Fonts d’un nou model energètic, econòmic i social. (1987-2015) (Gro Harlem Brundland . Jeremy Rifkin . Serge Latouche . Thomas Piketty . Sthéfan Hessel .) Gro Harlem Brundland , primera ministre noruega en tres mandats, escriví el 1987 el llibre; el Nostre Futur Comú, l’anomenat Informe Brundland , Gro H. Brundland forma part de la generació de membres de la Internacional socialista del segle passat que abraçaren les tesis del moviment sostenibilista , el Debat culminà en la cimera de la Terra a Rio de Janeiro el 1992, posteriorment arribà KIOTO , amb les seves frustracions i reptes oberts, i fins avui a cop d’informes sobre el canvi climàtic, restem a l’espera del compromís vers un Món descarbonitzat. El Món científic ha realitzat des del 1990 fins a l’actualitat 5 Informes per encàrrec de l’ONU, aquests documents són la base de treball per a la darrera reflexió plantetària que es celebrarà a Paris aquest novembre, l’anomenada conferència PARIS/ COP21 . Les conclusion...

Territorialitzar la gestió del bosc. En Josep Pla deia que quan alguns miren l’horitzó i contemplen la plana empordanesa..., altres hi veuen jornals, una collita magre o sucosa.... ,potser no ho deia ben bé així però més o menys. Això mateix passa amb els nostres boscos, quan alguns hi veuen natura, sovint es confon naturalesa amb arbres, altres hi veiem un problema de mala gestió, quan contemplem els nostres boscos sovint hi constatem una gestió quasi nula forestal, però altres hi veuen un territori que confon la protecció amb la no gestió d’aquests espais. Sense entrar a discutir que algunes forests de casa nostra calgui no intervenir -hi , en la majoria cal, sense cap mena de dubte, especialment a l’hivern, si no serà l’estiu i el foc qui ho farà , - el foc és el principal modelador del paisatge a Catalunya-. La situació d’aquests darrers anys està sent explosiva, malgrat tot hem estat de sort i la repetició dels GIF ’s dels anys 1994 i 1998 no s’han tornat a reproduir a...

  Residus i Energia al Vallès – (1995-2015); 2020-2030-2050- L’any 1995 s’inicia un nou model de gestió de residus municipals, de la construcció i de jardineria al Vallès Oriental, el primer a Catalunya, han passat 20 anys i ara és el moment de replantejar-se aquest model, recordo que amb moltes ganes i il·lusions durant l’any 1994 elaboràrem des del Carrer Ricomà 128-130 un Pla de gestió comarcal de residus municipals al Vallès Oriental ( PGCRMVO ) seguint la metodologia treballada a Alemanya durant els anys 1992 i 1993. Aquest model de planificació va ser traduït en una nit al castellà. La raó, poder ser presentat a la UE i acollir-se a Fons de desenvolupament, ningú li prestar massa atenció fins que el 1995 el secretari del Consell Comarcal va rebre la comunicació que s’havien d’acceptar el 80% d’una subvenció de 1.200.000 milions de pessetes, avui 12 milions de € poden semblar per a projectes d’aquestes característiques poca cosa, però us asseguro que aleshores aquesta...

Remunicipalització + recomarcalització = Territorialització Amb més o menys intensitat sempre apareix el debat de la divisió territorial, comarques i vegueries, es parla del Moianès (avui ja comarca), del Lluçanès, del baix Montseny, del baix Vallès, de la unificació dels Vallesos , de les vegueries i de les seves capitals, de la regió metropolitana de Barcelona, etc , etc. Però per a fer què?, sobre quins continguts hem d’acotar un territori?, per a qüestions demogràfiques?, de comunicacions?, econòmiques?, de gestió de serveis?, residus, d’aigua....i l'energia ? o del conjunt de tots aquests vectors ?. La paraula territorialització té l’arrel en Territori, i territori és un espai definit on s’ hi desenvolupen activitats, és del tot cert que un territori principalment el defineix una orografia, però no només, avui més que mai, pensant en un horitzó 2050 totalment descarbonitzat, cobra especial importància tornar a repensar el model de territorialització del País, i ...