Passa al contingut principal

Estem en obres. Emergència climàtica.


Parlem d'autodeterminació, podem (auto) determinar-nos per altres camins als explorats fins avui?, creieu que no disposem de mitjans? Doncs jo crec que sí, en aquesta Europa que alguns voldrien en flames, cada cop en són més els que estem convençuts en autodeterminar-nos des dels carrers, els barris, els habitatges, els polígons industrials i la seva indústria, la universitat, l'empresa, els equipaments, el transport, els parcs, autodeterminar-se des de les viles i ciutats, des del rerepaís.

Només cal fer un exercici d'imaginació col·lectiva i definir un pla d'emergència, no esperem que ens ho facin des de dalt, l'àmbit local, el poder local, pot fer-ho. Pot preparar el poble, el barri, els habitatges, els polígons, els espais naturals, els horts, els conreus, el bosc, les platges, tot alcalde o alcaldessa hauria de posar ja un cartell en "obres" a l'entrada del seu poble; "Els propers 10 anys estem en obres per emergència climàtica".

Ens cal pensar i estructurar un nou model d'economia ecològica que marqui el guió de la nostra vida a casa, al barri, al poble, a la comarca i a la fi al País, de cap manera a l'inrevés. No podem esperar que des dels Estats emani res de diferent del que hem tingut fins avui, i com que no hi ha temps, la transició ha de venir des del microcosmos personal fins a l'entorn natural i urbà més proper, el del nostre dia a dia, el que incumbeix l'àmbit més municipal i comarcal a cada racó dels diferents territoris que configuren Europa, també a Catalunya.

Podem fer-ho, us recomano en llengua francesa el llibre d'en Julien Dossier, la Renaissance écologique, un treball excel·lent que parteix del quadre pintat a Siena l'any 1338 per Ambrossio Lorenzetti, "Al·legoria dels efectes del bon i del mal govern". *

Decididament, des d'una òptica d'ecologia política, tal com arreu d'Europa, des dels carrers, des de les escoles, des dels barris i viles es reclama, estem obligats a repensar les estratègies i els camins a recórrer. On podem ser realment transformadors?. Un nou Món està en marxa i nosaltres des dels pobles i ciutats no hi podem renunciar, ens podem auto-determinar, sense que ningú ens ho pugui impedir, i tant que sí.

La Catalunya de la renaixença no tenia Estat i en canvi va fer possible una transformació europeista, evident i visible encara avui en moltes viles, pobles i ciutats, va industrialitzar el país, sense carbó pràcticament, gairebé no en tenim i van tirar d'imaginació, ciència i de tecnologia europea. Del Pirineu es feu arribar l'electricitat a viles i ciutats, es van crear les manufactures a cop de força hidràulica, sorgir la renaixença cultural i lingüística. En Pau Vila definir un model territorial descentralitzat, les comarques; excel·lent instrument de definició territorial, avui però molt i molt infrautilitzat. Sense oblidar els ateneus i l'escola moderna, sorgits d'un moviment obrer molt potent que comptava amb la internacional obrera. Em quedo amb l'essència moderna d'aquella època, no m'interessa la repressió i els períodes reaccionaris.

Cal mirar a Europa altre cop, no pas l'Europa dels Estats, sinó l'Europa del carrer, la que es mou cada dia per adaptar-se, l'Europa que fa front des de l'àmbit local, els reptes d'avançar cap a un nou Renaixement del S.XXI, un Renaixement Ecològic, el del bon govern.
Tenim l'obligació de no malbaratar els darrers 10 anys, individualment i col·lectivament, hem de pensar, treballar, actuar i transformar els territoris. No s'hi val aixecar l'estelada i cada matí consumir com si no hi hagués demà, no s'hi val fer "tractorades" i de matinada escampar els camps de purins i pesticides, no s'hi val omplir el dipòsit i el cap de setmana omplir les carreteres, no s'hi val cremar combustibles fòssils i fer anar la fàbrica havent-hi alternatives, s'ha de tenir compromís ambiental i territorial alhora, tots dos aspectes van plegats i així sí que la independència al mal govern és possible.

Tan sols es disposa de dues legislatures per construir les eines necessàries i fer front a l'emergència social, econòmica i ambiental que ens cau a sobre, aquest és el clam que recórrer Europa.
Una Europa verda arriba amb força. Una onada verda molt potent es renova i creix cada divendres als carrers de pobles i ciutats. No sé si hi serem a temps, no sé si servirà de gran cosa, no sé si serà suficient per a adaptar les pròpies ecosferes íntimes i personals als efectes de la crisi climàtica, no en tinc ni idea, però del que n'estic segur és que no ho empitjorarà i per tant, val la pena destinar el temps personal i professional a aquesta tasca.

L'Albera mai fou frontera, avui tampoc ho ha de ser.

Carles Vilaseca

Treballador transfronterer a terres del Rin.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Descentralització i serveis municipals.

La darrera setmana de novembre a Barcelona, convidat per la Cambra Alemanya a Espanya he pogut participar en una Jornada sobre les xarxes de calor i fred amb fonts renovables. El Cònsol d'Alemanya a Barcelona va estar molt prudent, ja se sap, en plena aplicació del 155, l'home no es podia permetre cap relliscada, cap referència a la situació política del País, l'única referència lingüística fou pel castellà, o millor dit per a l'espanyol, de fet l'ambient era com si no fóssim a Catalunya, i érem a l'estació de Sants. Ningú aixecava la veu, el pobre ponent de l' ICAEN (Institut català de l'energia) en un to baix, parlar de lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, com la Llei de Transició energètica que es desprèn del Pacte Nacional per a la Transició energètica, ja de per si s'entén que ni per Nacional, ni per Transició energètica té cap mena de validesa en aplicació del 155, en parlà sense massa convenciment, com donant a entendre, a...

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Reflexions des de terres del Rin XXXIV

Del verd a la pedra. Aquests dies de tardor, quan la llum natural per aquestes terres del nord es va fent cada cop més difícil de trobar, quan el cel es converteix amb aquell color de plom i els carrers es buiden de tan fred que fa, cal recloure's a casa, als cafès, als " Kneipen ", però també cal recórrer la ciutat, la llum natural és substituïda per una il·luminació de finestres, galeries i portals. Un fet rellevant d'aquestes terres és la voluntat de mostrar-se bonic, de tenir els millors parterres a l'estiu, els més florits balcons, de participar en l'embelliment de l'espai comú, s'entén que l'espai visual de cases i voreres és comú. Per tant, a la tardor quan la natura dorm, s'ensenya l'interior, s'il·luminen finestres, portals i balcons, no hi ha barreres visuals, mostrar-se darrere dels finestrals és ben natural, participem d'una il·luminació col·lectiva per tal de suplantar la llum natural estival, decorem els ampi...