dijous, 25 de juliol de 2019

Aigua i sal, foc i energia. Concepte renaixement ecologista a la Mediterrània: Illa energètica versus energia distribuïda, emmagatzematge i embassaments.


                                           Font: SZ-Karte; Quelle: World Resources Institute

La gestió dels recursos hídrics, en definitiva de les conques hidrogràfiques, així com  la gestió de l’energia hauria de ser abordada de manera integrada, especialment a Catalunya, país de boscos orogràficament molt divers.

En el present article insistiré en el concepte territorial d’illa energètica, base d’una planificació territorial descarbonitzada i l’ús de l’aigua com a element d’emmagatzematge del propi recurs i d’energia potencial administrable. A La conca mediterrània, l’aigua sempre ha tingut un paper fonamental i als anys vinents encara serà més rellevant, depenent com s’abordi la seva gestió ens condicionarà el benestar futur més immeditat.

L’estatut d’autonomia de Catalunya ens permet administrar i gestionar de manera exclusiva les conques hidrogràfiques anomenades internes, i són diferents els organismes públics i/o privats, el Consorci del Besòs, Costa Brava, Aigües Ter-Llobregat, Aigües de Barcelona, Companyia d’aigües de Sabadell, Aigües de Vilafranca, de Mataró, etc, fins fa poc totes eren públiques, avui la privatització ja arriba a nivells alarmants, però legislant això es pot revertir a favor dels interessos del territori i les persones.

Jurídicament, de qui és propietat l’aigua que circula pel territori? L’aigua és un Bé públic. Doncs no hi ha res a dir, la seva gestió sent avui privada en molts casos, és recuperable als interessos generals.
Tornem al model descentralitzat d’illa o illes energètiques interconnectades o energia descentralitzada distribuïda, diguem-li com vulguem, l’aigua haurà de jugar un paper molt important, no podem pretendre assolir la sobirania del territori sense el control d’aquests recursos; aigua, sol, vent, biomassa, recursos naturals, en benefici del Bé comú i la salvaguarda del Planeta.

Entenem l’aigua com un medi viu que cal preservar-lo, així com tota la seva biodiversitat que porta associada,  i també entendre que ; sense deslligar-se dels anteriors interessos,  un element tradicional de transmissió energètica.

Fins avui aquest concepte integrat  ha anat per separat, uns es dediquen a treure profit de l’aigua com a Bé de consum, i altres a través dels cursos fluvials a treure’n profit energètic a partir d’infraestructures hidràuliques, acabant aquesta aigua sent lliurada amb més o menys encert al Mediterrani. I tots i totes rebent les corresponents factures,  i això sí, els beneficis sent transferits lluny del territori.

Catalunya en un context de crisi climàtic actual, pateix i patirà episodis de sequeres extremes. Són dos els punts febles que tots els informes científics alerten, aleshores; és d’obligació i d’interès general adaptar el país i el territori als efectes directes del canvi de clima, la manca d’aigua i els incendis forestals.  

És del tot evident que tindrem greus problemes i dificultats en la gestió dels recursos hídrics i de l’aigua potable, de la mateixa manera que les conques hidrogràfiques en el seu conjunt patiran la devastació de grans incendis forestals, la continuïtat i la gran superfície de bosc actual, així ho alerten científics i professionals de la lluita contra incendis.

És doncs el moment d’entendre el conjunt de les conques hidrogràfiques com a un conjunt, i en aquest aspecte les energies renovables i les dessaladores per osmosi inversa de l’aigua de mar hauran de jugar un paper molt important, cert, però cal que les tecnologies interactuïn entre elles, la conca és una unitat i la gestió d’aigua i energia també ho han de ser.

Les infraestructures dessaladores són una opció factible en contraposició als grans transvasaments per a fer front a la manca d’aigua, és evident que cada dia en som més i en serem més i d’aigua hi ha la mateixa, i el més preocupant és que el cicle de l’aigua s’ha alterat, d’aigua a l’atmosfera hi ha la mateixa, però no plou com estàvem acostumats.

És coneguda la solució que de manera recorrent apareix en episodis de sequera, plantes dessaladores, però com tot, depèn com es plantegin aquests equipaments, ajudarem a resoldre el problema o el farem més gros. Volem dessaladores lligades de manera individual a la venda d’aigua potable i associades a més emissions de gasos d’efecte hivernacle,  o bé les volem integrades en un model públic de gestió energètica renovable de l’aigua?. Volem gestió del territori deslligat del model energètic i de l’aigua del país?.

