Passa al contingut principal

Lloros, cacatues i mones.


Per molt que els lloros, cacatues i mones del "Congreso" espanyol cridin i facin ganyotes, la sort està servida i veurem si el borbó, el gran "preparao", en tinc dubtes seriosos, fa honor a la seva nissaga d'inútils i brama la cosigna de "Santiago cierra España".

Hi ha elements interessants de la dependència de L'Estat espanyol, els hi agradi o no, els borbons i les famílies de la tradició espoliadora celtíberica ja no estàn en condicions, més enllà de tres mesos, de fer front a un preu del barril de petroli de 100$. No tenen ni reserves energètiques, ni financeres. Ja no!

Els Afe's (alts funcionaris de l'Estat) ho saben, saben que depenen del finançament del BCE, però també saben que són frontera sud i s'ho fan valdre, com l'Erdogan s'ho fa valdre a llevant. També ho sap en Junqueres (tinc dubtes a Waterloo), és per això que l'única via possible, sense sacrificis econòmics directes a la classe mitjana catalana, basca, i períferica, és la via reformista espanyola.

Ja ho va intentar en Roca Junyent, ara ho intentaran amb Podemos i les perifèries, liderades per erc. Si se'n sortiran o no?, dependrà de la virulència de les crisis internacionals i del coll que els hi donin des de Paris i Berlin, de moment no hi ha masses ecarafalls, ans el contrari, davant la possible Itàlia de Salvini, una Península, Espanya i Portugal explorant vies reformistes, ja els hi està bé.

La guerra imminent al Golf és una guerra com sempre global per evitar el canvi de model energètic. Europa serà qui la pagarà. Ho saben i per això acceleren el canvi de model, el Green Deal és això. No s'han desconnectat pas de les energies fòssils i dintre d'Europa, els PIG's ( portugal-itàlia-grècia) poden pagar la pitjor factura, si tot salta pels aires.

L'única via possible (altre momentum) hauria de ser l'escocesa, aprofitar aquesta petita finestra que aviat s'obrirà, i tornar a intentar-ho. Ara bé, no sé si queden forces. Si no, la generació d'Urquinaona ja hi tornarà potser d'aquí a 20 anys, això sí, si la crisi global climàtica els hi permet fer alguna cosa, ja que els pronòstics no apunten res de bo. Precisament, com més temps passi, la frontera sud hi jugarà un paper més rellevant i les nostres expectatives d'enderrocar un règim corrupte i amic dels negacionismes i dels ecocides aniran minvant.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Descentralització i serveis municipals.

La darrera setmana de novembre a Barcelona, convidat per la Cambra Alemanya a Espanya he pogut participar en una Jornada sobre les xarxes de calor i fred amb fonts renovables. El Cònsol d'Alemanya a Barcelona va estar molt prudent, ja se sap, en plena aplicació del 155, l'home no es podia permetre cap relliscada, cap referència a la situació política del País, l'única referència lingüística fou pel castellà, o millor dit per a l'espanyol, de fet l'ambient era com si no fóssim a Catalunya, i érem a l'estació de Sants. Ningú aixecava la veu, el pobre ponent de l' ICAEN (Institut català de l'energia) en un to baix, parlar de lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, com la Llei de Transició energètica que es desprèn del Pacte Nacional per a la Transició energètica, ja de per si s'entén que ni per Nacional, ni per Transició energètica té cap mena de validesa en aplicació del 155, en parlà sense massa convenciment, com donant a entendre, a...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Estem en obres. Emergència climàtica.

Parlem d'autodeterminació, podem (auto) determinar-nos per altres camins als explorats fins avui?, creieu que no disposem de mitjans? Doncs jo crec que sí, en aquesta Europa que alguns voldrien en flames, cada cop en són més els que estem convençuts en autodeterminar-nos des dels carrers, els barris, els habitatges, els polígons industrials i la seva indústria, la universitat, l'empresa, els equipaments, el transport, els parcs, autodeterminar-se des de les viles i ciutats, des del rerepaís. Només cal fer un exercici d'imaginació col·lectiva i definir un pla d'emergència, no esperem que ens ho facin des de dalt, l'àmbit local, el poder local, pot fer-ho. Pot preparar el poble, el barri, els habitatges, els polígons, els espais naturals, els horts, els conreus, el bosc, les platges, tot alcalde o alcaldessa hauria de posar ja un cartell en "obres" a l'entrada del seu poble; "Els propers 10 anys estem en obres per emergència climàtica"...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació