Passa al contingut principal

Estem en obres. Emergència climàtica.


Parlem d'autodeterminació, podem (auto) determinar-nos per altres camins als explorats fins avui?, creieu que no disposem de mitjans? Doncs jo crec que sí, en aquesta Europa que alguns voldrien en flames, cada cop en són més els que estem convençuts en autodeterminar-nos des dels carrers, els barris, els habitatges, els polígons industrials i la seva indústria, la universitat, l'empresa, els equipaments, el transport, els parcs, autodeterminar-se des de les viles i ciutats, des del rerepaís.

Només cal fer un exercici d'imaginació col·lectiva i definir un pla d'emergència, no esperem que ens ho facin des de dalt, l'àmbit local, el poder local, pot fer-ho. Pot preparar el poble, el barri, els habitatges, els polígons, els espais naturals, els horts, els conreus, el bosc, les platges, tot alcalde o alcaldessa hauria de posar ja un cartell en "obres" a l'entrada del seu poble; "Els propers 10 anys estem en obres per emergència climàtica".

Ens cal pensar i estructurar un nou model d'economia ecològica que marqui el guió de la nostra vida a casa, al barri, al poble, a la comarca i a la fi al País, de cap manera a l'inrevés. No podem esperar que des dels Estats emani res de diferent del que hem tingut fins avui, i com que no hi ha temps, la transició ha de venir des del microcosmos personal fins a l'entorn natural i urbà més proper, el del nostre dia a dia, el que incumbeix l'àmbit més municipal i comarcal a cada racó dels diferents territoris que configuren Europa, també a Catalunya.

Podem fer-ho, us recomano en llengua francesa el llibre d'en Julien Dossier, la Renaissance écologique, un treball excel·lent que parteix del quadre pintat a Siena l'any 1338 per Ambrossio Lorenzetti, "Al·legoria dels efectes del bon i del mal govern". *

Decididament, des d'una òptica d'ecologia política, tal com arreu d'Europa, des dels carrers, des de les escoles, des dels barris i viles es reclama, estem obligats a repensar les estratègies i els camins a recórrer. On podem ser realment transformadors?. Un nou Món està en marxa i nosaltres des dels pobles i ciutats no hi podem renunciar, ens podem auto-determinar, sense que ningú ens ho pugui impedir, i tant que sí.

La Catalunya de la renaixença no tenia Estat i en canvi va fer possible una transformació europeista, evident i visible encara avui en moltes viles, pobles i ciutats, va industrialitzar el país, sense carbó pràcticament, gairebé no en tenim i van tirar d'imaginació, ciència i de tecnologia europea. Del Pirineu es feu arribar l'electricitat a viles i ciutats, es van crear les manufactures a cop de força hidràulica, sorgir la renaixença cultural i lingüística. En Pau Vila definir un model territorial descentralitzat, les comarques; excel·lent instrument de definició territorial, avui però molt i molt infrautilitzat. Sense oblidar els ateneus i l'escola moderna, sorgits d'un moviment obrer molt potent que comptava amb la internacional obrera. Em quedo amb l'essència moderna d'aquella època, no m'interessa la repressió i els períodes reaccionaris.

Cal mirar a Europa altre cop, no pas l'Europa dels Estats, sinó l'Europa del carrer, la que es mou cada dia per adaptar-se, l'Europa que fa front des de l'àmbit local, els reptes d'avançar cap a un nou Renaixement del S.XXI, un Renaixement Ecològic, el del bon govern.
Tenim l'obligació de no malbaratar els darrers 10 anys, individualment i col·lectivament, hem de pensar, treballar, actuar i transformar els territoris. No s'hi val aixecar l'estelada i cada matí consumir com si no hi hagués demà, no s'hi val fer "tractorades" i de matinada escampar els camps de purins i pesticides, no s'hi val omplir el dipòsit i el cap de setmana omplir les carreteres, no s'hi val cremar combustibles fòssils i fer anar la fàbrica havent-hi alternatives, s'ha de tenir compromís ambiental i territorial alhora, tots dos aspectes van plegats i així sí que la independència al mal govern és possible.

Tan sols es disposa de dues legislatures per construir les eines necessàries i fer front a l'emergència social, econòmica i ambiental que ens cau a sobre, aquest és el clam que recórrer Europa.
Una Europa verda arriba amb força. Una onada verda molt potent es renova i creix cada divendres als carrers de pobles i ciutats. No sé si hi serem a temps, no sé si servirà de gran cosa, no sé si serà suficient per a adaptar les pròpies ecosferes íntimes i personals als efectes de la crisi climàtica, no en tinc ni idea, però del que n'estic segur és que no ho empitjorarà i per tant, val la pena destinar el temps personal i professional a aquesta tasca.

L'Albera mai fou frontera, avui tampoc ho ha de ser.

Carles Vilaseca

Treballador transfronterer a terres del Rin.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El suïcidi d’Europa.

"En un poblet d'Alsàcia anomenat Mittelbergheim hi he trobat dues plaques, la del poeta polonès Czeslaw Milosz quan sommiava en la Pàtria europea, i la del soldat americà Irving Zurin, nascut a Ohio  vingut a donar la seva vida contra el nazisme, el 29 de novembre de 1944  davant una paret seca d'aquest poblet de terres del Rin. Dues plaques que m'han fet pensar en la deriva d'Europa, si repetim la Història ;  ni poetes, ni soldats l'hi donaran un altre oportunitat." El terror que estem infringint als refugiats és un error històric descomunal, amb les darreres decisions que la UE ha pres, hem convertit el Planeta en una immensa presó, no és possible ni el Dret a la fugida, la fugida dels desesperats ja no és possible , no compte la vida dels teus ni de la teva persona, quan esperar la mort es fa insuportable, s’ha volgut, Oh! Vergonya!, prohibir la fugida, fer-la impossible, no ho intenteu, sereu retornats al punt de parti...

Descentralització i serveis municipals.

La darrera setmana de novembre a Barcelona, convidat per la Cambra Alemanya a Espanya he pogut participar en una Jornada sobre les xarxes de calor i fred amb fonts renovables. El Cònsol d'Alemanya a Barcelona va estar molt prudent, ja se sap, en plena aplicació del 155, l'home no es podia permetre cap relliscada, cap referència a la situació política del País, l'única referència lingüística fou pel castellà, o millor dit per a l'espanyol, de fet l'ambient era com si no fóssim a Catalunya, i érem a l'estació de Sants. Ningú aixecava la veu, el pobre ponent de l' ICAEN (Institut català de l'energia) en un to baix, parlar de lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, com la Llei de Transició energètica que es desprèn del Pacte Nacional per a la Transició energètica, ja de per si s'entén que ni per Nacional, ni per Transició energètica té cap mena de validesa en aplicació del 155, en parlà sense massa convenciment, com donant a entendre, a...