De cap manera, la gestió de l’aigua passa també per a la gestió de la forest, ens cal una gestió de crisi climàtica del conjunt del país, de les necessitats urbanes i de les agràries i territorials, ens cal d’una vegada per totes entendre el país i els territoris com un tot, entendre els seus fluxos, garantir una qualitat de vida acceptable del medi urbà i del medi natural, gestionar-los localment, comarcalment, de manera integrada,  o bé les generacions immediates i la nostra vellesa estarà compromesa.

En una gestió integrada, amb una participació activa de les energies renovables, PV, eòlica, bioenergia,  connectades al funcionament de dessaladores, el seu actual alt cost  econòmic i energètic pot resultat irrellevant, aquesta aigua de mar, retorna als embassaments en períodes de màxima activitat solar, fotovoltaica o eòlica, bombada com aigua dolça; per contra aquest circuit secundari ens permet gestionar la demanda elèctrica del país de manera significativa, en definitiva les conques del Besòs, del Ter, la Muga i del Fluvià i fins i tot la del Llobregat, són territoris perfectament factibles per a tal fi, atesa la seva poca distància entre la costa i els seus embassaments (La Baells, Sau i Susqueda, el de Boadella) tots per sota de 100 km de curs fluvial.

Posant un exemple interessant,  l’embassament de Vallforners al Vallès Oriental es troba entre la planta potabilitzadora de Cardedeu i les infraestructures de gestió de residus de TERSA a la desembocadura del Besòs, aquest model integrat ha d’incorporar infraestructures territorials d’energies renovables que ens garantiran el futur del País.

És del tot imprescindible desenvolupar les energies renovables lligades al territori, solar, bioenergia, geotèrmica, eòlica, eficiència, posar-les a la màxima potència i utilitzar la hidràulica com a gran acumulador.

Aigua i energia van de bracet, però això no és nou, ara toca un renaixement ecologista. La concreció de noves infraestructures territorials renovables, han de fer possible retornar al poder local i descentralitzat, les infraestructures que per qüestions històriques mai han estat al servei dels interessos generals sinó als interessos d’un Estat que només obeeix als oligopolis i les seves famílies.   
Durant la renaixença, Catalunya va desenvolupar la revolució industrial, no disposava d’estructures d’Estat i en canvi va electrificar Barcelona i el País en general, moltes foren les infraestructures realitzades que avui ens haurien de marcar el camí.

Cal un debat tècnic i holístic del país, de la comarca i de les viles. La particular orografia del país ens és favorable per abordar una transició i definir un pla de descarbonització 2030-2050, tal i com clama l’emergència climàtica que estem patint.

Estrasburg a 22 de juliol del 2019

diumenge, 30 de juny de 2019

Visions orbitals des de terres del Rin.


Visions orbitals des de terres del Rin.

Hi ha realitats socials que són indiscutibles i cal tenir-les en compte, les dinàmiques progressistes superen les inèrcies conservadores, sempre. Avui, una dinàmica inqüestionable al planeta, la trobem en les noves concentracions humanes. Europa no n’és una excepció, de fet Europa no s’entendria sense el dinamisme de les seves euro-regions i euro-districtes.

Aquest nou regionalisme europeu, és metropolità, cosmopolita, es nodreix d’un ecosistema complex més enllà dels Estats antics del S.XX, interacciona amb estructures i lògiques comunicatives modernes,  de baix a dalt, molt adequades per a afrontar els reptes més importants que la ciutadania d’aquesta part de l’hemisferi Nord ens toca abordar de manera immediata.

Cal posar noms als reptes i si pot ser concretar-los, des d’una visió global, el principal repte a Europa, no estarà en saber si podrem assolir nivells de generació renovable de  l’energia, segur que tecnològicament i arribarem, el problema de les continuades emissions de gasos efecte hivernacle, en definitiva de consum irracional d’aquest capitalisme salvatge, ens arriba rebotat i rebrotat, el veritable problema és la pobresa que genera.

