Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del Rin XXXV


Sobirania política versus Sobirania energètica.




Com deia Eugenio...."sí, sí pero hay alguién mas?" A part del dispatxing i de suposar bona voluntat?.

Sincerament, això és una broma de mal gust, no?. El Llibre blanc de transició nacional ho ha imprès per a despistar no? Quan ho vaig llegir no vaig donar-hi importància, però arran dels  tristos esdeveniments d'aquesta setmana i en relació de sobirania energètica, m'ho he tornat a llegir, he decidit publicitar aquesta reflexió, no amb ànim de derrota, sinó en voluntat d'esmena.

Això és només per despistar, no????.

"2.3.2. No-col·laboració:

En cas de no-col·laboració, el sistema energètic català operaria amb normalitat i el subministrament es mantindria. Caldria només que el nou Estat adoptés les mesures apuntades a l'epígraf 2.2. i molt especialment les relatives a les renovacions d'acords i contractes amb les empreses que avui presten els serveis i la negociació per a la transferència d'actius amb l'Estat espanyol; tenir operatius com a dispatxings provisionals del sistema els dispatxings de distribució energètica; convenir prèviament tant amb ENDESA, com ANAV (Associació Nuclear Ascó-Vandellòs), com Gas Natural Fenosa i altres que disposin de grups importants de generació, la plena disponibilitat de tot el parc generador, amb els grups tèrmics plenament actius; i posar en situació equips mòbils de manteniment d'instal·lacions d'empreses que fan habitualment el manteniment d'ENDESA, REE, etc, i que coneixen bé les instal·lacions.
Totes aquestes empreses han signat i subscrit contractes i compromisos de compra d'energia a llarg termini i, de fet, moltes d'elles operen des dels ports de Tarragona i Barcelona i altres infraestructures catalanes. És difícil de pensar, doncs, que arribin a boicotejar el seu propi mercat a Catalunya."

I si ho fan?, i si es mantenen lleials a l'Estat que fins avui els protegeix? ha quedat demostrat que l'Estat espanyol els empara en els seus abusos com enlloc del Món Mundial, què farem? Quin és el mecanisme previst?
Imagino un escenari tipus peronista o bolivarià;  els Mossos d'esquadra lleials al Parlament de Catalunya, prenen el control,  especialment l'ANAV (Nuclears Ascó i Vandellós) i la regassificadora de Zona Franca. És a dir;  prenen el control dels Ports de Barcelona i molt especialment del Port de Tarragona i les refineries de Repsol, al mateix temps que arriben a controlar la frontera amb França, el Parlament de Catalunya pacte amb l'Estat francès l'entrada d'energia via MAT, per si algú se li ha oblidat consultar les dades d'interconexions entre territoris, Catalunya és dependent energèticament amb més o menys 5.000 GWh, per tant França és cabdal. Tema energètic controlat, la qüestió aigua no és pas banal i també es posa sota control del Parlament aquelles infraestructures bàsiques, només quedaria l'aeroport de Barcelona i en menor mesura la resta. Ciència ficció? això em sembla a mi o alguna cosa no he entès bé?.

 
Sense Sobirania energètica és molt difícil assolir la Sobirania política i en aquests tema en els darrers 20 anys, tan per la dreta com per l'esquerra s'ha bloquejat tota iniciativa de descentralització energètica renovable. Catalunya és dels territoris amb menys implantació de les EERR i de més dependència energètica del conjunt de l'Estat espanyol.   

Strasbourg a 19 de novembre de 2016.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El suïcidi d’Europa.

"En un poblet d'Alsàcia anomenat Mittelbergheim hi he trobat dues plaques, la del poeta polonès Czeslaw Milosz quan sommiava en la Pàtria europea, i la del soldat americà Irving Zurin, nascut a Ohio  vingut a donar la seva vida contra el nazisme, el 29 de novembre de 1944  davant una paret seca d'aquest poblet de terres del Rin. Dues plaques que m'han fet pensar en la deriva d'Europa, si repetim la Història ;  ni poetes, ni soldats l'hi donaran un altre oportunitat." El terror que estem infringint als refugiats és un error històric descomunal, amb les darreres decisions que la UE ha pres, hem convertit el Planeta en una immensa presó, no és possible ni el Dret a la fugida, la fugida dels desesperats ja no és possible , no compte la vida dels teus ni de la teva persona, quan esperar la mort es fa insuportable, s’ha volgut, Oh! Vergonya!, prohibir la fugida, fer-la impossible, no ho intenteu, sereu retornats al punt de parti...

Descentralització i serveis municipals.

La darrera setmana de novembre a Barcelona, convidat per la Cambra Alemanya a Espanya he pogut participar en una Jornada sobre les xarxes de calor i fred amb fonts renovables. El Cònsol d'Alemanya a Barcelona va estar molt prudent, ja se sap, en plena aplicació del 155, l'home no es podia permetre cap relliscada, cap referència a la situació política del País, l'única referència lingüística fou pel castellà, o millor dit per a l'espanyol, de fet l'ambient era com si no fóssim a Catalunya, i érem a l'estació de Sants. Ningú aixecava la veu, el pobre ponent de l' ICAEN (Institut català de l'energia) en un to baix, parlar de lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, com la Llei de Transició energètica que es desprèn del Pacte Nacional per a la Transició energètica, ja de per si s'entén que ni per Nacional, ni per Transició energètica té cap mena de validesa en aplicació del 155, en parlà sense massa convenciment, com donant a entendre, a...

Estem en obres. Emergència climàtica.

Parlem d'autodeterminació, podem (auto) determinar-nos per altres camins als explorats fins avui?, creieu que no disposem de mitjans? Doncs jo crec que sí, en aquesta Europa que alguns voldrien en flames, cada cop en són més els que estem convençuts en autodeterminar-nos des dels carrers, els barris, els habitatges, els polígons industrials i la seva indústria, la universitat, l'empresa, els equipaments, el transport, els parcs, autodeterminar-se des de les viles i ciutats, des del rerepaís. Només cal fer un exercici d'imaginació col·lectiva i definir un pla d'emergència, no esperem que ens ho facin des de dalt, l'àmbit local, el poder local, pot fer-ho. Pot preparar el poble, el barri, els habitatges, els polígons, els espais naturals, els horts, els conreus, el bosc, les platges, tot alcalde o alcaldessa hauria de posar ja un cartell en "obres" a l'entrada del seu poble; "Els propers 10 anys estem en obres per emergència climàtica"...