Passa al contingut principal

Política energètica espanyola.


Entre lany 2016 i el 2017, Espanya ha subhastat al mercat un total de 3700 MWel de potencia denergia renovable, a instal·lar abans del 2020. Cap daquests MWel anirà a Catalunya, probablement cap sinstal·larà enlloc, a molt pocs es faran efectius abans daquest període, les raons són evidents, mentre les energies fòssils reben subvencions de lEstat, mentre les nuclears reben subvencions, mentre el gas rep subvencions per a la seva importació i distribució, les energies renovables han doferir lenergia a pèl, l'autoconsum bloquejat i han de ser grans centrals, no sigui que la distribució sigui prescindible i empobreixi a REE, masses despropòsits fan de celtibèria un territori clarament hostil a les energies renovables.

No és comprensible que a Espanya un MWel d'eòlica surti més barat que a la ventosa mar báltica o que un MWel de biomassa forestal surti 40€/MWh més barat que a centreeuropa.  A què juguen?, bé sí, juguen a carregar les previsibles multes per incompliments del Programa 20-20-20 de la Unió europea a la ciutadania, i així es bloqueja,  ja des del 2012, el normal desenvolupament de l'energia renovable a l'Estat espanyol.

Un dels territoris de la UE amb més hores solars disponibles, un dels territoris  on els seus boscos es cremen espontàniament, fruit de les seves característiques meridionals, territoris sotmesos a períodes de sequeres i onades de calor cada cop més recurrents, allà on els residus senterren o bé es cremen espontàniament un mal dia destiu, en aquest Estat de les meravelles, on masses coses es llencen i poques s'aprofiten,  celtibèria és com una pel·lícula dolenta que es repeteix, any rere any, pels segles dels segles.

A punt de perdre el tren de l’última revolució industrial, a punt de quedar fora daquest immens potencial de transformació i revolució energètica, resta lluny Espanya duna planificació real vers les energies renovables, de les seves reals potencialitats, de les respectives sinergies,  dels criteris de proximitat i la interacció pròpia, assolint una real independència energètica, lluny, molt lluny i  clama el cel.
Sempre aquesta eterna dependència de grups que ens volen segrestats ambientalment, energèticament i políticament al gas, al petroli, a nuclears obsoletes i als grups financers que les sustenten. 
Celtibèria  continua apostant pel fòssil i ara sens presenta un model de subhastes renovable com a performances de cara la galeria, cara  justificar-se davant les institucions europees, on hàbilment el Comissari dEnergia,  el de la testosterona del PP, Miguel Àngel Àrias Cañete ho validarà, tota una perfecta trama dinteressos per a garantir lespoli de les butxaques dels ciutadans de Celtibèria que són, això sí,  on més cara paguen lenergia dEuropa, tan cara com a Malta que ha dimportar fins i tot les espelmes.
 
Estrasburg 19 de maig del 2017.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Descentralització i serveis municipals.

La darrera setmana de novembre a Barcelona, convidat per la Cambra Alemanya a Espanya he pogut participar en una Jornada sobre les xarxes de calor i fred amb fonts renovables. El Cònsol d'Alemanya a Barcelona va estar molt prudent, ja se sap, en plena aplicació del 155, l'home no es podia permetre cap relliscada, cap referència a la situació política del País, l'única referència lingüística fou pel castellà, o millor dit per a l'espanyol, de fet l'ambient era com si no fóssim a Catalunya, i érem a l'estació de Sants. Ningú aixecava la veu, el pobre ponent de l' ICAEN (Institut català de l'energia) en un to baix, parlar de lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, com la Llei de Transició energètica que es desprèn del Pacte Nacional per a la Transició energètica, ja de per si s'entén que ni per Nacional, ni per Transició energètica té cap mena de validesa en aplicació del 155, en parlà sense massa convenciment, com donant a entendre, a...

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Estem en obres. Emergència climàtica.

Parlem d'autodeterminació, podem (auto) determinar-nos per altres camins als explorats fins avui?, creieu que no disposem de mitjans? Doncs jo crec que sí, en aquesta Europa que alguns voldrien en flames, cada cop en són més els que estem convençuts en autodeterminar-nos des dels carrers, els barris, els habitatges, els polígons industrials i la seva indústria, la universitat, l'empresa, els equipaments, el transport, els parcs, autodeterminar-se des de les viles i ciutats, des del rerepaís. Només cal fer un exercici d'imaginació col·lectiva i definir un pla d'emergència, no esperem que ens ho facin des de dalt, l'àmbit local, el poder local, pot fer-ho. Pot preparar el poble, el barri, els habitatges, els polígons, els espais naturals, els horts, els conreus, el bosc, les platges, tot alcalde o alcaldessa hauria de posar ja un cartell en "obres" a l'entrada del seu poble; "Els propers 10 anys estem en obres per emergència climàtica"...