"En un poblet d'Alsàcia anomenat Mittelbergheim hi he trobat dues plaques, la del poeta polonès Czeslaw Milosz quan sommiava en la Pàtria europea, i la del soldat americà Irving Zurin, nascut a Ohio  vingut a donar la seva vida contra el nazisme, el 29 de novembre de 1944  davant una paret seca d'aquest poblet de terres del Rin. Dues plaques que m'han fet pensar en la deriva d'Europa, si repetim la Història ;  ni poetes, ni soldats l'hi donaran un altre oportunitat." El terror que estem infringint als refugiats és un error històric descomunal, amb les darreres decisions que la UE ha pres, hem convertit el Planeta en una immensa presó, no és possible ni el Dret a la fugida, la fugida dels desesperats ja no és possible , no compte la vida dels teus ni de la teva persona, quan esperar la mort es fa insuportable, s’ha volgut, Oh! Vergonya!, prohibir la fugida, fer-la impossible, no ho intenteu, sereu retornats al punt de partida, on la por, l’horror

  Un dia del mes de març de 1981 el meu amic Santi em va acompanyar a la caserna del Bruc, aquell dia entràvem per la Diagonal després d’haver passat la nit en vetlla i de bar en bar, sonava “Campanades a morts” al radiocasette del cotxe,  a tota hòstia, poques hores després em declarava objector de consciència a l’exèrcit espanyol, com a ecologista, com a jove i com a català. Avui Gasteiz, Puich Antich, el meu avi, el seu germà  i tantes persones en la memòria, l’he tornat a escoltar, sempre a tota hòstia, assassins!, tornem a deixar clar que no oblidem, especialment no oblidem que la lluita no a acabat, només haurem arribat al final del camí quan no hi hagi fronteres i quan els pobles de la terra siguin lliures d’esclavatges, de guerres, de salvapàtries i del Capital que fa esclau a les persones i mata al Planeta. Avui encara sonen campanades a morts! No oblidem les fronteres d’Europa, no oblidem que sonen campanades a morts cada dia a la Mediterrània, als Balcans, a Síria,