divendres, 19 de maig de 2017

Política energètica espanyola.


Entre lany 2016 i el 2017, Espanya ha subhastat al mercat un total de 3700 MWel de potencia denergia renovable, a instal·lar abans del 2020. Cap daquests MWel anirà a Catalunya, probablement cap sinstal·larà enlloc, a molt pocs es faran efectius abans daquest període, les raons són evidents, mentre les energies fòssils reben subvencions de lEstat, mentre les nuclears reben subvencions, mentre el gas rep subvencions per a la seva importació i distribució, les energies renovables han doferir lenergia a pèl, l'autoconsum bloquejat i han de ser grans centrals, no sigui que la distribució sigui prescindible i empobreixi a REE, masses despropòsits fan de celtibèria un territori clarament hostil a les energies renovables.

No és comprensible que a Espanya un MWel d'eòlica surti més barat que a la ventosa mar báltica o que un MWel de biomassa forestal surti 40€/MWh més barat que a centreeuropa.  A què juguen?, bé sí, juguen a carregar les previsibles multes per incompliments del Programa 20-20-20 de la Unió europea a la ciutadania, i així es bloqueja,  ja des del 2012, el normal desenvolupament de l'energia renovable a l'Estat espanyol.

Un dels territoris de la UE amb més hores solars disponibles, un dels territoris  on els seus boscos es cremen espontàniament, fruit de les seves característiques meridionals, territoris sotmesos a períodes de sequeres i onades de calor cada cop més recurrents, allà on els residus senterren o bé es cremen espontàniament un mal dia destiu, en aquest Estat de les meravelles, on masses coses es llencen i poques s'aprofiten,  celtibèria és com una pel·lícula dolenta que es repeteix, any rere any, pels segles dels segles.

A punt de perdre el tren de l’última revolució industrial, a punt de quedar fora daquest immens potencial de transformació i revolució energètica, resta lluny Espanya duna planificació real vers les energies renovables, de les seves reals potencialitats, de les respectives sinergies,  dels criteris de proximitat i la interacció pròpia, assolint una real independència energètica, lluny, molt lluny i  clama el cel.
Sempre aquesta eterna dependència de grups que ens volen segrestats ambientalment, energèticament i políticament al gas, al petroli, a nuclears obsoletes i als grups financers que les sustenten. 
Celtibèria  continua apostant pel fòssil i ara sens presenta un model de subhastes renovable com a performances de cara la galeria, cara  justificar-se davant les institucions europees, on hàbilment el Comissari dEnergia,  el de la testosterona del PP, Miguel Àngel Àrias Cañete ho validarà, tota una perfecta trama dinteressos per a garantir lespoli de les butxaques dels ciutadans de Celtibèria que són, això sí,  on més cara paguen lenergia dEuropa, tan cara com a Malta que ha dimportar fins i tot les espelmes.
 
Estrasburg 19 de maig del 2017.

dimecres, 10 de maig de 2017

Europa!


 
Reflexions des de terres del Rin. Maig del 17.
 
La recent victòria de Emmanuell Macron a la Presidència de la V República francesa, no ens deixarà indiferents, després del Trupisme i el Putisme, després dels borratxos del UKIP que han abocat la Gran Bretanya al Brexit, la població jove i les classes mitjanes europees ja van començar a reaccionar quan a Àustria el rostre del braç aixecat,  en una segona votació  portar a la Presidència un home vinculat als Verds austríacs, també quan als Països baixos amb un descarat neofeixisme ros i blanc mantega fou derrotat per un multicultural moviment ecologista, jove i universalista, i ara l’extrema dreta francesa, l’hereva de Vichy i de les OAS, ha estat esclafada a la segona i decisiva volta a França per un moviment transversal lliberal, activista contra el canvi climàtic, amant de la diversitat de la societat francesa i entusiasta europeista.
Arreu l’extrema dreta no ha estat derrotada pels partits tradicionals, han estat les noves corrents joves, modernes, poliglotes i contentes de viure en un Món en transformació permanent, han estat ells i especialment elles, les dones han tingut un paper molt actiu en aquests moviments que estan sorgint arreu, el neofeixisme és clarament homòfob, masclista i tradicionalista, moguts per uns interessos gens clars des dels Urals o des de l’altre costat de l’Atlàntic, clares són les seves vinculacions amb els lobbys del petroli i del gas, els negacionistes del canvi climàtic i els negacionistes de l’holocaust coincideixen, avui són els mateixos, però com sempre en la Història de la Humanitat sempre hi ha l’esperança que s’articula en forma de moviment polític, en forma de moviment modern, buscant fórmules que permetin donar resposta als reptes que té la Humanitat, però també a les necessitats socials i econòmiques dels més vulnerables.
No pretenc caure en un bonisme i en el presidencialisme messiànic, no és pas això, és que sincerament Europa està canviant, són els fills i filles del Baby boom les que agafen el protagonisme i la responsabilitat del futur d’aquesta Europa que canvia, quan la dreta i l’esquerra tradicional deixen de ser referent, sempre hi ha pas al populisme, però en aquestes reflexions vull remarcar,  és que també és una oportunitat per a reorientar les polítiques cap on interessen de veritat, alguns ja parlen de la 4 revolució industrial,  però primer hem de passar per a la tercera revolució industrial,  aquella en que definitivament l’energia serà  renovable, descentralitzada i socialitzada definitivament, aquest salt endavant no es podrà fer sense el consens des del Bàltic fins al Mediterrani, si això s’aconsegueix, en definitiva si la força d’Europa s’articula en aquesta direcció, guanyarem la partida, per contra, si Europa s’enfonsa, perdrem el control del nostre destí i caurem en mans dels oligopolis energètics actuals, no podrem assolir la desitjada transició energètica que preservi el clima i el benestar que avui encara, amb dificultats, però  encara sense matisos en comparativa mundial,  gaudim.
Els moviments polítics europeus han de prendre nota de com es pot contrarestar el populisme salva pàtries, la força intel·lectual de les noves generacions,  hereves de revolucions europees, de la revolució francesa, de la Reforma,  aquest 2017 es commemora els 500 anys de les 95 tesis escrites per Martin Luther, aquests pòsit d’història de cultura i de pensament lliure,  vol afrontar sense matisos amb llibertat i dignitat, el futur i els reptes que ens esperen, cap de fàcil, però plausibles són les solucions.

Estrasburg maig del 2017.