Malgrat ser urgent promoure la cogeneració utilitzant combustibles
biomàssics,
cal fer-ho amb criteris econòmics i ambientals, no tota biomassa pel fet de ser
combustible, és incinerable, ni podem anomenar el seu ús energètic, ni
sostenible, ni durable, ni beneficiós pel territori. No tot el que és
combustible és racionalment incinerable.
És normalitat arreu que no és el mateix produir un Kwel
amb energia hidràulica, amb nuclear, fotovoltaica, eòlica, carbó, gas fòssil,
fueloil o biomassa líquida, gasosa o sòlida, per a aquesta raó i per tal de
propiciar la consolidació de les tecnologies renovables i permetre la seva
implementació, especialment les que ens han de portar a un Món descarbonitzat i
descentralitzat energèticament, pel fet d’estar en clar desavantatge amb les
fonts fòssils tradicionals, aquestes energies dites renovables, reben uns ajuts
que permeten la seva proliferació fins a assolir graus de maduresa, permetent
competir de cara amb les més afavorides tecnològicament i en poder energètic,
sent però tòxiques pel medi i el futur de la Humanitat, per aquesta raó en els Estats
civilitzats, les anomenades energies renovables reben ajuts complementaris
(subvencions), regulats per Lleis que les fomenten, raons no en manquen i no
cal tornar a incidir en la necessitat de la seva ràpida implementació pel bé de
les futures i actuals generacions. Dit d’una altra manera, si carreguéssim a
les energies fòssils o no renovables (nuclear) els costos associats al canvi
climàtic, contaminació, conflictes geopolítics i risc ambiental, segur que el balanç seria clarament
favorable a les energies dites verdes.
La darrera espanyolada ha estat la subhasta per a l'autorització
de produir 200 Mwel
amb biomassa agroforestal
i 500 Mwel
em
Eòlica, el Decret que regulava la subhasta no contemplava ni la concentració de
les instal·lacions, ni la seva base tècnica, ni la seva viabilitat econòmica,
per no contemplar no demanava ni la seva ubicació, només perseguia una baixa a
la retribució a les inversions considerades per a instal·lacions standards,
en definitiva si una empresa plantejava una baixa del 100% segur que resultaria
adjudicatària al permís a la generació d’electricitat, en un Estat que des del
2012 té l’aixeta tancada.
Creien les empreses adjudicatàries, picaresca nacional, altres empreses amb criteris no especulatius marcarien la reducció a la retribució a la inversió, depenent de les capacitats logístiques d’aprovisionament, instal·lacions en el cas de la biomassa superiors a 14 Mwel eren molt difícils de plantejar, tant per disponibilitat de matèria primera com per a complexitat en la tramitació dels permisos, instal·lacions per sobre de 14Mwel s’estaria en règim d’autorització i caldrien informes d’impacte ambiental, puc assegurar que si parlem de biomassa forestal, aquest requisits són de molt difícil obtenció, però Spain is different, i finalment la subhasta ha estat adjudicada a megaprojectes (50 MWel) amb retribucions a la inversió igual a zero( =0). Cas únic al Món civilitzat.
Creien les empreses adjudicatàries, picaresca nacional, altres empreses amb criteris no especulatius marcarien la reducció a la retribució a la inversió, depenent de les capacitats logístiques d’aprovisionament, instal·lacions en el cas de la biomassa superiors a 14 Mwel eren molt difícils de plantejar, tant per disponibilitat de matèria primera com per a complexitat en la tramitació dels permisos, instal·lacions per sobre de 14Mwel s’estaria en règim d’autorització i caldrien informes d’impacte ambiental, puc assegurar que si parlem de biomassa forestal, aquest requisits són de molt difícil obtenció, però Spain is different, i finalment la subhasta ha estat adjudicada a megaprojectes (50 MWel) amb retribucions a la inversió igual a zero( =0). Cas únic al Món civilitzat.
Per altra banda aquest model de subhasta tendeix a la concentració
de Mwel
en poques instal·lacions per tal d’assolir baixes a la inversió importants i
poder guanyar el dret de producció d’electricitat en energia renovable, en un
Estat que està molt lluny del 20% de generació per l’any 2020, no deixa de ser
una espanyolada esperpèntica i una aberració ambiental.
Lamentable vodevil que el senyor Soria ens ha dedicat aquestes darreres setmanes, anunciant que Espanya gràcies al seu Ministeri i la Llei energètica més recorreguda i en processos judicials oberts del Món mundial, aconsegueix no haver de pagar ni un euro per a la instal·lació de les energies renovables , tot plegat no deixa de ser tan esperpèntic com en anys pretèrits un altre il·lustre del mateix partit (PP) anunciava que l’economia espanyola estava per sobre de l'economia d’Alemanya. Tot plegat no pot ser més patètic.
Lamentable vodevil que el senyor Soria ens ha dedicat aquestes darreres setmanes, anunciant que Espanya gràcies al seu Ministeri i la Llei energètica més recorreguda i en processos judicials oberts del Món mundial, aconsegueix no haver de pagar ni un euro per a la instal·lació de les energies renovables , tot plegat no deixa de ser tan esperpèntic com en anys pretèrits un altre il·lustre del mateix partit (PP) anunciava que l’economia espanyola estava per sobre de l'economia d’Alemanya. Tot plegat no pot ser més patètic.
Ens tenen segrestada la implantació de les energies renovables, és
del tot imprescindible que amb criteris econòmics, tecnològics, ambientals i
sobretot d’eficiència energètica es promogui la cogeneració amb fonts
renovables, es promogui la producció conjunta d'electricitat i calor/fred per a
la indústria amb biomassa sòlida, líquida o gasosa. Els beneficis d’aquest
model i font energètica ho deixaré per a una reflexió posterior.
Estrasburg a 30 de gener 2016.
Estrasburg a 30 de gener 2016.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada