Per aquells anys setanta, no hi havia mòbils, ni res que s'hi assemblés, els joves ens trobàvem a la plaça del poble, al bar de la plaça, la gent gran en deien la Taverna. Aquell onze de setembre del 1977 va caure en diumenge, dissabte ens havíem trobat al vespre, jo era molt jove, aquell juliol havia fet 15 anys i ja feia un any que cada tarda després de treballar anava a l'institut a Granollers, feia nocturn, fet prou important per a haver entrat en contacte en joves de tota la comarca i no tan joves, tothom amb procedències d'arreu de l'Estat i amb consciència de classe obrera molt forta, fou aleshores que vaig conèixer gent del PCE(i), també de sectors d'alliberament nacional del PSAN i com no, també llibertaris, concretament de la CNT, però bé, no era d'això que volia escriure, només quatre ratlles per a contextualitzar en quin moment d'identificació ideològica vivia. Era doncs diumenge, onze de setembre de 1977, la vigília de la manifest

                                           Font:  SZ-Karte; Quelle: World Resources Institute               https://www.sueddeutsche.de/wissen/wasserstress-atlas-wasserknappheit-1.4555268 La gestió dels recursos hídrics, en definitiva de les conques hidrogràfiques, així com  la gestió de l’energia hauria de ser abordada de manera integrada, especialment a Catalunya, país de boscos orogràficament molt divers. En el present article insistiré en el concepte territorial d’illa energètica, base d’una planificació territorial descarbonitzada i l’ús de l’aigua com a element d’emmagatzematge del propi recurs i d’energia potencial administrable. A La conca mediterrània, l’aigua sempre ha tingut un paper fonamental i als anys vinents encara serà més rellevant, depenent com s’abordi la seva gestió ens condicionarà el benestar futur més immeditat. L’estatut d’autonomia de Catalunya ens permet administrar i gestionar de manera exclusiva les conques hidrogràfiques anomenades int

Visions orbitals des de terres del Rin. Hi ha realitats socials que són indiscutibles i cal tenir-les en compte, les dinàmiques progressistes superen les inèrcies conservadores, sempre. Avui, una dinàmica inqüestionable al planeta, la trobem en les noves concentracions humanes. Europa no n’és una excepció, de fet Europa no s’entendria sense el dinamisme de les seves euro-regions i euro-districtes. Aquest nou regionalisme europeu, és metropolità, cosmopolita, es nodreix d’un ecosistema complex més enllà dels Estats antics del S.XX, interacciona amb estructures i lògiques comunicatives modernes,  de baix a dalt, molt adequades per a afrontar els reptes més importants que la ciutadania d’aquesta part de l’hemisferi Nord ens toca abordar de manera immediata. Cal posar noms als reptes i si pot ser concretar-los, des d’una visió global, el principal repte a Europa, no estarà en saber si podrem assolir nivells de generació renovable de  l’energia, segur que tecnològicament i arri

Parlem d'autodeterminació, podem (auto) determinar-nos per altres camins als explorats fins avui?, creieu que no disposem de mitjans? Doncs jo crec que sí, en aquesta Europa que alguns voldrien en flames, cada cop en són més els que estem convençuts en autodeterminar-nos des dels carrers, els barris, els habitatges, els polígons industrials i la seva indústria, la universitat, l'empresa, els equipaments, el transport, els parcs, autodeterminar-se des de les viles i ciutats, des del rerepaís. Només cal fer un exercici d'imaginació col·lectiva i definir un pla d'emergència, no esperem que ens ho facin des de dalt, l'àmbit local, el poder local, pot fer-ho. Pot preparar el poble, el barri, els habitatges, els polígons, els espais naturals, els horts, els conreus, el bosc, les platges, tot alcalde o alcaldessa hauria de posar ja un cartell en "obres" a l'entrada del seu poble; "Els propers 10 anys estem en obres per emergència climàtica"

Anònims. CAT: No cal perdre el temps. Hi haurà  condemna  exemplar, 10 anys com a mínim. El  TEDH  serà dur, complicat i llarg. Però com a molt, serà una vulneració més. Res més. Hi ha sedició, és clar que sí! Seran tots i totes  condemnades , no pot haver-hi sedició sense les organitzacions de la societat civil, i elles hi eren, és clar que hi eren !.  Però la desobediència civil, la insubmissió pacífica serà criminalitzada. La  sentència  borbònica està dictada, brindada amb un Ribera en la trobada a Oviedo amb en  Tajani ,  Tusk  i  Junkers , mai uns premis Princesa a Astúries havien tingut  tan  gust a ranci i caspa. Hi ha sedició pel fet que els Mossos mai van estar pel tema. Mala peça confiar amb la policia. ES : A Espanya tornarà un nou falangisme i farà saltar pels aires tota esperança de modernitzar l'Estat. Mantenir els privilegis de les 20 famílies cortesanes de la cort borbònica, omplirà les presons de  dissidents , especialment perifèrics. UE: També se

SOL LUCET OMNIBUS: Sorprèn llegir “ Eichmann a Jerusalem” d’Hannah Ar... : Sorprèn llegir “ Eichmann a Jerusalem” d’Hannah Arendt, els nazis van poder identificar als jueus  gràcies als registres d’informació existe...

Sorprèn llegir “ Eichmann a Jerusalem” d’Hannah Arendt, els nazis van poder identificar als jueus  gràcies als registres d’informació existents , però especialment gràcies als mateixos consells jueus, facilitaren les seves dades a les SS, ( en un primer moment d’acord amb els sionistes creien que el Reich els hi facilitaria una terra pròpia), primer els van concentrar, després aniquilar, la “Endlösung” la solució final al problema jueu en pro de la raça ària escollida. La planificació del genocidi davant la llar de foc, tot fent el típic „Frühstuck“ en una casa al llac de Wannsee als afores de Berlin, tot molt planer, tot molt fàcil, una Conferència de no més hora i mitja,  al gener drl 42, començava la  matança massiva organitzada, logística de ferrocarrils, fins acabar amb l’orquestra de música clàssica a l’entrada de les cambres de gas, la música per a facilitar l‘accés submís a la mort administrada per botxins cultes. Havent llegit les declaracions d’Eichmann al judici a Jerusa