lapsar ambientalment i economicament. Avui tenim referents molt propers que ens haurien de posar-nos en alerta, California és un exemple clar del desastre per a nosaltres. Només donant valor als productes de secà, a la ramaderia extensiva i a un model d'aprofitament forestal lligat a a la bioenergia i a la bioconstrucció, aprofitant i sinergiant estratègies amb la fotosintesis, res de bo ens espera, han arribat amb l'increment de les temperatures, els MEGAINCENDIS. Ho saben als Departaments, ho saben al Centre de la Propietat forestal, ho sap tothom del sector, però una minoria ben organitzada atenalla el futur del rerepaís i del país sencer.

d) Sector industrial.

Un model industrial, model industrial? On? La gran Barcelona fagocita l'entorn i expulsa els seus habitants. Tarragona viu del petroli i els seus derivats, tothom parla de descarbonitzar, ja, i si descarbonitzem què?, es quedaran sense model fòssil?, no entenc com és que comprem tanta fal·làcia, tot és mentida....i el futur si cal serà transitant cap a l'especulació amb illes tòxiques de joc, vegis Barcelona-Park a Tarragona. Promoure indústria de nous materials, biomaterials, és del tot imprescindible, però tota activitat industrial requereix talent, requereix capital i d'un sector financer amic, i dic amic ja que les entitats financeres catalanes, molt espanyoles formen part de l'oligopoli del petroli i el gas. REPSOL, NATURGY tenen com a estratègia clau posposar la transició energètica, saben que una real transició vol dir descentralització i fan i faran tot el possible per a bloquejar el canvi de model, ells en seran les víctimes. Per tant, lamentablement qui té idees, ganes e il·lusions industrials acaba marxant fora del País que cada vegada es va fent més petit e incapaç d'evolucionar.

Això és la Catalunya del SXXI

Epíleg: 

Canvi de model és ecogestió dels territoris, descentralització energètica, cooperació interregional, suport mutu entre persones, barris, pobles, ciutats i territoris. Cal avançar cap a un model econòmic que trenqui amb cinc segles de depredació, corrupció i espolis en benefici d'unes elits que s'han perpetuat. Com deia Galeano al sublim llibre "las venas abiertas de America latina".

Hi ha una generació que haurà de prendre les regnes del seu futur, ho ha de fer de pressa, ha de sortir de les dinàmiques de poder, de models patriarcals, d'estructures d'Estat, de models repressius i policials, ha de fer-ho amb visió feminista, a escala horitzontal. I clar, ha de fer-ho sortint de les àrees de confort, ha de trencar els ous i així fer la truita.


dimecres, 15 d’abril de 2020

Virus i Capital.


Existeixen molts tipus de microorganismes patògens i no tots causen el mateix mal. De la mateixa manera que no tots actuen en el mateix tipus d'organismes, alguns actuen sobre plantes, altres sobre humans i altres poden actuar tant en plantes com en animals. I en concret els patògens oportunistes necessiten un hoste en condicions immunodepressores per a poder actuar-hi sobre ell.

La vida a la terra, va aparèixer a partir de processos físics i químics fa uns 3.800 milions d'anys, apareix la Biosfera. Aquest procés de colonització dels medis terrestre, aquós i atmosfèric es regeix encara avui pels principis d'oportunitat, de cooperació i d'adaptació, és a dir, els organismes, microorganismes, utilitzen estratègies per ocupar nínxols. 

Alguns organismes, bacteris, virus, tenen unes capacitades que la majoria d'organismes més complexos no tenen, la capacitat de latència. La capacitat de la latència de molts microorganismes també ha estat adaptada en mamífers, la capacitat d'hibernació, deixar en constants vitals molt baixes l'organisme fins que arribi la primavera.

El capitalisme és una màquina de transformació i d'adaptació dels més forts per a eliminar competència i acumular capital en pocs, actua i es desenvolupa en ecosistemes econòmics diversos, democràcies lliberals, socialdemocràcies, dictadures i oligarquies, quan més alienada es té la població més eficient és. Segueix els mateixos patrons que el desenvolupament oportunista de virus i bacteris que s'aprofiten dels seus hostes. Fins que el recurs s'esgota i bacteris i virus moren.

