Parlem
d'autodeterminació, podem (auto) determinar-nos per altres camins als explorats
fins avui?, creieu que no disposem de mitjans? Doncs jo crec que sí, en aquesta
Europa que alguns voldrien en flames, cada cop en són més els que estem
convençuts en autodeterminar-nos des dels carrers, els barris, els habitatges,
els polígons industrials i la seva indústria, la universitat, l'empresa, els
equipaments, el transport, els parcs, autodeterminar-se des de les viles i
ciutats, des del rerepaís.
Només cal fer un
exercici d'imaginació col·lectiva i definir un pla d'emergència, no esperem que
ens ho facin des de dalt, l'àmbit local, el poder local, pot fer-ho. Pot
preparar el poble, el barri, els habitatges, els polígons, els espais naturals,
els horts, els conreus, el bosc, les platges, tot alcalde o alcaldessa hauria
de posar ja un cartell en "obres" a l'entrada del seu poble;
"Els propers 10 anys estem en obres per emergència climàtica".
Ens cal pensar i
estructurar un nou model d'economia ecològica que marqui el guió de la nostra
vida a casa, al barri, al poble, a la comarca i a la fi al País, de cap manera
a l'inrevés. No podem esperar que des dels Estats emani res de diferent del que
hem tingut fins avui, i com que no hi ha temps, la transició ha de venir des del
microcosmos personal fins a l'entorn natural i urbà més proper, el del nostre
dia a dia, el que incumbeix l'àmbit més municipal i comarcal a cada racó dels
diferents territoris que configuren Europa, també a Catalunya.
Podem fer-ho, us
recomano en llengua francesa el llibre d'en Julien Dossier, la Renaissance
écologique, un treball excel·lent que parteix del quadre pintat a Siena l'any
1338 per Ambrossio Lorenzetti, "Al·legoria dels efectes del bon i del mal
govern". *
Decididament, des
d'una òptica d'ecologia política, tal com arreu d'Europa, des dels carrers, des
de les escoles, des dels barris i viles es reclama, estem obligats a repensar
les estratègies i els camins a recórrer. On podem ser realment transformadors?.
Un nou Món està en marxa i nosaltres des dels pobles i ciutats no hi podem
renunciar, ens podem auto-determinar, sense que ningú ens ho pugui impedir, i
tant que sí.
La Catalunya de la
renaixença no tenia Estat i en canvi va fer possible una transformació
europeista, evident i visible encara avui en moltes viles, pobles i ciutats, va
industrialitzar el país, sense carbó pràcticament, gairebé no en tenim i van
tirar d'imaginació, ciència i de tecnologia europea. Del Pirineu es feu arribar
l'electricitat a viles i ciutats, es van crear les manufactures a cop de força
hidràulica, sorgir la renaixença cultural i lingüística. En Pau Vila definir un
model territorial descentralitzat, les comarques; excel·lent instrument de
definició territorial, avui però molt i molt infrautilitzat. Sense oblidar els
ateneus i l'escola moderna, sorgits d'un moviment obrer molt potent que
comptava amb la internacional obrera. Em quedo amb l'essència moderna d'aquella
època, no m'interessa la repressió i els períodes reaccionaris.
Cal mirar a Europa
altre cop, no pas l'Europa dels Estats, sinó l'Europa del carrer, la que es mou
cada dia per adaptar-se, l'Europa que fa front des de l'àmbit local, els reptes
d'avançar cap a un nou Renaixement del S.XXI, un Renaixement Ecològic, el del
bon govern.
Tenim l'obligació
de no malbaratar els darrers 10 anys, individualment i col·lectivament, hem de
pensar, treballar, actuar i transformar els territoris. No s'hi val aixecar
l'estelada i cada matí consumir com si no hi hagués demà, no s'hi val fer
"tractorades" i de matinada escampar els camps de purins i
pesticides, no s'hi val omplir el dipòsit i el cap de setmana omplir les
carreteres, no s'hi val cremar combustibles fòssils i fer anar la fàbrica
havent-hi alternatives, s'ha de tenir compromís ambiental i territorial alhora,
tots dos aspectes van plegats i així sí que la independència al mal govern és
possible.
Tan sols es disposa
de dues legislatures per construir les eines necessàries i fer front a
l'emergència social, econòmica i ambiental que ens cau a sobre, aquest és el clam
que recórrer Europa.
Una Europa verda
arriba amb força. Una onada verda molt potent es renova i creix cada divendres
als carrers de pobles i ciutats. No sé si hi serem a temps, no sé si servirà de
gran cosa, no sé si serà suficient per a adaptar les pròpies ecosferes íntimes
i personals als efectes de la crisi climàtica, no en tinc ni idea, però del que
n'estic segur és que no ho empitjorarà i per tant, val la pena destinar el
temps personal i professional a aquesta tasca.
L'Albera mai fou
frontera, avui tampoc ho ha de ser.
Carles Vilaseca
Treballador
transfronterer a terres del Rin.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada