Reflexions després de pandèmica.....

Reflexions després de pandèmica.....
Reflexions després de pandèmia....caminant pel port del Rin, de cop de cara et trobes aquesta manifestació d'art urbà, la socialdemocràcia trepitjada, cal repensar-ho tot abans que l'esperança desaparegui de l'imaginari col·lectiu.

dilluns, 21 de desembre de 2020

La Fotosíntesis, bomba natural.


La capil·laritat dels substrats més o menys fibrosos, la hidrofília de les arrels en orientar-se cap on l'aigua existeix, fa possible que es puguin treballar aquestes propietats biofísiques, amb la fotosíntesis, aquesta altre propietat fotoquímica que es produeix a les fulles i es resolt en els cloroplast, alliberant aigua i oxigen tot fixant carboni. 

Si som capaços d'entendre aquestes propietats, estarem en condicions de treballar el verd urbà de manera resolutiva i pràctica. Podem enverdir i procurar-nos verd arreu, no ens cal cap més aportació energètica que la de la llum solar i practicar l’horticultura o bé la jardineria urbana. Ens cal motivació per a ser receptius a l'entorn i al mateix temps proactius a les necessitats del creixement dels vegetals que ens encomanem. 

Avui hem pogut llegir que la biomassa global ha estat superada per la no-biomassa, és a dir per a allò que és artificial (formigó, asfalt, construccions d'acer, metalls, envasos, plàstics, etc), potser necessari, però en aquests moments requereix una reflexió. 

Aquesta pèrdua del món orgànic en detriment de l'inorgànic, de ben segur que té una segura relació amb la crisi climàtic que estem vivint. És ben cert que les granges industrials també acumulen gran quantitat de biomassa, també que les emissions d'una agricultura i ramaderies intensives en són part important i segur determinant de la crisis que estem patint, tot i així, cal reflexionar en la visió que implica la consolidació de tant espai inert, tant espai urbanitzat. 

Cal plantejar-nos com revertir aquesta tendència de pèrdua de biomassa en els territoris i especialment en l'espai urbà, ens cal planificar estratègies individuals i col·lectives per a enverdir el nostre propi cosmos, els nostres espais de convivència i de vida. 

En aquest punt la permacultura urbana ens pot ajudar molt a interpretar aquest nou model de ciutat, barri, plaça o carrer. Si entenem que la bomba solar funciona fins i tot en dies grisos i que l'ús de l'aigua i els substrats ens són més propers del que un es creu, (autogestió de la fracció orgànica domèstica) podem individualment i col·lectivament revertir la tendència, minvant les emissions nocives i que incrementen el desequilibri climàtic, millorant la qualitat dels espais propis i comuns, tot enverdint quotidianament. 

 #permaculturadebalco 

divendres, 18 de desembre de 2020

Hortus deliciarum[i]

Hortus deliciarum[i]



Ens endinsem en l'especial i particular Edat mitjana, sovint ens ha arribat la imatge d'una època convulsa i dramàtica, on les epidèmies, la guerra, la destrucció, la misèria i la mort era la seva constant. Res més lluny d'això, l'Edat mitjana, el període que compren entre el segle v finals del segle xv, per tant, deu segles, mil anys de la Història d'Europa, va viure moltes realitats. La convivència entre religions monoteistes, jueus, cristians, musulmans va ser en moltes èpoques harmòniques.

Mil anys són molts anys, l'evolució dels territoris europeus, les seves llengües i les seves gents, els poders i les formes d'organització eren molt locals, molt territorials. No haguera pogut succeir un Renaixement sense una Edat mitjana plena d'organització i d'acumulació de saviesa popular, d'organització i suports mutus que finalment iniciar l'expansió, si abans no s'hagués omplert el sarró mai haguérem pogut a Europa fer el salt que implicar el Renaixement.

Una de les obres enciclopèdiques més rellevants fou l'elaborada per Herrand von Landsberg al monestir de Sainte Odille al municipi avui d'Ottrot a Alsàcia. Desgraciadament l'obra fou destruïda en un incendi a la catedral d'Estrasburg durant la revolució francesa.

Dit això, crec que l'organització urbana de la societat i la seva interrelació amb el medi natural i rural era molt intensa, d'una interdependència clara i evident, si les collites anaven bé, la vida urbana creixia, si per diverses raons el camp patia, la ciutat moria.

La cooperació mútua[ii] en forma de gremis fou una manera de gestionar les adversitats més que exitosa, la cultura es desenvolupar intensament, al mateix temps que les llengües anaren prenent forma i configurant un mosaic cultural i lingüístic del qual en som hereus. Les uniformitzacions i les assimilacions han estat i són encara avui interessades. Per tant, la cultura i la llengua foren claus per a traspassar a les generacions futures els coneixements i la saviesa popular, el bon saber i la bona manera de conviure.

Quan aquest equilibri en pobles i viles es trencava, molt ràpidament la fam i la guerra esdevenia instrument per a retornar l'estat de les coses a situacions de precaris equilibris, i així, a poc a poc, determinades elits, allunyades del poble menestral i del camp anaren per la força agafant quotes de poder, anaren militaritzant-se més i millorant en enginys militars, de suposada protecció de comptats i viles, protecció que esdevenir finalment repressió i espoli en moltes etapes de l'Edat mitjana.

