Passa al contingut principal

Mecanismes de descarbonització en els territoris:

Davant l’emergència climàtica, els territoris han prendre mesures en els seus processos de gestió pública i privada associats als vectors:

-          aigua
-          residus
-          energia ??
-          Bioenergia....





Si creuem els acords de descarbonització europea, aprovats recentment per la nova Comissió europea, a partir del que s’ha anomenat “GREEN DEAL” i ho fem amb les obligacions definides per a la EU anomenades BREF o bé MTD (Millors tècniques disponibles), Directiva 2010/75/ EU, veurem que tenim els instruments necessaris per tal de fer propostes útils als ents públics, aquells que tenen com a tasca de gestió els vectors: aigua i residus.

Ens adonem també que es del tot necessari si volem assolir objectius de descarbonització, incorporar el vector energia en la gestió de infraestructures de gestió de l'aigua i de residus, cal arreu aplicar la Directiva BREF, i així assolir amb èxit, estratègies que permetin transició energètica i la descarbonització efectiva del territori. 

Aclariment: La Directiva 2010/75/EU  defineix:

Tècnica: tecnologia emprada juntament amb la forma en què una instal·lació estigui dissenyada, construïda, mantinguda, explotada i paralitzada.
Tècniques disponibles: aquelles tècniques desenvolupades a una escala que en permeti la seva aplicació en el context del sector industrial corresponent, en condicions econòmicament i tècnicament viables, tenint en compte els costos i els beneficis tant si les tècniques s'utilitzen o es produeixen en l’Estat membre corresponent com si no, sempre que el titular pugui tenir-hi accés en condicions raonables.
Tècniques millors: les més eficaces per assolir un alt nivell general de protecció del medi ambient en el seu conjunt.



La bioenergia amb les seves millors BREF disponibles, interacciona amb èxit en els objectius de descarbonització dels territoris, sempre i quan les diferents fraccions orgàniques; biomasses líquides i sòlides procedents dels residus municipals, agrícoles i forestals, industrials i de la gestió de les aigües residuals són gestionades de forma unitària.

Les tecnologies de generació de biogàs i/o d’obtenció de bio-combustibles sòlids, centrals de biomassa per a la producció de vapor per a usos industrials, energètics o bio-metà, útil per a una mobilitat descarbonitzada, són possibles. 

El recurs procedent de fraccions orgàniques residuals es generen en el propi territori, són anuals i regulars. Avui, lamentablement la seva gestió consumeix energia fòssil, és font d’emissions de gasos efecte hivernacle, representa un risc ambiental i tenen un cost molt elevat la seva gestió, tant per a les administracions locals, com pel sector industrial i privat.  

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Descentralització i serveis municipals.

La darrera setmana de novembre a Barcelona, convidat per la Cambra Alemanya a Espanya he pogut participar en una Jornada sobre les xarxes de calor i fred amb fonts renovables. El Cònsol d'Alemanya a Barcelona va estar molt prudent, ja se sap, en plena aplicació del 155, l'home no es podia permetre cap relliscada, cap referència a la situació política del País, l'única referència lingüística fou pel castellà, o millor dit per a l'espanyol, de fet l'ambient era com si no fóssim a Catalunya, i érem a l'estació de Sants. Ningú aixecava la veu, el pobre ponent de l' ICAEN (Institut català de l'energia) en un to baix, parlar de lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, com la Llei de Transició energètica que es desprèn del Pacte Nacional per a la Transició energètica, ja de per si s'entén que ni per Nacional, ni per Transició energètica té cap mena de validesa en aplicació del 155, en parlà sense massa convenciment, com donant a entendre, a...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Estem en obres. Emergència climàtica.

Parlem d'autodeterminació, podem (auto) determinar-nos per altres camins als explorats fins avui?, creieu que no disposem de mitjans? Doncs jo crec que sí, en aquesta Europa que alguns voldrien en flames, cada cop en són més els que estem convençuts en autodeterminar-nos des dels carrers, els barris, els habitatges, els polígons industrials i la seva indústria, la universitat, l'empresa, els equipaments, el transport, els parcs, autodeterminar-se des de les viles i ciutats, des del rerepaís. Només cal fer un exercici d'imaginació col·lectiva i definir un pla d'emergència, no esperem que ens ho facin des de dalt, l'àmbit local, el poder local, pot fer-ho. Pot preparar el poble, el barri, els habitatges, els polígons, els espais naturals, els horts, els conreus, el bosc, les platges, tot alcalde o alcaldessa hauria de posar ja un cartell en "obres" a l'entrada del seu poble; "Els propers 10 anys estem en obres per emergència climàtica"...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació