Les V’s, de valls de Vallès.
Mirant detingudament les imatges,
l’ocupació del sòl a la Conca del Besòs ens defineix un territori
compacte. Des de les serralades del litoral i del pre-litoral, es poden interpretar les 5 valls (Mogent-Congost-Tenes-Caldes-Ripoll) 5V’s que
convergeixen a la desembocadura del Besòs, al litoral Barceloní com una trama
urbana definida.
Imaginem les 5 valls com a un
territori compacte e interconnectat,
avui aquest territori es lleva i se'n va a dormir intentant garantir els
serveis bàsics d’una societat moderna i socialment justa, però ho fa a costa
d’un model energètic que s’esgota, ens
trobem en les primeres fases del colapse,
un model segrestat per a unes companyies que trafiquen amb la nostra dependència.
Si avui el geògraf Pau Vila tingués l’encàrrec de definir un model
territorial per a la Catalunya del 2050, el primer que li caldria fer seria
emmarcar l’espai físic d’interelació, seguint els criteris de vida social,
econòmica i de mobilitat dels seus habitants, crec que no li seria difícil
interpretar la sincronia entre les 5V’s que m’ocupa aquesta reflexió.
Però a diferència de la Catalunya de la Mancomunitat (1914-1925),
el País hauria de demanar-li a l’il·lustre geògraf, incorporar el vector
energia com a troncal, treballar no la divisió territorial sinó l’organització
del territori amb criteris d’autarquia energètica.
Preguntant-se; com podran funcionar aquestes unitats de
convivència social i econòmica l’any 2050?, tenint en compte el peak-oil, i els impactes del canvi climàtic a la Conca
mediterranea i el model de governança
d’aquests territoris per tal garantir
els serveis socials bàsics i les oportunitats a les persones.
La programació d’un model de desconnexió fòssil esdevé
imprescindible, l’elaboració d’aquest model ha de ser interdisciplinari, ha de
ser un model lliure d’interferències polítiques i econòmiques de curta volada, és
l’hora del Llibre Blanc de l'energia i la descarbonització, Catalunya
2015-2050.
Tornem a la regió de les 5V’s, l’anàlisi de fluxos i de les inversions en
funció de recursos vers l’autarquia, ha de permetre l’inici d’un treball molt
rigorós per part de professionals i tècnics de disciplines tan diverses com
l’enginyeria, l’economia, l’agronomia i l’alimentació, l’urbanisme i
l’arquitectura, les ciències socials i ambientals, de la salut, de l’informació
i les telecomunicacions, invertir en aquest àmbit ha de fer possible traçar el
camí vers l’autosuficiència energètica.
L’immens capital humà de què es disposa a casa nostra se l’ha de
motivar vers aquest camí, una societat cohesionada i solidària com la nostra,
ha de poder convergir vers aquest objectiu, cal tenir en compte que no és un
treball de mesos, ni tan sols d’anys, és un treball de generacions, però el més
important és el dia a dia, fins a transformar la realitat actual, és un immens
treball de governança i de responsabilitat social, política i ciutadana, vers
l’horitzó 2050.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada