dijous, 12 d’octubre de 2017

L'èpica dels Pobles. Una visió des de terres del Rin.

Fusellament d'anarquistes el 1887 a Montjuic



La ciutadania i les Institucions dels Estats consolidats després de la 2GM, tenen molt de respecte als pobles que es determinen, lluiten, sofreixen i es reconeixen sobirans i lliures, són hereus precisament d'aquesta lluita, per contra tenen gens o nul respecte per aquells que juguen amb les Institucions, i sobretot tenen pànic al populisme etnicista, no cal dir que Espanya no forma part d'aquest Club, coses de deixar morir el Dictador al llit.

És per això que el nacionalisme espanyol més ranci, contínuament qualifica als "altres" de populistes, nacionalistes, supremacistes, antidemocràtics, demagogs, colpistes, fins i tot nazis. Ells són la Llei i l'Ordre establert, fan tot el possible per camuflar-se en el Club de les Democràcies, i saben que la lluita pacífica i democràtica els posa en evidència.

Aquest 10-O, el Món tenia preparat per a la revolta dels somriues l'escenari de l'èpica dels Pobles, d'aquells que lluiten, sofreixen i davant els botxins del 1-O es determinen fidels als seus principis, havien desplegat tota la tecnologia per a projectar Catalunya  al Món de les Nacions dignes.

Però no, no va ser així, va ser una maniobre errònia, estrepitosament fallida, per deixar a tothom desconcertat, per a passar la pilota a qui la pot jugar, per renunciar al tiqui-taca, el Poble encoratjat estava disposat a jugar el partit. En definitiva van decidir perdre el partit.

Alguns penseu que no, que ha estat una gran jugada, per a què? Per a negociar què? No havia quedat prou clar. Aquest Estat no negocia amb sediciosos, o es rendeixen o s'eliminen. Aquí és on som ara, a punt de negociar una rendició digne?. On són les estructures d'Estat? És aquest el buit real? Estàvem davant d'un farol? Si fos així, seria imperdonable.

Estrasburg 11 d’octubre de 2017

divendres, 6 d’octubre de 2017

Lluna d'octubre


 
 
Avui ha canviat la lluna, els plenilunis sempre vénen acompanyats d'un cert assossegament, paraula amb moltes esses, lletra gens cridanera, encara que com totes, va tenir la seva mala època, les SS van enfonsar la Humanitat en una llarga nit terrorífica i molt terrenal.

En aquest pleniluni de tardor del 2017, com el pleniluni de l'octubre de 1917 del segle passat, el de la revolució russa, vivim moments molt confosos, neixarà quelcom nou. 

Aquest segle s'està emmirallant amb l'anterior, èpica catalana, defensa de les llibertats, Georges Orwell entrant amb tren per Portbou, els carrers de Barcelona respiren altre cop Llibertat. Homenatge a Catalunya.

Però el poder s'organitza per aturar la revolució social, menestral i llibertària, tot s'hi val per a transgirversar la realitat, i avui com a nous hereus de la comunicació goebbelsniana, compten amb un immens aparell de propaganda, on les víctimes són transformades en botxins, els demòcrates en demagogs, els agredits en agressors. 

Ells són els garants de la Llibertat, els botxins que ben armats atonyinen a tort i a dret, aquells que victorejats al partir com a croats, ens vénen a sotmetre, som els il·legals, els infidels de la sacro-santa unitat d'Espanya. L'odi no extirpat estava en letàrgic, ja han tornat.

Però ha canviat la lluna, i anem segurs i ferms cap a la Proclamació de la República catalana, la setmana vinent serà així, i de la mateixa manera que així hi hem arribat, arribarà aquell dimarts galàctic que ens pronosticaven i que ara també ens aventura la premsa europea fidel a l'statuo quo.

Sempre havia pensat que hauria de ser divertit un Món Galàctic, lliure d'aquests defensors dels terrorífics status quo trencadors de dits i d’esperances.

Ja arribem, obriu-nos les portes de la Galàxia dels somriures, en som uns quants i venim com diuen des dels carrers,  som persones lliures i venim fresques d'idees.

Visca la República! 

Estrasburg a 5 d'octubre de 2017.