divendres, 31 de gener de 2020

Pirineus!



Els cims dels Pirineus tenen cara sud i cara nord, aquest és el dilema, fem el cim per la cara nord, o la sud. Si venim de llevant o de ponent, carenem, per a encarar-nos de nord o de sud i finalment atacar el cim.

On som ara?

Jo crec que s'ha agafat massa respecte al cim, tenim por, i en això l'Estat ha guanyat, és cert com diu en Junqueras que els Marianos i Sorayas ja no hi són i ell en canvi, encara hi és, però hi és capturat i captiu, com la resta de preses polítiques. L'Estat però, ha mutat per a què no canviï res. El sacrifici de consellers, Jordi's i Presidenta del Parlament, com totes les represaliades fins avui, és innegable, però ells, els polítics professionals, sabrant millor que ningú com acabar amb la injusta presó; reforma del Codi penal, amnistia, indult no volgut...no ho sé, ells manen el seu destí i han decidit no omplir presons, han decidit jugar el joc de l'Estat, per tant el seu Pirineu ara, és de llibre.

Diferent és, de moment, la situació a l'exili, poden encarar l'excursió de nou, però són lluny, massa lluny i queda molt per a carenar. Ja se sap que les pitjors caigudes són des de les carenes.

Per tant, cal pensar si aquest és l'únic cim de la nostra vida, o bé, si per contra cal pensar en una encara més llarga travessa, una exploració per les terres i les valls d'ambdues cares dels Pirineus, fer molt camí per dreceres, vorejant riberes, gaudint i cuidant dels nostres paisatges, la seva diversitat cultural, entesa com un tot, holísticament.

Sincerament, cal pujar una senyera al cim?, o cal repensar la ruta? Jo aposto per descentralitzar des de la base, des dels pobles i ciutats, des del territori, des d'una nova renaixença ecologista que miri a Sud i a Nord dels Pirineus, aprofitant molts recursos i oportunitats que disposem, però sobretot aprofitant aquesta dècada, per a adaptar els territoris, des d'una resiliència amb base científica als canvis climatològics que ens ha tocat viure.

dijous, 16 de gener de 2020

Mecanismes de descarbonització en els territoris:

Davant l’emergència climàtica, els territoris han prendre mesures en els seus processos de gestió pública i privada associats als vectors:

-          aigua
-          residus
-          energia ??
-          Bioenergia....





Si creuem els acords de descarbonització europea, aprovats recentment per la nova Comissió europea, a partir del que s’ha anomenat “GREEN DEAL” i ho fem amb les obligacions definides per a la EU anomenades BREF o bé MTD (Millors tècniques disponibles), Directiva 2010/75/ EU, veurem que tenim els instruments necessaris per tal de fer propostes útils als ents públics, aquells que tenen com a tasca de gestió els vectors: aigua i residus.

Ens adonem també que es del tot necessari si volem assolir objectius de descarbonització, incorporar el vector energia en la gestió de infraestructures de gestió de l'aigua i de residus, cal arreu aplicar la Directiva BREF, i així assolir amb èxit, estratègies que permetin transició energètica i la descarbonització efectiva del territori. 

Aclariment: La Directiva 2010/75/EU  defineix:

Tècnica: tecnologia emprada juntament amb la forma en què una instal·lació estigui dissenyada, construïda, mantinguda, explotada i paralitzada.
Tècniques disponibles: aquelles tècniques desenvolupades a una escala que en permeti la seva aplicació en el context del sector industrial corresponent, en condicions econòmicament i tècnicament viables, tenint en compte els costos i els beneficis tant si les tècniques s'utilitzen o es produeixen en l’Estat membre corresponent com si no, sempre que el titular pugui tenir-hi accés en condicions raonables.
Tècniques millors: les més eficaces per assolir un alt nivell general de protecció del medi ambient en el seu conjunt.



La bioenergia amb les seves millors BREF disponibles, interacciona amb èxit en els objectius de descarbonització dels territoris, sempre i quan les diferents fraccions orgàniques; biomasses líquides i sòlides procedents dels residus municipals, agrícoles i forestals, industrials i de la gestió de les aigües residuals són gestionades de forma unitària.

Les tecnologies de generació de biogàs i/o d’obtenció de bio-combustibles sòlids, centrals de biomassa per a la producció de vapor per a usos industrials, energètics o bio-metà, útil per a una mobilitat descarbonitzada, són possibles. 

El recurs procedent de fraccions orgàniques residuals es generen en el propi territori, són anuals i regulars. Avui, lamentablement la seva gestió consumeix energia fòssil, és font d’emissions de gasos efecte hivernacle, representa un risc ambiental i tenen un cost molt elevat la seva gestió, tant per a les administracions locals, com pel sector industrial i privat.  

diumenge, 12 de gener de 2020

Euroregions 2030.





