Per aquells anys setanta, no hi havia mòbils, ni res que s'hi assemblés, els joves ens trobàvem a la plaça del poble, al bar de la plaça, la gent gran en deien la Taverna. Aquell onze de setembre del 1977 va caure en diumenge, dissabte ens havíem trobat al vespre, jo era molt jove, aquell juliol havia fet 15 anys i ja feia un any que cada tarda després de treballar anava a l'institut a Granollers, feia nocturn, fet prou important per a haver entrat en contacte en joves de tota la comarca i no tan joves, tothom amb procedències d'arreu de l'Estat i amb consciència de classe obrera molt forta, fou aleshores que vaig conèixer gent del PCE(i), també de sectors d'alliberament nacional del PSAN i com no, també llibertaris, concretament de la CNT, però bé, no era d'això que volia escriure, només quatre ratlles per a contextualitzar en quin moment d'identificació ideològica vivia. Era doncs diumenge, onze de setembre de 1977, la vigília de la manifest...
Trobareu reflexions personals, idees noves, idees sorgides de recerca, idees per a una transició real, però també denúncia de realitats que cal canviar. Hier geht es um persönliche Überlegungen, neue Ideen, Ideen aus der Forschung, Ideen für einen echten Übergang, aber auch um das Anprangern von Realitäten, die geändert werden müssen. Il s'agit ici de réflexions personnelles, d'idées nouvelles, d'idées issues de la recherche, d'idées pour une véritable transition, mais aussi de la dénonciation