Què pot oferir Catalunya a la nova Europa que està arribant? Podem oferir Barcelona. Aquesta Europa, vol ser, i vol mantenir els graus de llibertat més envejats pel conjunt de la Humanitat, una Europa que ha estat sacsejada aquests mesos per les eleccions a Àustria, Holanda, França, setembre ho reblarà Alemanya. Europa ja no s'assembla en res a la de fa un any. De fet, el Món tampoc. Europa ha estat reafirmada per una part molt important de la seva ciutadania, cridada a ser l'estàndard de la defensa dels Drets de l'Home, la defensa del Clima i la Biodiversitat, el populisme neo -feixisme ha estat derrotat al Continent. Els catalans no hauríem de caure en l'error de les inèrcies, de les emocions com a manera de fer i encarar els temps, sempre, en el factor temps rau la clau, anar fora temps no porta enlloc i perdre el temps passa factura. En els països mediterranis els hi cal lideratge, cal assegurar una força mediterrània, l'eix mediterrani , aques...

  Parlem de concepte. Si una cosa he après aquests anys d'estreta relació amb la mentalitat alemanya, aviat en farà tres dècades, és que les coses importants no es poden afrontar emocionalment, davant un problema, sempre cal cap fred, poca gesticulació i molta estratègia conceptual. No sé si això té alguna cosa a veure amb el seny i la rauxa, però sí té molt a veure amb la determinació de ser conseqüents amb les decisions preses, però la conseqüència ve donada pel concepte, " das Konzept "  i per l'estratègia que se'n deriva, digueu-li ciència, l'únic mecanisme possible que fa que les coses funcionin amb prèvia determinació. Vull creure que ens empeny una determinació conceptual gens emocional. No ens serveix de res les proclames i les performances amb l'emoció exaltada. Només m'interessa el concepte i el mecanisme elaborat que posi en marxa la màquina. De moment, tot està molt embolicat d'emocions. Parlava de concepte, no de ...