Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del Rin XXXIII.

 
 

Em preocupa el "Tempo" 'pel meu País. En aquests moments s'estan succeint molts esdeveniments que marcaran el futur de les Regions europees, territoris que com més triguin a entrar a la tercera revolució industrial, més endarreriment acumularan, i pot ser que també es quedin fora d'aquest nou Món col·laboratiu, interdependent i a l'hora territorialitzat, eficient i ultraconectat.

És hora del lideratge de les ciutats, és l'hora de la interdependència amb els seus territoris d'influència l'anomenat rerepaís, és l'hora de la descentralització energètica, de les energies renovables, d'esdevenir productors i distribuïdors cel·lulars d'energia i d'informació, és l'hora de les bioregions col·laboratives, és l'hora dels nous materials, és l'hora de la cultura, de la participació i de l'individu, és temps del no treball, és temps de viure per compartir, comença a decaure el consum, els béns es comparteixen, s'intercanvien, es reparen, és l'hora de la xarxa, del Big Data que ens acosta a tota la informació que circula arreu, a tot coneixement, és l'hora de repensar-ho tot; l'habitatge, els sistemes de transport, les comunicacions, el comerç, la indústria, els sistemes silvo-agropecuaris, els residus ja no existiran, tot model econòmic sobreviurà si és circular.

El Món antic intenta virar aquest tsunami que ja no es pot aturar. El Món antic vol crear por, promociona el terror, vol implantar-nos el virus de la desconfiança, vol enfrontar cultures i territoris, i prou que es manifesta, ho hem pogut viure i ho poden viure a les seves carns milions d'éssers humans, però no podran amb la revolució que està en marxa, som més, som ciutats, som pobles, som territoris que lluny de miratges publicitaris, consoliden dia a dia espais de nova interrelació ciutadana, de cultura respectuosa amb l'entorn i amb les accions que es duen a terme. Res és aïllat, tot està interconnectat, per tant pensar i actuar localment, avui ja no és només una frase, és una realitat que està transformant territoris, estem entrant en una tercera revolució industrial que farà possible adaptar-nos a la nova Era que vam entrar tot just fa una dècada, l'Antropocè.

Catalunya ha de liderar de manera clara i políticament decidida la Bioregió de l'Est de la Mediterrània, en Pasqual Maragall va creure fa uns anys en aquesta fórmula, va fracassar pels empits de l'Estat, de les Oligarquies que ho rebentaran des del País Valencià i des de les Illes Balears, també des de l'Estat francès hi hagué un cert menysteniment, però avui les coses han canviat molt, l'Estat espanyol ha fet fallida, no és creïble, en aquest sentit els mesos vinents seran decisius, si tal com ja ara sembla, de veritat hem iniciat la desconnexió, en pocs mesos ens trobarem a sobre una reacció molt virulenta de l'Estat i caldrà resistir, per tant la millor manera de resistir, serà proposant-nos i en fets,  declarar el Territori català,  com a Territori en Transició i Proclamar al mateix temps que la República, també la decidida empremta de la Tercera revolució industrial al País. (TTTrev(i)).
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El suïcidi d’Europa.

"En un poblet d'Alsàcia anomenat Mittelbergheim hi he trobat dues plaques, la del poeta polonès Czeslaw Milosz quan sommiava en la Pàtria europea, i la del soldat americà Irving Zurin, nascut a Ohio  vingut a donar la seva vida contra el nazisme, el 29 de novembre de 1944  davant una paret seca d'aquest poblet de terres del Rin. Dues plaques que m'han fet pensar en la deriva d'Europa, si repetim la Història ;  ni poetes, ni soldats l'hi donaran un altre oportunitat." El terror que estem infringint als refugiats és un error històric descomunal, amb les darreres decisions que la UE ha pres, hem convertit el Planeta en una immensa presó, no és possible ni el Dret a la fugida, la fugida dels desesperats ja no és possible , no compte la vida dels teus ni de la teva persona, quan esperar la mort es fa insuportable, s’ha volgut, Oh! Vergonya!, prohibir la fugida, fer-la impossible, no ho intenteu, sereu retornats al punt de parti...

Descentralització i serveis municipals.

La darrera setmana de novembre a Barcelona, convidat per la Cambra Alemanya a Espanya he pogut participar en una Jornada sobre les xarxes de calor i fred amb fonts renovables. El Cònsol d'Alemanya a Barcelona va estar molt prudent, ja se sap, en plena aplicació del 155, l'home no es podia permetre cap relliscada, cap referència a la situació política del País, l'única referència lingüística fou pel castellà, o millor dit per a l'espanyol, de fet l'ambient era com si no fóssim a Catalunya, i érem a l'estació de Sants. Ningú aixecava la veu, el pobre ponent de l' ICAEN (Institut català de l'energia) en un to baix, parlar de lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, com la Llei de Transició energètica que es desprèn del Pacte Nacional per a la Transició energètica, ja de per si s'entén que ni per Nacional, ni per Transició energètica té cap mena de validesa en aplicació del 155, en parlà sense massa convenciment, com donant a entendre, a...

Estem en obres. Emergència climàtica.

Parlem d'autodeterminació, podem (auto) determinar-nos per altres camins als explorats fins avui?, creieu que no disposem de mitjans? Doncs jo crec que sí, en aquesta Europa que alguns voldrien en flames, cada cop en són més els que estem convençuts en autodeterminar-nos des dels carrers, els barris, els habitatges, els polígons industrials i la seva indústria, la universitat, l'empresa, els equipaments, el transport, els parcs, autodeterminar-se des de les viles i ciutats, des del rerepaís. Només cal fer un exercici d'imaginació col·lectiva i definir un pla d'emergència, no esperem que ens ho facin des de dalt, l'àmbit local, el poder local, pot fer-ho. Pot preparar el poble, el barri, els habitatges, els polígons, els espais naturals, els horts, els conreus, el bosc, les platges, tot alcalde o alcaldessa hauria de posar ja un cartell en "obres" a l'entrada del seu poble; "Els propers 10 anys estem en obres per emergència climàtica"...