Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del Rin. XXIX


 Per aquí fa uns 100 anys es van fer la Conferència del Clima, volien salvar el Planeta...
No, no ho crec, penso que no, no pot ser possible, d'aquesta manera no, no i no, estem immersos en un bucle estúpid, no ens en sortim, donem voltes a la mateixa rotonda, sense sortida, ho sembla que n'hi ha, però no, tot està refotudament tancat. He vist aquests dies com a evolucionat el "nuit debout" a Estrasburg, els he seguit, he vist com anava degenerant el grup, trist, molt trist, res de nou, algunes persones interessants, s'esforçaven a crear debat, a demanar que la gent buidés el pap, però és que la gent no té res a dir, han organitzat xerrades informatives sobre temes que no s'entenen, però més enllà de la plaça tot ha restat immòbil, impenetrable, els turistes de la plaça de la república han fet les seves fotos, el "nuit debout" a Estrasburg ha estat una postal més d'aquesta França que no es mou, bé d'aquesta Europa,  si és mou, ho fa cap a l'extrema dreta, cap al tancament, quan tot trontolla, quan Europa, la idea d'Europa resta sota mínims, tot fa una mandra immensa, fa mandra pensar, no bé de gust res, fins i tot em provoquen basques determinades manifestacions d'alegria personal o familiar a les xarxes, especialment al fotut Món del facebook, on sembla que hi ha persones que fan quadrar la seva agenda diària a les entrades del seu mur, quina ràbia em fa, començo a pensar que això no va amb mi, crec que abandonaré les entrades.

Vaig passar per Catalunya i el tema més important era un clau al metro, i de tornada de la tardor austral em trobo que el més important és una opinió de l'Anna Gabriel tipus ajoblanco, ja em direu, quan el Món incrementa 1 milió d'individus més cada dia, és a dir que d'aquí a 20 anys haurem doblat la població actual al planeta, estúpids els números no surten.

Sabem que tenim un límit ambiental de 1,5 ºC d'increment de temperatura al Planeta i anem a marxes forçades cap a doblar l'aposta, anem sense aturador cap els 3ºC a cop de petroli barat i més i més barrils de petroli al mercat, carbó i gas, no som capaços de res més que fer cimeres, acords buits de voluntat, no hi ha voluntat real de descarbonitzar.

Anem pas a pas, inexorablement cap al desastre, els desequilibris seran corregits per la mateixa raça humana, o ens destrossarem fins a minvar la població a nivells tolerables, o bé la natura ho farà a cop de minvar els recursos naturals, aliments, aigua i creant desastres que provocaran grans migracions i pèrdues de terres fèrtils. Fam i terror per a arreu. Destrucció de la biodiversitat actual. Adéu al planeta blau. El Darwinisme social aplicat a la raça humana ja ha arribat i si no que li preguntin als supervivents del Maremortum.
 

 Estrasburg a 18 de maig de 2016.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El suïcidi d’Europa.

"En un poblet d'Alsàcia anomenat Mittelbergheim hi he trobat dues plaques, la del poeta polonès Czeslaw Milosz quan sommiava en la Pàtria europea, i la del soldat americà Irving Zurin, nascut a Ohio  vingut a donar la seva vida contra el nazisme, el 29 de novembre de 1944  davant una paret seca d'aquest poblet de terres del Rin. Dues plaques que m'han fet pensar en la deriva d'Europa, si repetim la Història ;  ni poetes, ni soldats l'hi donaran un altre oportunitat." El terror que estem infringint als refugiats és un error històric descomunal, amb les darreres decisions que la UE ha pres, hem convertit el Planeta en una immensa presó, no és possible ni el Dret a la fugida, la fugida dels desesperats ja no és possible , no compte la vida dels teus ni de la teva persona, quan esperar la mort es fa insuportable, s’ha volgut, Oh! Vergonya!, prohibir la fugida, fer-la impossible, no ho intenteu, sereu retornats al punt de partida, on la por, l’horror

Descentralització i serveis municipals.

La darrera setmana de novembre a Barcelona, convidat per la Cambra Alemanya a Espanya he pogut participar en una Jornada sobre les xarxes de calor i fred amb fonts renovables. El Cònsol d'Alemanya a Barcelona va estar molt prudent, ja se sap, en plena aplicació del 155, l'home no es podia permetre cap relliscada, cap referència a la situació política del País, l'única referència lingüística fou pel castellà, o millor dit per a l'espanyol, de fet l'ambient era com si no fóssim a Catalunya, i érem a l'estació de Sants. Ningú aixecava la veu, el pobre ponent de l' ICAEN (Institut català de l'energia) en un to baix, parlar de lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, com la Llei de Transició energètica que es desprèn del Pacte Nacional per a la Transició energètica, ja de per si s'entén que ni per Nacional, ni per Transició energètica té cap mena de validesa en aplicació del 155, en parlà sense massa convenciment, com donant a entendre, a

Compost de quartier: Humusculture

Pour bien organiser un centre de compostage de quartier et en toute sécurité, il faut au moins 3 composteurs.  1.- La phase thermophile, celle qui travaille le plus. 2.- Phase de maturation, tous les 2-3 jours il reçoit du MO du composteur 1 et une fois plein il est laissé à maturation pendant 3 mois. 3.- Redémarrer le composteur.