Aquest 2016, ha estat un any en què ens hem adonat que vivim en un Món fràgil, que podem perdre tot el que en un segle van aconseguir, amb molt de dolor i sacrificis, els nostres avis i àvies, pares i mares, algunes persones molt properes, fins i tot i donaren llur vida, o bé la consagraren a treballar per a nosaltres, fins al seu darrer moment. És en aquesta línia argumental que la percepció que tot se'n pot anar a fer punyetes, que tot s'ha d'apuntalar de nou, ens ha creat un cert vertigen, almenys a mi, confesso que aquest any m'ha superat, masses evidències de la falsedat en què vivim, la mort a la mediterrània, l'odi a les urnes guanyant fins i tot en episodis absurds, em , ens costarà molt superar tanta estupidesa creacionista, negacionista i tan simplista. Però, és potser en aquest ordre de les evidències que em sento optimista, crec que la claredat en què els fets s'han manifestat, la certesa del buit que pot esdevenir un Món regit per l'odi

    Accents.   Sempre em maques, terra de tants accents, on la llum és franca, i el cel és blau, on el mar mulla la cala, al fons el blanc Pirineu, i de les planes, el meu Vallès, horts i fàbriques, sots i rieres, turons i serralades.   Llargs són els vespres, a prop del gran riu, aigua dels Vosges, i de negra selva, quan la boira cau, fred i gebrada, a la plana alsaciana, ceps i civades, barreja d'accents.   Estrasburg, Nadal del 2016.

  http://corporate.exxonmobil.com http://www.gazprom.com Putin&Trump   Són la gran aliança,   vots estúpids,   tot és a la seves mans,   ja controlen el Planeta, gas i petroli, d'Occident i d'Orient,   blanca aliança, al trot l'apocalipsi, des de terra siriana,   de les tenebres ve despertant,   amb gas assassí, el Planeta emmetzinant.       Estrasburg, 13 de desembre de 2016. (imatge: l'Apocalipsis de Tomi Ungerer)