Barrem-los-hi el pas!   Touche pas à mon pote , l'any 1983 SOS Racisme inicià una de les mobilitzacions més importants a Europa contra el racisme i la xenofòbia, concretament a França, en poc temps s'escampa de forma organitzada arreu.   Quan els agressors estan assolint el Poder polític, és necessari recordar els fets d'aquells anys, agressions racistes mobilitzaren a la societat civil.       Avui però cal més contundència, hem de cridar fort i tornar a l’acció directa organitzada, ens cal barrar el pas a aquest assalt del Poder per part dels agressors, no podem tenir dubtes i hem d’actuar, no ho dubtem pas........ són els mateixos que s'aixecaren en armes contra la República, són els mateixos que prenien el poder i proclamaren el III Reich, són els mateixos de la França de Vichy, són els mateixos delators que ens deportaven i omplien els camps de la mort a Europa, són els mateixos que es vestien de camises negres a Itàlia, s...

Aquest 2016, ha estat un any en què ens hem adonat que vivim en un Món fràgil, que podem perdre tot el que en un segle van aconseguir, amb molt de dolor i sacrificis, els nostres avis i àvies, pares i mares, algunes persones molt properes, fins i tot i donaren llur vida, o bé la consagraren a treballar per a nosaltres, fins al seu darrer moment. És en aquesta línia argumental que la percepció que tot se'n pot anar a fer punyetes, que tot s'ha d'apuntalar de nou, ens ha creat un cert vertigen, almenys a mi, confesso que aquest any m'ha superat, masses evidències de la falsedat en què vivim, la mort a la mediterrània, l'odi a les urnes guanyant fins i tot en episodis absurds, em , ens costarà molt superar tanta estupidesa creacionista, negacionista i tan simplista. Però, és potser en aquest ordre de les evidències que em sento optimista, crec que la claredat en què els fets s'han manifestat, la certesa del buit que pot esdevenir un Món regit per l'odi...

    Accents.   Sempre em maques, terra de tants accents, on la llum és franca, i el cel és blau, on el mar mulla la cala, al fons el blanc Pirineu, i de les planes, el meu Vallès, horts i fàbriques, sots i rieres, turons i serralades.   Llargs són els vespres, a prop del gran riu, aigua dels Vosges, i de negra selva, quan la boira cau, fred i gebrada, a la plana alsaciana, ceps i civades, barreja d'accents.   Estrasburg, Nadal del 2016.

  http://corporate.exxonmobil.com http://www.gazprom.com Putin&Trump   Són la gran aliança,   vots estúpids,   tot és a la seves mans,   ja controlen el Planeta, gas i petroli, d'Occident i d'Orient,   blanca aliança, al trot l'apocalipsi, des de terra siriana,   de les tenebres ve despertant,   amb gas assassí, el Planeta emmetzinant.       Estrasburg, 13 de desembre de 2016. (imatge: l'Apocalipsis de Tomi Ungerer)  

Sobirania política versus Sobirania energètica. Com deia Eugenio ...."sí, sí pero hay alguién mas? " A part del dispatxing i de suposar bona voluntat ?. Sincerament, això és una broma de mal gust, no ?. El Llibre blanc de transició nacional ho ha imprès per a despistar no? Quan ho vaig llegir no vaig donar-hi importància, però arran dels  tristos esdeveniments d'aquesta setmana i en relació de sobirania energètica, m'ho he tornat a llegir, he decidit publicitar aquesta reflexió, no amb ànim de derrota, sinó en voluntat d'esmena. Això és només per despistar, no??? ?. "2.3.2. No-col·laboració: En cas de no-col·laboració, el sistema energètic català operaria amb normalitat i el subministrament es mantindria. Caldria només que el nou Estat adoptés les mesures apuntades a l'epígraf 2.2 . i molt especialment les relatives a les renovacions d'acords i contractes amb les empreses que avui presten els serveis i la negociació per a la...

Del verd a la pedra. Aquests dies de tardor, quan la llum natural per aquestes terres del nord es va fent cada cop més difícil de trobar, quan el cel es converteix amb aquell color de plom i els carrers es buiden de tan fred que fa, cal recloure's a casa, als cafès, als " Kneipen ", però també cal recórrer la ciutat, la llum natural és substituïda per una il·luminació de finestres, galeries i portals. Un fet rellevant d'aquestes terres és la voluntat de mostrar-se bonic, de tenir els millors parterres a l'estiu, els més florits balcons, de participar en l'embelliment de l'espai comú, s'entén que l'espai visual de cases i voreres és comú. Per tant, a la tardor quan la natura dorm, s'ensenya l'interior, s'il·luminen finestres, portals i balcons, no hi ha barreres visuals, mostrar-se darrere dels finestrals és ben natural, participem d'una il·luminació col·lectiva per tal de suplantar la llum natural estival, decorem els ampi...

    Em preocupa el "Tempo" ' pel meu País. En aquests moments s'estan succeint molts esdeveniments que marcaran el futur de les Regions europees, territoris que com més triguin a entrar a la tercera revolució industrial, més endarreriment acumularan, i pot ser que també es quedin fora d'aquest nou Món col·laboratiu, interdependent i a l'hora territorialitzat , eficient i ultraconectat . És hora del lideratge de les ciutats, és l'hora de la interdependència amb els seus territoris d'influència l'anomenat rerepaís, és l'hora de la descentralització energètica, de les energies renovables, d'esdevenir productors i distribuïdors cel·lulars d'energia i d'informació, és l'hora de les bioregions col·laboratives, és l'hora dels nous materials, és l'hora de la cultura, de la participació i de l'individu, és temps del no treball, és temps de viure per compartir, comença a decaure el consum, els béns es comparteixen, ...