dijous, 26 de març de 2020

Era normal.

Reflexions en dies de confinament.


No crec en conspiracions malvades en relació amb els microbis, no crec que tot sigui culpa dels americans, ni dels xinesos, ni dels russos, no, ni de bon tros, el que sí crec és que no es podrà tornar a la normalitat, perquè la normalitat era el problema.

Era normal que any rere any anéssim forçant la màquina del creixement, era normal que les emissions anessin incrementant-se any sí, any també, era normal que els Pols es fonguin i els mars puguin, era normal que el clima estigui emprenyat i ens porti huracans, era normal que la gent d'un continent s'ofegués al mediterrani, era normal que Austràlia i l'Amazones cremés pels quatre costats, era normal que les democràcies no siguin capaces d'equilibrar les desigualtats, era normal que a Estats Units tingui un personatge repugnant com a President, era normal que uns histèrics borratxos del UKIP hagin marcat el futur de milions de britànics, era normal que se celebrin competicions esportives al mig del desert, refrigerades a cop de barril de petroli, era normal que es promogui un model d'oci que ha de fer neu artificial, era normal agafar avions per anar a esmorzar a Londres i tornar, era normal que es retallessin els serveis públics arreu, els més mal pagats metges i mestres, era normal que la policia i l'exèrcit reprimeixin les manifestacions i els Drets humans impunement, era normal que per Nadal haguéssim de passar controls, era normal que gairebé t'escorcollin arreu, era normal mantenir l'Orient mitjà sota les bombes, era normal que continuem fabricant armes per a matar-nos, era normal que milions d'espècies desapareguin del planeta, era normal que les abelles desapareguin del planeta, era normal llençar a marges i camps pesticides i herbicides, era normal mantenir una agricultura que a França cada dos dies un pagès es suïcidi, era normal que el luxe sigui malbaratar, era normal violar i matar les dones, era normal i aquest és el problema.

dilluns, 16 de març de 2020

Una globalització temorosa de la mort. Una classe dirigent perillosa.



- El capitalisme salvatge i el deteriorament de les condicions ambientals, la insalubritat de les aglomeracions industrials xineses, fàbrica global d'aquest capitalisme salvatge, sumat a l'abandonament del món rural xinès, junts i globalment hem creat ecosistemes urbans insalubres, on neixen disfuncions ambientals, noves malalties i virus. De fet, com passava als inicis del capitalisme a les ciutats europees. Fou el socialisme urbanista qui crear les ciutats jardí, resposta a la insalubritat dels barris obrers, on l’esperança de vida era de 40 anys, ciutats encara d'urbanisme medieval, intramurs.

- Les fatalitats de la vida no són acceptades en un Món occidental consentit i mal educat, on es creu que tot es pot comprar, fins i tot la salut. I quan no és així ha de ser l’Estat qui ha de solucionar-ho. Oblidant que la majoria dels Estats són al servei del pecat original, i la ciudanania els hi interessa ben poc. De fet igual que quan el SXX enviaven a la seva joventut a morir per la Pàtria.

- Mai podem tenir un sistema sanitari que pugui reaccionar a epidèmies globals, no és possible evitar desenllaços normals de la vida d'una persona. El sistema immunitari de la població farà la contenció en un periode més o menys definit per la pròpia biologia del patògen. Finalment quedarà tot en estadistica.

- És una epidèmia amb moltes similituds amb la grip, amb diferències en el contagi, té més capacitat d'expansió. Res a veure amb la Sida, la pòlio, ni el que avui és la tuberculosis, o bé la verola o el xarampió que afecta els més petits al Món global, etc.

- Segurament ens infectarem 2/3 de la població global, el resultat de patir símptomes serà com la grip estacional, en morts també. De fet els resultats de la Xina així ho indiquen. El contacte amb el virus ens genera immunitat i d'aquesta passa uns moriran, com cada dia moren milions de persones, moltes injustament, segurament moriren moltes que mai sabrem, especialment en territoris devastats per guerres, com tampoc sabem les que moren per fam, assassinats masclistes al conjunt del Planeta, assassinats polítics, etc, etc i més etc.

- Ara bé, la conclusió que caldrà extreure d'aquesta nova globalització serà, volem o podem continuar amb aquest model?, per cert les conseqüències econòmiques d'aquesta gestió de la crisi global, ningú pot preveure quines seran, si el patró és el mateix que la causa, no en tinc dubte que la pobresa, les morts i el desastre serà immens. Mai vist. I les receptes que ens enviaran de despatxos dels mediocres al servei del Capital Global que ens governen, no les vull ni imaginar.

Només espero una I internacional ecologista que avanci cap el decreixement i aturi el model intensiu industrial i agrícola, model dopat a cop de barril de Brent!!!


Bona quarantena! I bona recuperació si caieu engripats!