dissabte, 31 de desembre de 2016

Reflexions des de terres del Rin, Sant Silvestre 2016.


Aquest 2016, ha estat un any en què ens hem adonat que vivim en un Món fràgil, que podem perdre tot el que en un segle van aconseguir, amb molt de dolor i sacrificis, els nostres avis i àvies, pares i mares, algunes persones molt properes, fins i tot i donaren llur vida, o bé la consagraren a treballar per a nosaltres, fins al seu darrer moment.
És en aquesta línia argumental que la percepció que tot se'n pot anar a fer punyetes, que tot s'ha d'apuntalar de nou, ens ha creat un cert vertigen, almenys a mi, confesso que aquest any m'ha superat, masses evidències de la falsedat en què vivim, la mort a la mediterrània, l'odi a les urnes guanyant fins i tot en episodis absurds, em, ens costarà molt superar tanta estupidesa creacionista, negacionista i tan simplista.

Però, és potser en aquest ordre de les evidències que em sento optimista, crec que la claredat en què els fets s'han manifestat, la certesa del buit que pot esdevenir un Món regit per l'odi a la diferència, a l'exaltació de la insolidaritat descaradament, han fet despertar consciències atabalades o totalment adormides, la lluita eterna entre el i el Mal s'ha tornat a despertar, l'atonia en què el Món es submergir després de la caiguda del Mur ha estat sacsejada per evidències dramàtiques, guerra, mort, violacions, deportacions, assassinats, destrucció, desigualtats com mai, i por, molta por, ingredient bàsic pel brou de l'exaltació de les fòbies, però també pel naixement de noves idees, hi ha masses camins i avui dreceres que permeten la cooperació i la interlocució entre persones, llunyanes i molt diverses, la confrontació de pensaments i l'expansió i compartició de coneixements em fan ser optimista.
També els països petits tindran una oportunitat, tenen la força que els dóna l'eficàcia i la fraternitat de sentir-se part d'un projecte, de quelcom que pot organitzar-se i pot ser millor, de manera fraternal, solidària i responsable vers els compromisos i reptes que l'esdevenidor ens ofereix, les noves realitats sorgides d'aquests convulsos darrers anys, s'aclariran, el futur d'aquests possibles nous Estats; Catalunya, Escòcia i potser altres, aquest any vinent serà determinant, veurem si som capaços d'estar a l'altura de les circumstàncies històriques i com tomba el destí per aquests anhels de llibertat popular, m'atreveixo a dir que res serà com estar preparat, res tindrà a veure al que fins ara els aparells de propaganda d'un costat i l'altre volen fer veure. Però, serà millor que viure en la permanent espera. Cal actuar i cal fer-ho ja.

Aquest 2017, veurem fets aterridors, però com més ho siguin, més ens determinaran en la lluita,  més a prop serem de la ferma preservació dels Drets Universals, en els que hem d'incorporar-li un de definitiu, el Dret a deixar un Clima òptim per a les generacions futures de la raça humana i per a les altres criatures del Planeta i aquest Dret el pot començar qualsevol persona avui, ara i per sempre, no cal esperar res, només depén de nosaltres.

Salut i bon any 2017.


Estrasburg dia de Sant Silvestre del 2016.

dijous, 29 de desembre de 2016

 
 

Accents.
 
Sempre em maques,
terra de tants accents,
on la llum és franca,
i el cel és blau,
on el mar mulla la cala,
al fons el blanc Pirineu,
i de les planes,
el meu Vallès,
horts i fàbriques,
sots i rieres,
turons i serralades.
 
Llargs són els vespres,
a prop del gran riu,
aigua dels Vosges,
i de negra selva,
quan la boira cau,
fred i gebrada,
a la plana alsaciana,
ceps i civades,
barreja d'accents.
 
Estrasburg, Nadal del 2016.

dilluns, 19 de desembre de 2016


 
Putin&Trump
 
Són la gran aliança, 
vots estúpids, 
tot és a la seves mans, 
ja controlen el Planeta,
gas i petroli,
d'Occident i d'Orient, 
blanca aliança,
al trot l'apocalipsi,
des de terra siriana, 
de les tenebres ve despertant, 
amb gas assassí,
el Planeta emmetzinant. 
 
 
Estrasburg, 13 de desembre de 2016. (imatge: l'Apocalipsis de Tomi Ungerer)