Passa al contingut principal

Diàlegs de pandemia.

 Trames autònomes. Estratègia fractal. 

Definició de Trama: A l'entorn del tissatge, la trama, és el fil que es fa passar a través de l'ordit per crear un teixit o una tela.


Hi ha maneres, moltes, segur que tantes com persones, per a plantejar una estratègia davant el col·lapse que ens espera.

Però cap tindrà èxit si no és plantejada i organitzada en grup, en trama horitzontal, un fil de suport mutu on la trama esdevé teixit resistent, aquí és on rau la seva força, múltiples nòduls de connexió que la fan resilient a totes les pertorbacions, una xarxa col·lectiva de suport mutu, res de nou, tan antic com l'essència de l'evolució de les espècies i de la mateixa humanitat.

Però prendre consciència avui, davant el col·lapse ecològic i econòmic global, davant la narcòtica propagació de les Elits i els Estats que ens vomiten lleis i normes estúpides i injustes, no deixa de ser tremendament revolucionària e intel·ligent, és l'hora de preparar-se per a un futur individual i col·lectiu digne socialment i ambientalment. I la resposta ha de ser fractal, de manera recorrent fins apagar la reacció.

Definició de Fractals: Els núvols, les muntanyes, les onades del mar, el sistema circulatori sanguini (el batec del cor també), les línies costaneres, els flocs de neu, l'electricitat, les fulles dels vegetals o fins i tot la distribució d'arbres en el bosc es manifesten en forma fractal.

Conclusió: Cal organitzar-se amb autonomia alimentària, bancs de llavors i forns de cuita col·lectius, espais agrosocials autogestionats des dels barris i pobles, pot semblar poca cosa, o pot semblar una utopia, però promovent xarxes definides en trames horitzontals de suport mutu, on el saber i les necessitats es comparteixen amb dignitat i es garanteixen la transmissió de cultura, alimentació sana i cures generacionals. És la garantia de super-viure i no pas sobre-viure. 

 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Descentralització i serveis municipals.

La darrera setmana de novembre a Barcelona, convidat per la Cambra Alemanya a Espanya he pogut participar en una Jornada sobre les xarxes de calor i fred amb fonts renovables. El Cònsol d'Alemanya a Barcelona va estar molt prudent, ja se sap, en plena aplicació del 155, l'home no es podia permetre cap relliscada, cap referència a la situació política del País, l'única referència lingüística fou pel castellà, o millor dit per a l'espanyol, de fet l'ambient era com si no fóssim a Catalunya, i érem a l'estació de Sants. Ningú aixecava la veu, el pobre ponent de l' ICAEN (Institut català de l'energia) en un to baix, parlar de lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, com la Llei de Transició energètica que es desprèn del Pacte Nacional per a la Transició energètica, ja de per si s'entén que ni per Nacional, ni per Transició energètica té cap mena de validesa en aplicació del 155, en parlà sense massa convenciment, com donant a entendre, a...

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Estem en obres. Emergència climàtica.

Parlem d'autodeterminació, podem (auto) determinar-nos per altres camins als explorats fins avui?, creieu que no disposem de mitjans? Doncs jo crec que sí, en aquesta Europa que alguns voldrien en flames, cada cop en són més els que estem convençuts en autodeterminar-nos des dels carrers, els barris, els habitatges, els polígons industrials i la seva indústria, la universitat, l'empresa, els equipaments, el transport, els parcs, autodeterminar-se des de les viles i ciutats, des del rerepaís. Només cal fer un exercici d'imaginació col·lectiva i definir un pla d'emergència, no esperem que ens ho facin des de dalt, l'àmbit local, el poder local, pot fer-ho. Pot preparar el poble, el barri, els habitatges, els polígons, els espais naturals, els horts, els conreus, el bosc, les platges, tot alcalde o alcaldessa hauria de posar ja un cartell en "obres" a l'entrada del seu poble; "Els propers 10 anys estem en obres per emergència climàtica"...