S’ha abocat a dues terceres parts de la Humanitat a fugir dels seus territoris, Àsia i Àfrica i determinades regions d’Amèrica del Sud, han esdevingut en gran part, socialment, ambientalment, i com sempre políticament insuportables, la colonització ha estat nefasta, la geopolítica dels hidrocarburs ens manté en guerra global i permanent, ja res ens separa de la barbàrie, vivim acostumats al terror, no és el mar que ens separa, és el mar que ens uneix en el destí d’espècie. No hi ha fronteres possibles, ni orogràfiques, ni polítiques, ni climàtiques,  mai n’hi ha hagut, quan travessar-les obeeix a ancestrals  instints de supervivència.

Ens cal formular un nou model polític, econòmic i social que superi els Estats tradicionals, no hauríem de gastar tantes energies en reproduir estructures que no són, ni ens seran mai útils pels reptes que hem d’abordar, crec sincerament que majoritàriament aquests reptes han de superar-se des de l’eix ciutat-regió. 

Aquestes noves metròpolis interactuen entre elles des de l’eix bio-regional i cultural, sovint aquests eixos són orbitals, cap endins i cap enfora,  abasten territoris que superen de llarg les fronteres dels Estats, especialment en l’àmbit de les regions transfrontereres, tant dintre d’un mateix Estat, com entre Estats.

Catalunya té la sort de compartir espais orbitals amplis, per ser terra de pas i de frontera, també per ser sovint interpretable com a ciutat-país.  Barcelona i Catalunya han de superar-se a si mateixes i entomar el gran roll que la seva posició geo-estratègica li és encomanada, llegia fa poc, més del 24% de la ciutadania barcelonina no ha nascut ni a Barcelona, ni a Catalunya, ni a l’Estat espanyol. La cultura catalana, com sempre, serà instrument de cohesió i permetrà un espai territorial bio-regional, molt mediterrani, i també molt pirinenc, en gran mesura és la cultura la que configura l’espai de convivència, sense aquest espai cultural definit, la convivència es trenca.

Apliquem-nos en pensar; la societat ja NO creixerà entre fronteres d’Estats antics i caducs, sinó en una bioregió Pirineus-Mediterrània, si enfoquem els esforços en pensar  diferents eixos de treball, interrelacionant els canvis demogràfics, socials i climàtics, amb una nova urbanització de l’espai,  digitalitzat e intel·ligent, si pensem amb una població sana,  alimentada amb recursos locals, bio-regionals,  el temps ens serà pròsper.

L’ Euroregió Pirineus-Mediterrània és un espai que pot i cal omplir-se de continguts i de sentit compartit per abordar els reptes de futur.

  • URBANITZACIÓ: Un nou urbanisme ha de fer possible una mobilitat 100% descarbonitzada, especialment en l’àmbit urbà. Com deia en Ildefons Cerdà, - urbanitzar el camp i ruralitzar la ciutat -. Ha d’actualitzar-se el concepte urbanista de ciutat jardí, intel·ligent, dinàmica i culturalment diversa, de la mateixa manera que cal fer un ús dels recursos naturals molt més eficient, aigua i residus han de ser integrats com a flux circular energètic de la pròpia esfera urbana, industrial i rural.

  • CANVI DEMOGRÀFIC: Entendre el canvi demogràfic que s’està produint, és imprescindible per a integrar aquesta nova onada de migratòria a les grans metròpolis, comprendre aquest fet, aquest canvi cultural immens en poc temps. Per tant, creure’ns que serà la cultura entesa com a instrument, qui facilitarà els canvis socials per a aquesta nova integració, tant en els habitatges i carrers com en els mateixos barris.

  •  CANVI SOCIAL: Aquest nou escenari ha de ser feminitzat i feminitzant, els rolls de gènere també han de canviar, ens cal abandonar immediatament aquesta model de societat masclista, jeràrquic, autoritari i violent, el canvi social ha de ser feminista, transversal, democràtic i no-violent.

  • CANVI CLIMÀTIC: La integració de polítiques globals de descarbonització en l’àmbit bio-regional, serà la fórmula més eficaç per tal de realitzar aquesta tant anomenada transició energètica, tecnològicament la bio-regió Pirineus-Mediterrània, disposa de grans instruments per assolir un model per a l´horitzó 2050 de 100% energia renovable. És la realitat global la que ens facilitarà xarxes descentralitzades de subministra pel conjunt de l’Euroregió.

