Passa al contingut principal

La Fotosíntesis, bomba natural.


La capil·laritat dels substrats més o menys fibrosos, la hidrofília de les arrels en orientar-se cap on l'aigua existeix, fa possible que es puguin treballar aquestes propietats biofísiques, amb la fotosíntesis, aquesta altre propietat fotoquímica que es produeix a les fulles i es resolt en els cloroplast, alliberant aigua i oxigen tot fixant carboni. 

Si som capaços d'entendre aquestes propietats, estarem en condicions de treballar el verd urbà de manera resolutiva i pràctica. Podem enverdir i procurar-nos verd arreu, no ens cal cap més aportació energètica que la de la llum solar i practicar l’horticultura o bé la jardineria urbana. Ens cal motivació per a ser receptius a l'entorn i al mateix temps proactius a les necessitats del creixement dels vegetals que ens encomanem. 

Avui hem pogut llegir que la biomassa global ha estat superada per la no-biomassa, és a dir per a allò que és artificial (formigó, asfalt, construccions d'acer, metalls, envasos, plàstics, etc), potser necessari, però en aquests moments requereix una reflexió. 

Aquesta pèrdua del món orgànic en detriment de l'inorgànic, de ben segur que té una segura relació amb la crisi climàtic que estem vivint. És ben cert que les granges industrials també acumulen gran quantitat de biomassa, també que les emissions d'una agricultura i ramaderies intensives en són part important i segur determinant de la crisis que estem patint, tot i així, cal reflexionar en la visió que implica la consolidació de tant espai inert, tant espai urbanitzat. 

Cal plantejar-nos com revertir aquesta tendència de pèrdua de biomassa en els territoris i especialment en l'espai urbà, ens cal planificar estratègies individuals i col·lectives per a enverdir el nostre propi cosmos, els nostres espais de convivència i de vida. 

En aquest punt la permacultura urbana ens pot ajudar molt a interpretar aquest nou model de ciutat, barri, plaça o carrer. Si entenem que la bomba solar funciona fins i tot en dies grisos i que l'ús de l'aigua i els substrats ens són més propers del que un es creu, (autogestió de la fracció orgànica domèstica) podem individualment i col·lectivament revertir la tendència, minvant les emissions nocives i que incrementen el desequilibri climàtic, millorant la qualitat dels espais propis i comuns, tot enverdint quotidianament. 

 #permaculturadebalco 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Descentralització i serveis municipals.

La darrera setmana de novembre a Barcelona, convidat per la Cambra Alemanya a Espanya he pogut participar en una Jornada sobre les xarxes de calor i fred amb fonts renovables. El Cònsol d'Alemanya a Barcelona va estar molt prudent, ja se sap, en plena aplicació del 155, l'home no es podia permetre cap relliscada, cap referència a la situació política del País, l'única referència lingüística fou pel castellà, o millor dit per a l'espanyol, de fet l'ambient era com si no fóssim a Catalunya, i érem a l'estació de Sants. Ningú aixecava la veu, el pobre ponent de l' ICAEN (Institut català de l'energia) en un to baix, parlar de lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, com la Llei de Transició energètica que es desprèn del Pacte Nacional per a la Transició energètica, ja de per si s'entén que ni per Nacional, ni per Transició energètica té cap mena de validesa en aplicació del 155, en parlà sense massa convenciment, com donant a entendre, a...

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Estem en obres. Emergència climàtica.

Parlem d'autodeterminació, podem (auto) determinar-nos per altres camins als explorats fins avui?, creieu que no disposem de mitjans? Doncs jo crec que sí, en aquesta Europa que alguns voldrien en flames, cada cop en són més els que estem convençuts en autodeterminar-nos des dels carrers, els barris, els habitatges, els polígons industrials i la seva indústria, la universitat, l'empresa, els equipaments, el transport, els parcs, autodeterminar-se des de les viles i ciutats, des del rerepaís. Només cal fer un exercici d'imaginació col·lectiva i definir un pla d'emergència, no esperem que ens ho facin des de dalt, l'àmbit local, el poder local, pot fer-ho. Pot preparar el poble, el barri, els habitatges, els polígons, els espais naturals, els horts, els conreus, el bosc, les platges, tot alcalde o alcaldessa hauria de posar ja un cartell en "obres" a l'entrada del seu poble; "Els propers 10 anys estem en obres per emergència climàtica"...