European Commission 🇪🇺 (@EU_Commission)
11/1/20 20:00
EU unemployment at 6.3% in 11/2019, lowest since 2000.
See % for your country ↓
🇨🇿 2.2//🇩🇪 3.1//🇵🇱 3.2//🇭🇺 3.5//🇲🇹 3.5//🇳🇱 3.5//🇧🇬 3.7//🇬🇧 3.7//🇷🇴 4.0//🇪🇪 4.2//🇦🇹 4.2//🇸🇮 4.6//🇮🇪 4.8//
🇧🇪 5.2//🇩🇰 5.2//🇱🇺 5.5//🇸🇰 5.7//🇱🇻 6.3//🇱🇹 6.4//🇭🇷 6.5//🇵🇹 6.7//🇫🇮 6.7//🇸🇪 6.9/🇨🇾 7.7//🇫🇷 8.4//🇮🇹 9.7
🇪🇸 14.1. L’atur als joves arriba al 33%

🇬🇷 16.8 


L'any 2012 quan nosaltres decidim marxar cap Alemanya i França, la taxa d'atur va ser de 24,8%. Avui estem a 10 punts per sota, però si comptem l'emigració econòmica que desencadenà aleshores, avui estaríem molt per sobre de la taxa actual. Europa, ha fet de coixí social en aquesta darrera dècada.


L'atur explica també molt la realitat socio-econòmica i de consciència ambiental que ens trobem, la informació i els debats de transició energètica, de necessària adaptació als problemes que provoca la crisi climàtica no s'estan abordant, no hi ha planificació, ni molt menys estratègia 2030. La realitat de la precarietat anul·la i actua com una llosa pesada.

Espanya i Catalunya no és una excepció, viuen fora de les dinàmiques europees. No ha arribat un canvi moral i ètic que contraposi actituds i maneres de viure a la nova realitat econòmica, i ecològica de transició inevitable que en Estats, en aturs baixos, es viu intensament

Les lògiques preocupacions de final de mes, ho rifen tot a les lleis del mercat, al benefici a curt termini, benefici polític i també econòmic. Classe política i elits econòmiques segueixen aquest regle, la població va a remolc. 

La imminent fractura, fruit de la conjuntura i la geopolítica internacional, afegida als efectes devastadors en l'economia, relacionats a la crisi climàtica, fan preveure increments de taxa d'atur, bloqueig e incapacitat pública d'aplicació de mesures correctores als sistemes socials, ambientals, energètics  que permetin dirigir les acions públiques i de renovació industrial i silvoagropequària, a uns mínims que permetin orientar, la salut i el benestar de la població més vulnerable, en línia a una agenda 2030 real i en sintonia europea. 

Més que mai cal pensar en clau euroregional, és del tot imprescindible per a trencar inèrcies aïllacionistes. 

dimecres, 8 de gener de 2020

Lloros, cacatues i mones.


Per molt que els lloros, cacatues i mones del "Congreso" espanyol cridin i facin ganyotes, la sort està servida i veurem si el borbó, el gran "preparao", en tinc dubtes seriosos, fa honor a la seva nissaga d'inútils i brama la cosigna de "Santiago cierra España".

Hi ha elements interessants de la dependència de L'Estat espanyol, els hi agradi o no, els borbons i les famílies de la tradició espoliadora celtíberica ja no estàn en condicions, més enllà de tres mesos, de fer front a un preu del barril de petroli de 100$. No tenen ni reserves energètiques, ni financeres. Ja no!

Els Afe's (alts funcionaris de l'Estat) ho saben, saben que depenen del finançament del BCE, però també saben que són frontera sud i s'ho fan valdre, com l'Erdogan s'ho fa valdre a llevant. També ho sap en Junqueres (tinc dubtes a Waterloo), és per això que l'única via possible, sense sacrificis econòmics directes a la classe mitjana catalana, basca, i períferica, és la via reformista espanyola.

Ja ho va intentar en Roca Junyent, ara ho intentaran amb Podemos i les perifèries, liderades per erc. Si se'n sortiran o no?, dependrà de la virulència de les crisis internacionals i del coll que els hi donin des de Paris i Berlin, de moment no hi ha masses ecarafalls, ans el contrari, davant la possible Itàlia de Salvini, una Península, Espanya i Portugal explorant vies reformistes, ja els hi està bé.

La guerra imminent al Golf és una guerra com sempre global per evitar el canvi de model energètic. Europa serà qui la pagarà. Ho saben i per això acceleren el canvi de model, el Green Deal és això. No s'han desconnectat pas de les energies fòssils i dintre d'Europa, els PIG's portugal-itàlia-grècia) poden pagar la pitjor factura, si tot salta pels aires.

L'única via possible (altre momentum) hauria de ser l'escocesa, aprofitar aquesta petita finestra que aviat s'obrirà, i tornar a intentar-ho. Ara bé, no sé si queden forces. Si no, la generació d'Urquinaona ja hi tornarà potser d'aquí a 20 anys, això sí, si la crisi global climàtica els hi permet fer alguna cosa, ja que els pronòstics no apunten res de bo. Precisament, com més temps passi, la frontera sud hi jugarà un paper més rellevant i les nostres expectatives d'enderrocar un règim corrupte i amic dels negacionismes i dels ecocides aniran minvant.