Entre l ’ any 2016 i el 2017, Espanya ha subhastat al mercat un total de 3700 MWel de potencia d ’ energia renovable, a instal · lar abans del 2020. Cap d ’ aquests MWel anir à a Catalunya, probablement cap s ’ instal · lar à enlloc, a molt pocs es faran efectius abans d ’ aquest per í ode, les raons s ó n evidents, mentre les energies f ò ssils reben subvencions de l ’ Estat, mentre les nuclears reben subvencions, mentre el gas rep subvencions per a la seva importaci ó i distribuci ó , les energies renovables han d ’ oferir l ’ energia a pèl, l'autoconsum bloquejat i han de ser grans centrals, no sigui que la distribuci ó sigui prescindible  i empobreixi a REE, masses desprop ò sits fan de celtib è ria un territori clarament hostil a les energies renovables. No és comprensible que a Espanya un MWel d'eòlica surti més barat que a la ventosa mar báltica o que un MWel de biomassa forestal surti 40€/MWh més barat que a centreeuropa.  A què juguen?, bé sí, juguen a carre

  Reflexions des de terres del Rin. Maig del 17.   La recent victòria de Emmanuell Macron a la Presidència de la V República francesa, no ens deixarà indiferents, després del Trupisme i el Putisme, després dels borratxos del UKIP que han abocat la Gran Bretanya al Brexit, la població jove i les classes mitjanes europees ja van començar a reaccionar quan a Àustria el rostre del braç aixecat,  en una segona votació  portar a la Presidència un home vinculat als Verds austríacs, també quan als Països baixos amb un descarat neofeixisme ros i blanc mantega fou derrotat per un multicultural moviment ecologista, jove i universalista, i ara l’extrema dreta francesa, l’hereva de Vichy i de les OAS, ha estat esclafada a la segona i decisiva volta a França per un moviment transversal lliberal, activista contra el canvi climàtic, amant de la diversitat de la societat francesa i entusiasta europeista. Arreu l’extrema dreta no ha estat derrotada pels partits tradicionals, han estat les no