Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del Rin (XXVIII)


 
Un dia del mes de març de 1981 el meu amic Santi em va acompanyar a la caserna del Bruc, aquell dia entràvem per la Diagonal després d’haver passat la nit en vetlla i de bar en bar, sonava “Campanades a morts” al radiocasette del cotxe,  a tota hòstia, poques hores després em declarava objector de consciència a l’exèrcit espanyol, com a ecologista, com a jove i com a català. Avui Gasteiz, Puich Antich, el meu avi, el seu germà  i tantes persones en la memòria, l’he tornat a escoltar, sempre a tota hòstia, assassins!, tornem a deixar clar que no oblidem, especialment no oblidem que la lluita no a acabat, només haurem arribat al final del camí quan no hi hagi fronteres i quan els pobles de la terra siguin lliures d’esclavatges, de guerres, de salvapàtries i del Capital que fa esclau a les persones i mata al Planeta. Avui encara sonen campanades a morts! No oblidem les fronteres d’Europa, no oblidem que sonen campanades a morts cada dia a la Mediterrània, als Balcans, a Síria, a l'Àfrica, avui mateix ha estat assassinada Berta Cáceres a Honduras per a defensar els drets indígenes i el medi ambient i així als cinc Continents del Planeta.

Hi ha moments a la vida que s’ha de dir NO, en majúscules, passi el que passi, la consciència juga males passades si es traeix conscientment, probablement aquest es el principal problema de tenir-ne, i això també val pels Pobles,  i especialmente pels seus representants, si tots som conscients del que s'està provocant a les fronteres d’Europa, s’ha de dir NO, no pot ser que s’atempti als Drets humans i als Tractats internacionals, estem obligats a prestar ajuda als refugiats, NO i NO pot ser que traïm la consciència d’Europa, una Europa que ha estat també refugiada. Hem d’aixecar-nos i dir PROU! Cal acabar amb tanta misèria humana. 

Avui encara toquen a morts!.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sorprèn llegir “ Eichmann a Jerusalem” d’Hannah Arendt, els nazis van poder identificar als jueus  gràcies als registres d’informació existents , però especialment gràcies als mateixos consells jueus, facilitaren les seves dades a les SS, ( en un primer moment d’acord amb els sionistes creien que el Reich els hi facilitaria una terra pròpia), primer els van concentrar, després aniquilar, la “Endlösung” la solució final al problema jueu en pro de la raça ària escollida. La planificació del genocidi davant la llar de foc, tot fent el típic „Frühstuck“ en una casa al llac de Wannsee als afores de Berlin, tot molt planer, tot molt fàcil, una Conferència de no més hora i mitja,  al gener drl 42, començava la  matança massiva organitzada, logística de ferrocarrils, fins acabar amb l’orquestra de música clàssica a l’entrada de les cambres de gas, la música per a facilitar l‘accés submís a la mort administrada per botxins cultes. Havent llegit les declaracions d’Eichmann al judici a Jerusa

Mecanismes de descarbonització en els territoris:

Davant l’emergència climàtica, els territoris han prendre mesures en els seus processos de gestió pública i privada associats als vectors: -           aigua -           residus -           energia ?? -           Bioenergia.... Si creuem els acords de descarbonització europea, aprovats recentment per la nova Comissió europea, a partir del que s’ha anomenat “GREEN DEAL” i ho fem amb les obligacions definides per a la EU anomenades BREF o bé MTD (Millors tècniques disponibles), Directiva 2010/75/ EU, veurem que tenim els instruments necessaris per tal de fer propostes útils als ents públics, aquells que tenen com a tasca de gestió els vectors: aigua i residus . Ens adonem també que es del tot necessari si volem assolir objectius de descarbonització, incorporar el vector energia  en la gestió de infraestructures de gestió de l'aigua i de residus, cal arreu aplicar la Directiva BREF, i així assolir amb èxit, estratègies que permetin transició energètica

El suïcidi d’Europa.

"En un poblet d'Alsàcia anomenat Mittelbergheim hi he trobat dues plaques, la del poeta polonès Czeslaw Milosz quan sommiava en la Pàtria europea, i la del soldat americà Irving Zurin, nascut a Ohio  vingut a donar la seva vida contra el nazisme, el 29 de novembre de 1944  davant una paret seca d'aquest poblet de terres del Rin. Dues plaques que m'han fet pensar en la deriva d'Europa, si repetim la Història ;  ni poetes, ni soldats l'hi donaran un altre oportunitat." El terror que estem infringint als refugiats és un error històric descomunal, amb les darreres decisions que la UE ha pres, hem convertit el Planeta en una immensa presó, no és possible ni el Dret a la fugida, la fugida dels desesperats ja no és possible , no compte la vida dels teus ni de la teva persona, quan esperar la mort es fa insuportable, s’ha volgut, Oh! Vergonya!, prohibir la fugida, fer-la impossible, no ho intenteu, sereu retornats al punt de partida, on la por, l’horror