  • DIGITALITZACIÓ: La quarta revolució industrial arribarà els propers anys i amb força. Els canvis que comportarà seran social, ambiental i econòmicament gegantins, les professions que ocuparan a més població d’aquí 30 anys res tindran a veure amb les actuals. L’alliberament del treball mecànic, pivotat en fonts d’energia renovable, ens permetrà disposar de temps i eines per a fer també la transició cultural que hem inevitablement d’assolir. Més diversa, més rica i més humanista.

  • ALIMENTACIÓ SALUDABLE: Els canvis en l’alimentació seran directes i proporcionals als altres canvis; climàtic, social i demogràfic. Els consumidors oberts a mecanismes d’adaptació i de consciència global, adaptaran nous hàbits alimentaris, la bio-regionalització de l’agricultura i la incorporació del mar,  més enllà de la seva riquesa ictiològica implicarà una nova concepció de l’alimentació i dels hàbits alimentaris.

Conclusió:

La superació de les fronteres és possible, si bé sabem que de manera individual i col·lectiva, sovint aquest salt esdevé dramàtic, també es cert que si el pensament és lliure i científic, llavors crea escenaris, models conceptuals, estratègies per resoldre els reptes dinàmics que el Planeta ens rebota, la millor manera de contextualitzar les solucions no pot ser encotillant-se en marcs estatals, sinó obrir-se a l’àmbit bio-regional.

La bioregió Pirineus-Mediterrània, és, i ha de ser un instrument conceptual que s’ha d’omplir d’instruments per a nodrir d’eines urbanístiques, tecnològiques, digitals i alimentàries als habitants d’avui i del futur de l’EUROREGIÓ PIRINEUS-MEDITERRÀNIA. Avui però, és ben poca cosa, només un web. Per tant, una oportunitat.


Carles Vilaseca
Treballador transfronterer a terres del Rin.

estiu de 2018

Estem en obres. Emergència climàtica.


Parlem d'autodeterminació, podem (auto) determinar-nos per altres camins als explorats fins avui?, creieu que no disposem de mitjans? Doncs jo crec que sí, en aquesta Europa que alguns voldrien en flames, cada cop en són més els que estem convençuts en autodeterminar-nos des dels carrers, els barris, els habitatges, els polígons industrials i la seva indústria, la universitat, l'empresa, els equipaments, el transport, els parcs, autodeterminar-se des de les viles i ciutats, des del rerepaís.

Només cal fer un exercici d'imaginació col·lectiva i definir un pla d'emergència, no esperem que ens ho facin des de dalt, l'àmbit local, el poder local, pot fer-ho. Pot preparar el poble, el barri, els habitatges, els polígons, els espais naturals, els horts, els conreus, el bosc, les platges, tot alcalde o alcaldessa hauria de posar ja un cartell en "obres" a l'entrada del seu poble; "Els propers 10 anys estem en obres per emergència climàtica".

Ens cal pensar i estructurar un nou model d'economia ecològica que marqui el guió de la nostra vida a casa, al barri, al poble, a la comarca i a la fi al País, de cap manera a l'inrevés. No podem esperar que des dels Estats emani res de diferent del que hem tingut fins avui, i com que no hi ha temps, la transició ha de venir des del microcosmos personal fins a l'entorn natural i urbà més proper, el del nostre dia a dia, el que incumbeix l'àmbit més municipal i comarcal a cada racó dels diferents territoris que configuren Europa, també a Catalunya.

Podem fer-ho, us recomano en llengua francesa el llibre d'en Julien Dossier, la Renaissance écologique, un treball excel·lent que parteix del quadre pintat a Siena l'any 1338 per Ambrossio Lorenzetti, "Al·legoria dels efectes del bon i del mal govern". *

Decididament, des d'una òptica d'ecologia política, tal com arreu d'Europa, des dels carrers, des de les escoles, des dels barris i viles es reclama, estem obligats a repensar les estratègies i els camins a recórrer. On podem ser realment transformadors?. Un nou Món està en marxa i nosaltres des dels pobles i ciutats no hi podem renunciar, ens podem auto-determinar, sense que ningú ens ho pugui impedir, i tant que sí.