És un sistema que parasita pobles i classes socials per extreure el màxim de benefici. Però aquest sistema té nivells de tolerància:

• La social, excessos d'explotació porten a revolucions.
• L'ambiental, excessos de consum i contaminació ens han abocat a la crisi climàtica que ja té efectes i alteracions als ecosistemes.
• La sanitària, amb morts per contaminació i ara en mort per l'aparició de virus que esdevenen pandèmia.

La combinació dels excessos en l'alteració dels ecosistemes naturals i l'explotació social de poblacions humanes, crea un nou vector de desequilibri devastador en forma de crisi sanitària global.
La pandèmia actual del S. XXI és doncs una conseqüència d'haver sobrepassat els tres nivells de tolerància, el social, l'ambiental i el sanitari. De cop el covid-19 mata arreu (globalització dels desequilibris a curt termini), atura la producció, atura el consum i ens manifesta la vulnerabilitat de l'espècie humana.

Per tant, no hauríem de ser naïf en les conclusions, el virus del capitalisme global està a punt d'acabar amb el seu hoste, nosaltres. No queda més remei que canviar de patró, és el moment de posar-nos en marxa, revertir els desequilibris d'aquest capitalisme de consum depredador del qual tots hi participem.

Tenim però mecanismes per fer-ho, són tots aquells que trenquin amb l'alineació, promoure la cooperació mútua, redefinir els territoris de manera holística, activar el sector primari, reequilibrar el secundari en un model de bio-economia i sobretot, aprofitar el terciari per a crear molta cultura.
No deixem que aquesta classe dirigent perillosa ens portin a una situació de control orwel·lià i ens alienin definitivament per tal de mantenir el sistema que avui ens porta al col·lapse com a espècie.

No podem sortir amb èxit d'aquesta crisi aplicant els mateixos patrons d'abans de la pandèmia. La latència dels patògens, la seva capacitat de mutació i d'aprofitar els organismes immunodeficients és la nostra vulnerabilitat. 

Som hostes d'aquest virus anomenat capitalisme, creem mecanismes d'immunitat social, ambiental i sanitària. 
Rebel·lem-nos! 
Repensem-ho tot.

dijous, 26 de març de 2020

Era normal.

Reflexions en dies de confinament.


No crec en conspiracions malvades en relació amb els microbis, no crec que tot sigui culpa dels americans, ni dels xinesos, ni dels russos, no, ni de bon tros, el que sí crec és que no es podrà tornar a la normalitat, perquè la normalitat era el problema.

Era normal que any rere any anéssim forçant la màquina del creixement, era normal que les emissions anessin incrementant-se any sí, any també, era normal que els Pols es fonguin i els mars puguin, era normal que el clima estigui emprenyat i ens porti huracans, era normal que la gent d'un continent s'ofegués al mediterrani, era normal que Austràlia i l'Amazones cremés pels quatre costats, era normal que les democràcies no siguin capaces d'equilibrar les desigualtats, era normal que a Estats Units tingui un personatge repugnant com a President, era normal que uns histèrics borratxos del UKIP hagin marcat el futur de milions de britànics, era normal que se celebrin competicions esportives al mig del desert, refrigerades a cop de barril de petroli, era normal que es promogui un model d'oci que ha de fer neu artificial, era normal agafar avions per anar a esmorzar a Londres i tornar, era normal que es retallessin els serveis públics arreu, els més mal pagats metges i mestres, era normal que la policia i l'exèrcit reprimeixin les manifestacions i els Drets humans impunement, era normal que per Nadal haguéssim de passar controls, era normal que gairebé t'escorcollin arreu, era normal mantenir l'Orient mitjà sota les bombes, era normal que continuem fabricant armes per a matar-nos, era normal que milions d'espècies desapareguin del planeta, era normal que les abelles desapareguin del planeta, era normal llençar a marges i camps pesticides i herbicides, era normal mantenir una agricultura que a França cada dos dies un pagès es suïcidi, era normal que el luxe sigui malbaratar, era normal violar i matar les dones, era normal i aquest és el problema.