És per això que són molt interessants els períodes en què el poder femení a partir de les Abadesses irradiaren valors de protecció i de respecte, de cultura i propagació del Bé comú. Són episodis corrents en els territoris d'Europa, al Principat coneixem una mica la vida de l'Abadessa Emma i a Alsàcia la d'Herrad von Landsberg qui ens aportar l'Hortus deliciarum una obra mestra enciclopèdica[iii].

Més endavant trobarem al SXIV l'al·legoria del Bon i del Mal Govern D'Ambrossio Lorenzetti mural pintat a Siena a instàncies del govern local. Aquesta obra ha servit recentment a Julien Dossier com a inspiració del seu llibre La Renaissance ecològique[iv], una reflexió i una eina que ens acosta a la participació i a l'acció directa en la transformació del medi urbà, l'obra ens planteja el treball realitzat a la ciutat de París, on a través de 24 "chantier" es pot preparar la ciutadania, carrers i barris de manera participativa, cap a un model de ciutat en què la vida en l'espai urbà es transforma al servei de la seva població, de la mateixa manera que s'interrelaciona amb el medi rural de manera empàtica i respectuosa, els fluxos dels quals la ciutat és dependent són aportats des del medi rural i natural amb equilibri, per tant si des del medi urbà s'irradia protecció i cura, la relació entre ambdós medis esdevé holística i justa. 


[i] . Ce livre est surtout célèbre pour ses superbes miniatures aux couleurs vives et accompagnées de légendes. L'ouvrage ne compte pas moins de 346 scènes en miniature, contenant quelque 9 000 personnages allégoriques. Ce chiffre peut sembler énorme, mais on peut parfois dénombrer dans une seule planche plus d'une centaine de personnages. Les illustrations jouent donc un rôle essentiel dans l'organisation du livre, même si celui-ci compte aussi 45 000 lignes de texte. Au lieu d'illustrer le texte comme elles le faisaient dans les ouvrages des siècles antérieurs, les images constituent la matière principale de cette encyclopédie et sont destinées à être décodées en premier, tandis que le texte sert de complément au langage de l'image.

Herrade est très soucieuse de l'exactitude des images. Le zodiaque est dessiné avec beaucoup de soin. La traversée de la Mer Rouge montre un chameau fidèlement dessiné. La rose des vents indique douze vents. Attachée à relier microcosme et macrocosme, Herrade représente le monde sous la forme d'un homme nu avec les bras étendus, dont la tête rayonnante est entourée de sept planètes, avec aux quatre coins de l'image une allégorie des quatre éléments en relation avec l'homme : l'eau liquéfie son sang, l'air lui permet de respirer, le feu donne de la chaleur à son sang et la terre fournit au corps sa matérialité. L'eau est naturellement identifiée par des poissons et la terre par un monticule sur lequel une chèvre broute des ronces. Le péché originel est illustré par une scène montrant Adam en train de labourer et Ève filant au fuseau.

Source: wikipedia

 [ii] El apoyo mutuo. Un factor de evolución. Piotr Alekséyevich Kropotkin. Editorial Pepitas de calabaza.

 ii] Pour l'essentiel, cette encyclopédie est un florilège de quelque 1 160 textes, tirés de sources diverses: Eusèbe de Césarée, Clément d'Alexandrie, Augustin, Isidore de Séville, Bède, Smaragde, Fréculf de Lisieux, Yves de Chartres, Anselme de Cantorbéry, Honoré d'Autun, Rupert de Deutz, Pierre Lombard, Pierre le Mangeur et Fulgence le mythographe. « Les passages sur la cosmologie, la chronologie, l'astronomie, la géographie, la mythologie, l'agronomie et autres sciences sont, en grande partie, empruntées à un recueil intitulé Aurea gemma, qui a beaucoup de rapport avec le livre De imagine mundi. »

L'inspiration principale semble venir du Liber floridus de Lambert, rédigé près de cinquante ans plus tôt, comme l'indiquent à la fois le titre et la reprise de la métaphore de l'abeille qui collecte le nectar de fleurs diverses et en fait son miel. Toutefois, le terme jardin a ici un sens plus strictement chrétien que le titre de l'ouvrage de Lambert, car ce mot fait référence au jardin d'Éden, assimilant ainsi le savoir encyclopédique à un paradis plein de choses plaisantes à voir et à s'assimiler.

Source: wikipedia

[iv] Renaissance Écologique. 24 chantiers pour le monde de demain. A quoi ressemble un monde qui a réussi à rester sous 1,5ºC, et comment pourrions-nous y parvenir?.Julien Dossier propose de relever un tel défi en adaptant l’Allégorie des Effets du Bon Gouvernement, une fresque peinte par Lorenzetti à Sienne en 1338. La version contemporaine qu’il a conçue se décompose en 24 chantiers, et donne les clés de la Renaissance Écologique. 

Source: https://www.renaissanceecologique.fr/