La Catalunya de la renaixença no tenia Estat i en canvi va fer possible una transformació europeista, evident i visible encara avui en moltes viles, pobles i ciutats, va industrialitzar el país, sense carbó pràcticament, gairebé no en tenim i van tirar d'imaginació, ciència i de tecnologia europea. Del Pirineu es feu arribar l'electricitat a viles i ciutats, es van crear les manufactures a cop de força hidràulica, sorgir la renaixença cultural i lingüística. En Pau Vila definir un model territorial descentralitzat, les comarques; excel·lent instrument de definició territorial, avui però molt i molt infrautilitzat. Sense oblidar els ateneus i l'escola moderna, sorgits d'un moviment obrer molt potent que comptava amb la internacional obrera. Em quedo amb l'essència moderna d'aquella època, no m'interessa la repressió i els períodes reaccionaris.

Cal mirar a Europa altre cop, no pas l'Europa dels Estats, sinó l'Europa del carrer, la que es mou cada dia per adaptar-se, l'Europa que fa front des de l'àmbit local, els reptes d'avançar cap a un nou Renaixement del S.XXI, un Renaixement Ecològic, el del bon govern.
Tenim l'obligació de no malbaratar els darrers 10 anys, individualment i col·lectivament, hem de pensar, treballar, actuar i transformar els territoris. No s'hi val aixecar l'estelada i cada matí consumir com si no hi hagués demà, no s'hi val fer "tractorades" i de matinada escampar els camps de purins i pesticides, no s'hi val omplir el dipòsit i el cap de setmana omplir les carreteres, no s'hi val cremar combustibles fòssils i fer anar la fàbrica havent-hi alternatives, s'ha de tenir compromís ambiental i territorial alhora, tots dos aspectes van plegats i així sí que la independència al mal govern és possible.

Tan sols es disposa de dues legislatures per construir les eines necessàries i fer front a l'emergència social, econòmica i ambiental que ens cau a sobre, aquest és el clam que recórrer Europa.
Una Europa verda arriba amb força. Una onada verda molt potent es renova i creix cada divendres als carrers de pobles i ciutats. No sé si hi serem a temps, no sé si servirà de gran cosa, no sé si serà suficient per a adaptar les pròpies ecosferes íntimes i personals als efectes de la crisi climàtica, no en tinc ni idea, però del que n'estic segur és que no ho empitjorarà i per tant, val la pena destinar el temps personal i professional a aquesta tasca.

L'Albera mai fou frontera, avui tampoc ho ha de ser.

Carles Vilaseca

Treballador transfronterer a terres del Rin.

dilluns, 25 de març de 2019



Anònims.

CAT:
No cal perdre el temps. Hi haurà condemna exemplar, 10 anys com a mínim. El TEDH serà dur, complicat i llarg. Però com a molt, serà una vulneració més. Res més.

Hi ha sedició, és clar que sí! Seran tots i totes condemnades, no pot haver-hi sedició sense les organitzacions de la societat civil, i elles hi eren, és clar que hi eren!. Però la desobediència civil, la insubmissió pacífica serà criminalitzada.

La sentència borbònica està dictada, brindada amb un Ribera en la trobada a Oviedo amb en TajaniTusk i Junkers, mai uns premis Princesa a Astúries havien tingut tan gust a ranci i caspa. Hi ha sedició pel fet que els Mossos mai van estar pel tema. Mala peça confiar amb la policia.

ES:
A Espanya tornarà un nou falangisme i farà saltar pels aires tota esperança de modernitzar l'Estat. Mantenir els privilegis de les 20 famílies cortesanes de la cort borbònica, omplirà les presons de dissidents, especialment perifèrics.

UE:
També serà el principi de la fi d'aquesta UE, passarem de l'aparador dels Drets Humans que és ara, a la vergonya de la seva vulneració sistemàtica. El Parlament europeu serà incapaç de desfer-se de la involució neofeixista d'una classe mitjana blanca, atemorida i empobrida. El canvi climàtic devastarà Àfrica, tota aquesta pressió humana d'un continent en fugida farà explotar les fronteres. Els escamots de la mort seran tolerats a molts Estats. La Guàrdia Civil serà imprescindible a la frontera sud.

I? :
Només ens queda resistir. Per això a la que ve no podem fallar. Quan? Veurem com es digereix tanta vulneració de Drets Fonamentals. Veurem. Ara ja, ells marquen el camí, qui se'n surt garrotada!.

