Reflexions en dies de confinament. No crec en conspiracions malvades  en relació amb els  microbis, no crec que tot sigui culpa  dels americans , ni dels xinesos, ni dels russos, no, ni de bon tros, el que sí crec és que no es podrà tornar a la normalitat, perquè la normalitat era el problema. Era normal que any rere any anéssim forçant la màquina del creixement, era normal que les emissions anessin incrementant-se any sí, any també, era normal que  els Pols  es fonguin i els mars puguin, era normal que el clima estigui emprenyat i ens porti huracans, era normal que la gent d'un continent s'ofegués al mediterrani, era normal que Austràlia i l'Amazones cremés pels quatre costats, era normal que les democràcies no siguin capaces  d' equilibrar l es  desigualtats, era normal que a  Estats Units  tingui un personatge repugnant com a President, era normal que uns histèrics borratxos de l UKIP  hagin marcat el futur de milions de britànics, era normal que  se  celebrin com

http://euromomo.eu - El capitalisme salvatge i el deteriorament de les condicions ambientals, la insalubritat de les aglomeracions industrials xineses, fàbrica global d'aquest capitalisme salvatge, sumat a l'abandonament del món rural xinès, junts i globalment hem creat ecosistemes urbans insalubres, on neixen disfuncions ambientals, noves malalties i virus. De fet, com passava als inicis del capitalisme a les ciutats europees. Fou el socialisme urbanista qui crear les ciutats jardí, resposta a la insalubritat dels barris obrers, on l’esperança de vida era de 40 anys, ciutats encara d'urbanisme medieval, intramurs. - Les fatalitats de la vida no són acceptades en un Món occidental consentit i mal educat, on es creu que tot es pot comprar, fins i tot la salut. I quan no és així ha de ser l’Estat qui ha de solucionar-ho. Oblidant que la majoria dels Estats són al servei del pecat original, i la ciudanania els hi interessa ben poc. De fet igual que quan el SXX envia