Passa al contingut principal

Virus i Capital.


Existeixen molts tipus de microorganismes patògens i no tots causen el mateix mal. De la mateixa manera que no tots actuen en el mateix tipus d'organismes, alguns actuen sobre plantes, altres sobre humans i altres poden actuar tant en plantes com en animals. I en concret els patògens oportunistes necessiten un hoste en condicions immunodepressores per a poder actuar-hi sobre ell.

La vida a la terra, va aparèixer a partir de processos físics i químics fa uns 3.800 milions d'anys, apareix la Biosfera. Aquest procés de colonització dels medis terrestre, aquós i atmosfèric es regeix encara avui pels principis d'oportunitat, de cooperació i d'adaptació, és a dir, els organismes, microorganismes, utilitzen estratègies per ocupar nínxols. 

Alguns organismes, bacteris, virus, tenen unes capacitades que la majoria d'organismes més complexos no tenen, la capacitat de latència. La capacitat de la latència de molts microorganismes també ha estat adaptada en mamífers, la capacitat d'hibernació, deixar en constants vitals molt baixes l'organisme fins que arribi la primavera.

El capitalisme és una màquina de transformació i d'adaptació dels més forts per a eliminar competència i acumular capital en pocs, actua i es desenvolupa en ecosistemes econòmics diversos, democràcies lliberals, socialdemocràcies, dictadures i oligarquies, quan més alienada es té la població més eficient és. Segueix els mateixos patrons que el desenvolupament oportunista de virus i bacteris que s'aprofiten dels seus hostes. Fins que el recurs s'esgota i bacteris i virus moren.

És un sistema que parasita pobles i classes socials per extreure el màxim de benefici. Però aquest sistema té nivells de tolerància:

• La social, excessos d'explotació porten a revolucions.
• L'ambiental, excessos de consum i contaminació ens han abocat a la crisi climàtica que ja té efectes i alteracions als ecosistemes.
• La sanitària, amb morts per contaminació i ara en mort per l'aparició de virus que esdevenen pandèmia.

La combinació dels excessos en l'alteració dels ecosistemes naturals i l'explotació social de poblacions humanes, crea un nou vector de desequilibri devastador en forma de crisi sanitària global.
La pandèmia actual del S. XXI és doncs una conseqüència d'haver sobrepassat els tres nivells de tolerància, el social, l'ambiental i el sanitari. De cop el covid-19 mata arreu (globalització dels desequilibris a curt termini), atura la producció, atura el consum i ens manifesta la vulnerabilitat de l'espècie humana.

Per tant, no hauríem de ser naïf en les conclusions, el virus del capitalisme global està a punt d'acabar amb el seu hoste, nosaltres. No queda més remei que canviar de patró, és el moment de posar-nos en marxa, revertir els desequilibris d'aquest capitalisme de consum depredador del qual tots hi participem.

Tenim però mecanismes per fer-ho, són tots aquells que trenquin amb l'alineació, promoure la cooperació mútua, redefinir els territoris de manera holística, activar el sector primari, reequilibrar el secundari en un model de bio-economia i sobretot, aprofitar el terciari per a crear molta cultura.
No deixem que aquesta classe dirigent perillosa ens portin a una situació de control orwel·lià i ens alienin definitivament per tal de mantenir el sistema que avui ens porta al col·lapse com a espècie.

No podem sortir amb èxit d'aquesta crisi aplicant els mateixos patrons d'abans de la pandèmia. La latència dels patògens, la seva capacitat de mutació i d'aprofitar els organismes immunodeficients és la nostra vulnerabilitat. 

Som hostes d'aquest virus anomenat capitalisme, creem mecanismes d'immunitat social, ambiental i sanitària. 
Rebel·lem-nos! 
Repensem-ho tot.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Descentralització i serveis municipals.

La darrera setmana de novembre a Barcelona, convidat per la Cambra Alemanya a Espanya he pogut participar en una Jornada sobre les xarxes de calor i fred amb fonts renovables. El Cònsol d'Alemanya a Barcelona va estar molt prudent, ja se sap, en plena aplicació del 155, l'home no es podia permetre cap relliscada, cap referència a la situació política del País, l'única referència lingüística fou pel castellà, o millor dit per a l'espanyol, de fet l'ambient era com si no fóssim a Catalunya, i érem a l'estació de Sants. Ningú aixecava la veu, el pobre ponent de l' ICAEN (Institut català de l'energia) en un to baix, parlar de lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, com la Llei de Transició energètica que es desprèn del Pacte Nacional per a la Transició energètica, ja de per si s'entén que ni per Nacional, ni per Transició energètica té cap mena de validesa en aplicació del 155, en parlà sense massa convenciment, com donant a entendre, a...

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Estem en obres. Emergència climàtica.

Parlem d'autodeterminació, podem (auto) determinar-nos per altres camins als explorats fins avui?, creieu que no disposem de mitjans? Doncs jo crec que sí, en aquesta Europa que alguns voldrien en flames, cada cop en són més els que estem convençuts en autodeterminar-nos des dels carrers, els barris, els habitatges, els polígons industrials i la seva indústria, la universitat, l'empresa, els equipaments, el transport, els parcs, autodeterminar-se des de les viles i ciutats, des del rerepaís. Només cal fer un exercici d'imaginació col·lectiva i definir un pla d'emergència, no esperem que ens ho facin des de dalt, l'àmbit local, el poder local, pot fer-ho. Pot preparar el poble, el barri, els habitatges, els polígons, els espais naturals, els horts, els conreus, el bosc, les platges, tot alcalde o alcaldessa hauria de posar ja un cartell en "obres" a l'entrada del seu poble; "Els propers 10 anys estem en obres per emergència climàtica"...