Cal actuar amb intel·ligència i poques precipitacions, s'ha de deixar de ser reactius i passar a ser constructius, però de què?, aquesta és la gran pregunta i la meva resposta és; crear xarxes i estratègies invisible e impermeables a les seves clavegueres, dominar una gran massa de vot identificat, ens hem de poder comptar en algun lloc, sense posar en risc a ningú, els Estats i la UE ens han de poder comptar, no identificar, si ens compten sense identificar, no ens poden fitxar, i això els fa pànic, si ens identifiquen, ens poden il·legalitzar, empresonar, reprimir. És per això que no cal gastar-hi ni un segon de les nostres vides en fer-nos visibles.

No calen llaços, no calen proclames, no calen twitsfacebookswahpsapp... no calen xarxes socials, ni gent a presó. Només cal una aplicació que des d'algun lloc vagi rebent suports, un registre gestionat per Anònims, gestionat per ningú, però que proclami quants som, com un comptador, en algun lloc fora del control de l'Estat, cada dia i cada hora anar rebent adhesions. Una illa pirata al núvol, on es guarda el gran tresor que tothom voldrà. Anar passant la ratlla del seu control.

Una illa que acumuli un reservori de vots, una caixa que rebi el nostre vot, un vot que surt de circulació dels canals establerts. I així es compte, un vot que tots volen però que ningú tindrà. Tants milions de vots allà tancats a pany i forrellat, només disponibles per l'assalt final.

Fer clara la visualització que en els propers anys, immediatament després del 30 de maig del 2019, s'aniran retirant vots reals del sistema, dia sí, dia també. Les respostes d'un Món irrespirable fetes pels que tot ho embruten no tenen molt recorregut, l'última va durar del 33 al 45 i acabà amb la creació de les Nacions Unides, això sí, amb més de 60 milions de morts.

És una cessió de poder individual, mentre hi hagi Dret a vot, clar, un vot partisà, maquis, a escala regional, estatal i europea.

En 4, 8 anys es pot demostrar que per a poder governar Catalunya, Espanya a Europa, són necessaris els vots de l'illa pirata, qui els vulgui però, haurà de signar el decàleg d'adhesió.

Aquest decàleg s'elaborarà en un indret secret introbable e incontrolable.

Vols preparar els deu punts imprescindibles pel vot de la teva vida?.......

Aquestes notes són idees inspirades pel llibre "Ciudadanos de la Tierra.com" de Joaquín Lorente. Escrit al 2004. Tota una recomanació que a més us farà passar una molt bona estona.

No passaran!

SOL LUCET OMNIBUS: Sorprèn llegir “ Eichmann a Jerusalem” d’Hannah Ar...

SOL LUCET OMNIBUS: Sorprèn llegir “ Eichmann a Jerusalem” d’Hannah Ar...: Sorprèn llegir “ Eichmann a Jerusalem” d’Hannah Arendt, els nazis van poder identificar als jueus  gràcies als registres d’informació existe...

dijous, 3 de gener de 2019

Sorprèn llegir “ Eichmann a Jerusalem” d’Hannah Arendt, els nazis van poder identificar als jueus  gràcies als registres d’informació existents , però especialment gràcies als mateixos consells jueus, facilitaren les seves dades a les SS, ( en un primer moment d’acord amb els sionistes creien que el Reich els hi facilitaria una terra pròpia), primer els van concentrar, després aniquilar, la “Endlösung” la solució final al problema jueu en pro de la raça ària escollida.

La planificació del genocidi davant la llar de foc, tot fent el típic „Frühstuck“ en una casa al llac de Wannsee als afores de Berlin, tot molt planer, tot molt fàcil, una Conferència de no més hora i mitja,  al gener drl 42, començava la  matança massiva organitzada, logística de ferrocarrils, fins acabar amb l’orquestra de música clàssica a l’entrada de les cambres de gas, la música per a facilitar l‘accés submís a la mort administrada per botxins cultes.

