Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del Rin, Sant Silvestre 2016.


Aquest 2016, ha estat un any en què ens hem adonat que vivim en un Món fràgil, que podem perdre tot el que en un segle van aconseguir, amb molt de dolor i sacrificis, els nostres avis i àvies, pares i mares, algunes persones molt properes, fins i tot i donaren llur vida, o bé la consagraren a treballar per a nosaltres, fins al seu darrer moment.
És en aquesta línia argumental que la percepció que tot se'n pot anar a fer punyetes, que tot s'ha d'apuntalar de nou, ens ha creat un cert vertigen, almenys a mi, confesso que aquest any m'ha superat, masses evidències de la falsedat en què vivim, la mort a la mediterrània, l'odi a les urnes guanyant fins i tot en episodis absurds, em, ens costarà molt superar tanta estupidesa creacionista, negacionista i tan simplista.

Però, és potser en aquest ordre de les evidències que em sento optimista, crec que la claredat en què els fets s'han manifestat, la certesa del buit que pot esdevenir un Món regit per l'odi a la diferència, a l'exaltació de la insolidaritat descaradament, han fet despertar consciències atabalades o totalment adormides, la lluita eterna entre el i el Mal s'ha tornat a despertar, l'atonia en què el Món es submergir després de la caiguda del Mur ha estat sacsejada per evidències dramàtiques, guerra, mort, violacions, deportacions, assassinats, destrucció, desigualtats com mai, i por, molta por, ingredient bàsic pel brou de l'exaltació de les fòbies, però també pel naixement de noves idees, hi ha masses camins i avui dreceres que permeten la cooperació i la interlocució entre persones, llunyanes i molt diverses, la confrontació de pensaments i l'expansió i compartició de coneixements em fan ser optimista.
També els països petits tindran una oportunitat, tenen la força que els dóna l'eficàcia i la fraternitat de sentir-se part d'un projecte, de quelcom que pot organitzar-se i pot ser millor, de manera fraternal, solidària i responsable vers els compromisos i reptes que l'esdevenidor ens ofereix, les noves realitats sorgides d'aquests convulsos darrers anys, s'aclariran, el futur d'aquests possibles nous Estats; Catalunya, Escòcia i potser altres, aquest any vinent serà determinant, veurem si som capaços d'estar a l'altura de les circumstàncies històriques i com tomba el destí per aquests anhels de llibertat popular, m'atreveixo a dir que res serà com estar preparat, res tindrà a veure al que fins ara els aparells de propaganda d'un costat i l'altre volen fer veure. Però, serà millor que viure en la permanent espera. Cal actuar i cal fer-ho ja.

Aquest 2017, veurem fets aterridors, però com més ho siguin, més ens determinaran en la lluita,  més a prop serem de la ferma preservació dels Drets Universals, en els que hem d'incorporar-li un de definitiu, el Dret a deixar un Clima òptim per a les generacions futures de la raça humana i per a les altres criatures del Planeta i aquest Dret el pot començar qualsevol persona avui, ara i per sempre, no cal esperar res, només depén de nosaltres.

Salut i bon any 2017.


Estrasburg dia de Sant Silvestre del 2016.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El suïcidi d’Europa.

"En un poblet d'Alsàcia anomenat Mittelbergheim hi he trobat dues plaques, la del poeta polonès Czeslaw Milosz quan sommiava en la Pàtria europea, i la del soldat americà Irving Zurin, nascut a Ohio  vingut a donar la seva vida contra el nazisme, el 29 de novembre de 1944  davant una paret seca d'aquest poblet de terres del Rin. Dues plaques que m'han fet pensar en la deriva d'Europa, si repetim la Història ;  ni poetes, ni soldats l'hi donaran un altre oportunitat." El terror que estem infringint als refugiats és un error històric descomunal, amb les darreres decisions que la UE ha pres, hem convertit el Planeta en una immensa presó, no és possible ni el Dret a la fugida, la fugida dels desesperats ja no és possible , no compte la vida dels teus ni de la teva persona, quan esperar la mort es fa insuportable, s’ha volgut, Oh! Vergonya!, prohibir la fugida, fer-la impossible, no ho intenteu, sereu retornats al punt de parti...

Descentralització i serveis municipals.

La darrera setmana de novembre a Barcelona, convidat per la Cambra Alemanya a Espanya he pogut participar en una Jornada sobre les xarxes de calor i fred amb fonts renovables. El Cònsol d'Alemanya a Barcelona va estar molt prudent, ja se sap, en plena aplicació del 155, l'home no es podia permetre cap relliscada, cap referència a la situació política del País, l'única referència lingüística fou pel castellà, o millor dit per a l'espanyol, de fet l'ambient era com si no fóssim a Catalunya, i érem a l'estació de Sants. Ningú aixecava la veu, el pobre ponent de l' ICAEN (Institut català de l'energia) en un to baix, parlar de lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, com la Llei de Transició energètica que es desprèn del Pacte Nacional per a la Transició energètica, ja de per si s'entén que ni per Nacional, ni per Transició energètica té cap mena de validesa en aplicació del 155, en parlà sense massa convenciment, com donant a entendre, a...

Estem en obres. Emergència climàtica.

Parlem d'autodeterminació, podem (auto) determinar-nos per altres camins als explorats fins avui?, creieu que no disposem de mitjans? Doncs jo crec que sí, en aquesta Europa que alguns voldrien en flames, cada cop en són més els que estem convençuts en autodeterminar-nos des dels carrers, els barris, els habitatges, els polígons industrials i la seva indústria, la universitat, l'empresa, els equipaments, el transport, els parcs, autodeterminar-se des de les viles i ciutats, des del rerepaís. Només cal fer un exercici d'imaginació col·lectiva i definir un pla d'emergència, no esperem que ens ho facin des de dalt, l'àmbit local, el poder local, pot fer-ho. Pot preparar el poble, el barri, els habitatges, els polígons, els espais naturals, els horts, els conreus, el bosc, les platges, tot alcalde o alcaldessa hauria de posar ja un cartell en "obres" a l'entrada del seu poble; "Els propers 10 anys estem en obres per emergència climàtica"...