Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del Rin (XXXI)


Som un Món de ionquis, depenem d'una dosi de 90 Milions de barrils equivalents de petroli (BEP).... cada dia. I com més serem al Planeta aquesta xifra anirà creixent, més i més, engreixant els beneficis d'empreses com SHELL, BP, REPSOL, GAZPROM, GAS NATURAL.....
Sense els 90 Mio de BEP's (barrils equivalents de petroli) que el Món consumeix cada dia, sense les empreses que els controlen, sense els lobbys que manipulen, sense els exèrcits que les defensen, sense els Estats que les legitimen, sense el Terror que ens imposen, creus sincerament que el Món seria el mateix?

Quan ja no és pas notícia que el Món pot funcionar totalment amb energies renovables, com és que des de la 1era guerra del Golf fins avui, govern darrere govern ens fan empassar que el veritable problema de la Humanitat és el terrorisme? no les energies fòssils?.

Però fins a les evidències són aclaparadores, els 90 milions de BEP´s a més de desequilibris socials i econòmics, també comporten el canvi del Clima del Planeta, per tant la distracció ha de ser aclaparadora, de la mateixa intensitat que el problema , ja no n'hi ha prou en petites accions localitzades, ara la distracció mundial ha d'anar acompanyada d'esdeveniments planetaris, l'Eix del Mal ho van batejar, per tant alimenten el terror més gran possible, l'horror inimaginable, esclatem avions als llocs més sensibles, degollem en directe, cremem vives a qui faci falta i tot en directe, a l'instant, i plaf al núvol, a les xarxes.

Però res serà tan terrorífic com un futur amb desequilibris climàtics, fam, migracions massives, pèrdua de sòl fèrtil, increment del nivell del mar, pèrdua de la biodiversitat, pobresa, mort, etc, però no!, el que ens té distrets, el que implica notícies, una darrera l'altre que permeti justificar el control i la guerra que tenen entre ells,  pel domini de les reserves dels 90 milions de BEP's, és el TERROR, el TERROR immediat, el que subministren via ocular regularment.

Imagina't per un moment un Món 100% impulsat amb energies renovables, un Món 100% descentralitzat, doncs que no t'enganyin, si pots imaginar-ho, això és possible. Només hi ha un problema, cal desenganxar-se i això vol dir què....???, només un exemple, la companyia SHELL guanya cada trimestre 7.000 Mio$, cada trimestre, amb què se'ls gasta?, amb què se'ls gasten totes les companyies relacionades amb els BEP (barrils equivalents de petroli) ???? amb promoure les energies renovables? NOOOO, amb salvar la democràcia diuen, és la democràcia que està en perill, i mentrestant van fent Festa amb aquest macabre botí fòssil.

La llista es pot fer, no és simple, però es pot fer, i segur que enllaçarem les zones en guerra amb les zones de petroli i gas existents, les zones actuals i futures dels BEP's, podem predir les properes zones en guerra que vindran sense equivocar-nos.
Les enumero per ordre d'actualitat:

Irak, Síria, Líban, Iran, Níger, Mar de la Xina, Pol Nord (conflicte entre Rússia i Canada), Brasil, Venezuela, Mèxic....
Que no t'enganyin! Deserta. Desenganxa't. I que no et distreguin del veritable problema que tu i també els teus teniu , tenim, es diu dosi diària de BEP. Inverteix en el teu futur, per poc que puguis instal·la a casa teva, amb cooperatives, impulsa des dels ajuntaments, des de les empreses amb seu al teu País, com sigui i a on sigui, 100% energies renovables, aquesta és la revolució, sense els 90 milions de BEP's ells no són res, ni tampoc les seves guerres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El suïcidi d’Europa.

"En un poblet d'Alsàcia anomenat Mittelbergheim hi he trobat dues plaques, la del poeta polonès Czeslaw Milosz quan sommiava en la Pàtria europea, i la del soldat americà Irving Zurin, nascut a Ohio  vingut a donar la seva vida contra el nazisme, el 29 de novembre de 1944  davant una paret seca d'aquest poblet de terres del Rin. Dues plaques que m'han fet pensar en la deriva d'Europa, si repetim la Història ;  ni poetes, ni soldats l'hi donaran un altre oportunitat." El terror que estem infringint als refugiats és un error històric descomunal, amb les darreres decisions que la UE ha pres, hem convertit el Planeta en una immensa presó, no és possible ni el Dret a la fugida, la fugida dels desesperats ja no és possible , no compte la vida dels teus ni de la teva persona, quan esperar la mort es fa insuportable, s’ha volgut, Oh! Vergonya!, prohibir la fugida, fer-la impossible, no ho intenteu, sereu retornats al punt de parti...

Descentralització i serveis municipals.

La darrera setmana de novembre a Barcelona, convidat per la Cambra Alemanya a Espanya he pogut participar en una Jornada sobre les xarxes de calor i fred amb fonts renovables. El Cònsol d'Alemanya a Barcelona va estar molt prudent, ja se sap, en plena aplicació del 155, l'home no es podia permetre cap relliscada, cap referència a la situació política del País, l'única referència lingüística fou pel castellà, o millor dit per a l'espanyol, de fet l'ambient era com si no fóssim a Catalunya, i érem a l'estació de Sants. Ningú aixecava la veu, el pobre ponent de l' ICAEN (Institut català de l'energia) en un to baix, parlar de lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, com la Llei de Transició energètica que es desprèn del Pacte Nacional per a la Transició energètica, ja de per si s'entén que ni per Nacional, ni per Transició energètica té cap mena de validesa en aplicació del 155, en parlà sense massa convenciment, com donant a entendre, a...

Estem en obres. Emergència climàtica.

Parlem d'autodeterminació, podem (auto) determinar-nos per altres camins als explorats fins avui?, creieu que no disposem de mitjans? Doncs jo crec que sí, en aquesta Europa que alguns voldrien en flames, cada cop en són més els que estem convençuts en autodeterminar-nos des dels carrers, els barris, els habitatges, els polígons industrials i la seva indústria, la universitat, l'empresa, els equipaments, el transport, els parcs, autodeterminar-se des de les viles i ciutats, des del rerepaís. Només cal fer un exercici d'imaginació col·lectiva i definir un pla d'emergència, no esperem que ens ho facin des de dalt, l'àmbit local, el poder local, pot fer-ho. Pot preparar el poble, el barri, els habitatges, els polígons, els espais naturals, els horts, els conreus, el bosc, les platges, tot alcalde o alcaldessa hauria de posar ja un cartell en "obres" a l'entrada del seu poble; "Els propers 10 anys estem en obres per emergència climàtica"...