Havent llegit les declaracions d’Eichmann al judici a Jerusalem, hi ha una idea que em perfora el cervell, en algún lloc del Món s‘ha organitzat una II Conferència de Wannsee? Què fa Bannon i els seus a Roma? Planifiquen un nou Ordre internacional? . Totes les nostres dades són al núvol,  massa fàcil si cau a mans de monstres, les xarxes, els xips, el control de les nostres vides,  eines infernals, com els arxius a mans d’Eichmann, qui pot classificar?, qui pot concentrar?  i després, com ell, davant la violència d’un Món irrespirable, un nou „Judenrein“ un nou ecologisme darwinista pot caure sobre nostre, els serà fàcil fer-nos creure que el millor és una mort dolça i organitzada?  La “Neo-Endlösung” per a salvar la Humanitat escollida?

Sinó els hi parem els peus, sinó aturem el neo-feixisme arreu, en 10 o potser 20 anys, però no gaire més, poden tornar els Eichmann del SXXI, no caldrà guerres, no caldrà que morin els seus, els no escollits, a nosaltres, ens pujaran als trens de la mort amb alta velocitat.

Protegeix les teves dades. Gestiona-les amb seguretat. Venen temps de resistència.

Estrasburg, 2 de gener de 2019.

dimecres, 4 de juliol de 2018

Visions orbitals des de terres del Rin.



Résultat de recherche d'images pour "deutsche gartenstadt-gesellschaft (dgg)"

Hi ha realitats socials que són indiscutibles i cal tenir-les en compte, les dinàmiques progressistes superen les inèrcies conservadores, sempre. Avui, una dinàmica inqüestionable al planeta, la trobem en les noves concentracions humanes. Europa no n’és una excepció, de fet Europa no s’entendria sense el dinamisme de les seves euro-regions i euro-districtes.

Aquest nou regionalisme europeu, és metropolità, cosmopolita, es nodreix d’un ecosistema complex més enllà dels Estats antics del S.XX, interacciona amb estructures i lògiques comunicatives modernes,  de baix a dalt, molt adequades per a afrontar els reptes més importants que la ciutadania d’aquesta part de l’hemisferi Nord ens toca abordar de manera immediata.

Cal posar noms als reptes i si pot ser concretar-los, des d’una visió global, el principal repte a Europa, no estarà en saber si podrem assolir nivells de generació renovable de  l’energia, segur que tecnològicament i arribarem, el problema de les continuades emissions de gasos efecte hivernacle, en definitiva de consum irracional d’aquest capitalisme salvatge, ens arriba rebotat i rebrotat, el veritable problema és la pobresa que genera.

S’ha abocat a dues terceres parts de la Humanitat a fugir dels seus territoris, Àsia i Àfrica i determinades regions d’Amèrica del Sud, han esdevingut en gran part, socialment, ambientalment, i com sempre políticament insuportables, la colonització ha estat nefasta, la geopolítica dels hidrocarburs ens manté en guerra global i permanent, ja res ens separa de la barbàrie, vivim acostumats al terror, no és el mar que ens separa, és el mar que ens uneix en el destí d’espècie. No hi ha fronteres possibles, ni orogràfiques, ni polítiques, ni climàtiques,  mai n’hi ha hagut, quan travessar-les obeeix a ancestrals  instints de supervivència.

Ens cal formular un nou model polític, econòmic i social que superi els Estats tradicionals, no hauríem de gastar tantes energies en reproduir estructures que no són, ni ens seran mai útils pels reptes que hem d’abordar, crec sincerament que majoritàriament aquests reptes han de superar-se des de l’eix ciutat-regió. 

Aquestes noves metròpolis interactuen entre elles des de l’eix bio-regional i cultural, sovint aquests eixos són orbitals, cap endins i cap enfora,  abasten territoris que superen de llarg les fronteres dels Estats, especialment en l’àmbit de les regions transfrontereres, tant dintre d’un mateix Estat, com entre Estats.

Catalunya té la sort de compartir espais orbitals amplis, per ser terra de pas i de frontera, també per ser sovint interpretable com a ciutat-país.  Barcelona i Catalunya han de superar-se a si mateixes i entomar el gran roll que la seva posició geo-estratègica li és encomanada, llegia fa poc, més del 24% de la ciutadania barcelonina no ha nascut ni a Barcelona, ni a Catalunya, ni a l’Estat espanyol. La cultura catalana, com sempre, serà instrument de cohesió i permetrà un espai territorial bio-regional, molt mediterrani, i també molt pirinenc, en gran mesura és la cultura la que configura l’espai de convivència, sense aquest espai cultural definit, la convivència es trenca.

Apliquem-nos en pensar; la societat ja NO creixerà entre fronteres d’Estats antics i caducs, sinó en una bioregió Pirineus-Mediterrània, si enfoquem els esforços en pensar  diferents eixos de treball, interrelacionant els canvis demogràfics, socials i climàtics, amb una nova urbanització de l’espai,  digitalitzat e intel·ligent, si pensem amb una població sana,  alimentada amb recursos locals, bio-regionals,  el temps ens serà pròsper.
L’ Euroregió Pirineus-Mediterrània és un espai que pot i cal omplir-se de continguts i de sentit compartit per abordar els reptes de futur.



  • URBANITZACIÓ: Un nou urbanisme ha de fer possible una mobilitat 100% descarbonitzada, especialment en l’àmbit urbà. Com deia en Ildefons Cerdà, - urbanitzar el camp i ruralitzar la ciutat -. Ha d’actualitzar-se el concepte urbanista de ciutat jardí, intel·ligent, dinàmica i culturalment diversa, de la mateixa manera que cal fer un ús dels recursos naturals molt més eficient, aigua i residus han de ser integrats com a flux circular energètic de la pròpia esfera urbana, industrial i rural.

  • CANVI DEMOGRÀFIC: Entendre el canvi demogràfic que s’està produint, és imprescindible per a integrar aquesta nova onada de migratòria a les grans metròpolis, comprendre aquest fet, aquest canvi cultural immens en poc temps. Per tant, creure’ns que serà la cultura entesa com a instrument, qui facilitarà els canvis socials per a aquesta nova integració, tant en els habitatges i carrers com en els mateixos barris.

  • CANVI SOCIAL: Aquest nou escenari ha de ser feminitzat i feminitzant, els rolls de gènere també han de canviar, ens cal abandonar immediatament aquesta model de societat masclista, jeràrquic, autoritari i violent, el canvi social ha de ser feminista, transversal, democràtic i no-violent.

  • CANVI CLIMÀTIC: La integració de polítiques globals de descarbonització en l’àmbit bio-regional, serà la fórmula més eficaç per tal de realitzar aquesta tant anomenada transició energètica, tecnològicament la bio-regió Pirineus-Mediterrània, disposa de grans instruments per assolir un model per a l´horitzó 2050 de 100% energia renovable. És la realitat global la que ens facilitarà xarxes descentralitzades de subministra pel conjunt de l’Euroregió.

  • DIGITALITZACIÓ: La quarta revolució industrial arribarà els propers anys i amb força. Els canvis que comportarà seran social, ambiental i econòmicament gegantins, les professions que ocuparan a més població d’aquí 30 anys res tindran a veure amb les actuals. L’alliberament del treball mecànic, pivotat en fonts d’energia renovable, ens permetrà disposar de temps i eines per a fer també la transició cultural que hem inevitablement d’assolir. Més diversa, més rica i més humanista.

  • ALIMENTACIÓ SALUDABLE: Els canvis en l’alimentació seran directes i proporcionals als altres canvis; climàtic, social i demogràfic. Els consumidors oberts a mecanismes d’adaptació i de consciència global, adaptaran nous hàbits alimentaris, la bio-regionalització de l’agricultura i la incorporació del mar, més enllà de la seva riquesa ictiològica implicarà una nova concepció de l’alimentació i dels hàbits alimentaris.




Conclusió:

La superació de les fronteres és possible, si bé sabem que de manera individual i col·lectiva, sovint aquest salt esdevé dramàtic, també es cert que si el pensament és lliure i científic, llavors crea escenaris, models conceptuals, estratègies per resoldre els reptes dinàmics que el Planeta ens rebota, la millor manera de contextualitzar les solucions no pot ser encotillant-se en marcs estatals, sinó en l’àmbit bio-regional.

La bioregió Pirineus-Mediterrània, és i ha de ser un instrument conceptual que s’ha d’omplir d’instruments per a nodrir d’eines urbanístiques, tecnològiques, digitals i alimentàries als habitants d’avui i del futur de l’EUROREGIÓ PIRINEUS-MEDITERRÀNIA. Avui però, és ben poca cosa, només un web. Per tant, una oportunitat.

http://www.euroregio.eu/ca/euroregio/objectius-i-eixos-dactuacio