divendres, 8 de desembre de 2017

Descentralització i serveis municipals.




La darrera setmana de novembre a Barcelona, convidat per la Cambra Alemanya a Espanya he pogut participar en una Jornada sobre les xarxes de calor i fred amb fonts renovables. El Cònsol d'Alemanya a Barcelona va estar molt prudent, ja se sap, en plena aplicació del 155, l'home no es podia permetre cap relliscada, cap referència a la situació política del País, l'única referència lingüística fou pel castellà, o millor dit per a l'espanyol, de fet l'ambient era com si no fóssim a Catalunya, i érem a l'estació de Sants.
Ningú aixecava la veu, el pobre ponent de l'ICAEN (Institut català de l'energia) en un to baix, parlar de lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, com la Llei de Transició energètica que es desprèn del Pacte Nacional per a la Transició energètica, ja de per si s'entén que ni per Nacional, ni per Transició energètica té cap mena de validesa en aplicació del 155, en parlà sense massa convenciment, com donant a entendre, això està molt bé, però res del que he explicitat, res, res de res, ara per ara, podrem desenvolupar.
Aquestes darreres setmanes hem pogut copsar la realitat que ens té el cor encongit, l'Estat empresona a bones persones del govern i de la societat civil i manté a part del govern legítim a l'exili, ens volen atemorits, però no és pas una circumstància conjuntural, fruit dels temps que ens ha tocat viure, no, forma part d'una Història que ve de lluny, segurament és un acumulat de moltes derrotes. Ni la Reforma que fa 500 anys va trasbalsar Europa arribà a Espanya, més tard, tampoc Montesquieu travessar els Pirineus, ni el feixisme fou derrotat a Espanya, com dol saber que morí matant i al llit, mai s'ha fet justícia pels crims comesos, i es continua empresonant per motius polítics i nosaltres al barri de Sants parlant de xarxes de vapor, d'energia, i quanta distància entre el que explicaven els meus companys alemanys i la nostra realitat intervinguda.
Les elits recullen els seus tributs, ve de lluny, sempre hem estat súbdits, aquesta submissió es manifesta a través de la factura de la llum, de l'aigua, de tot allò que és Bé comú, tot i sense excepció és mecanisme de recapte pels que ostenten el Poder. Les polítiques energètiques com deia el Ministre, "las marca el Gobierno del Reino", i punt, que com és sabut i a causa de la "pertinaz sequía", pels segles dels segles pagarem les factures més cares i contaminants d'Europa.
Durant tota la jornada es va anar desgranant les diferències escandaloses de la realitat alemanya i l'espanyola, com és possible que hi hagi polítiques tan dispars?, es sabut que hi ha polítiques diverses i complexes arreu, dependència del carbó a Alemanya i de les nuclears a França, però enlloc hi ha un oligopoli tan escandalós com a l'Estat espanyol, portes giratòries que en els darrers 40 anys han consolidat un sistema descaradament blindat als seus interessos, mai pels de la ciutadania, de fet mai hem estat ciutadania.
Quines elits han mantingut el Poder segle rere segle a Espanya? Hi ha hagut canvis substancials? En quins territoris s'han intentat? No som res, ni tenim res que no ens vingui d'herència, ens determina el passat i les derrotes patides.
Remuntem-nos a l'època en què la revolució industrial arribà a Espanya, especialment a Catalunya i al País basc, ara que es torna a parlar de Cambó, doncs sí, recordem les complicitats militaristes de les elits per aturar qualsevol canvi polític i social rellevant, també a Catalunya. Sincerament els darrers esdeveniments a Catalunya, canvis de seu socials, aquestes mateixes elits catalanes no s'han comportat diferent de les que representava en Cambó al seu temps.
Mentre a Espanya carlins i lliberals, es perseguien per les muntanyes, en el conjunt de països europeus corrien aires reformistes i revolucionaris, les ciutats creixien amb traces urbanístiques, amb polítiques que marcaren ciutats i pobles i l'organització dels seus serveis públics, a partir d'accions civils i polítiques de caràcter socialista, les propostes polítiques i urbanístiques promocionaren un model de ciutat jardí, Gartenstadt/Cités-jardins, millorar les condicions dels treballadors i la salubritat dels barris, així com dotar-se d'infraestructures i serveis moderns, aigua corrent, electricitat, calefacció, espais verds, cultura, sanitat, foren objectius de les polítiques de governs diversos a principis del SXX a l'Europa industrial continental, cal posar en relleu el nom de l'anglès Sir Ebenezer Howard (Londres, 29 de gener de 1850 - Welwyn Garden City, Hertfordshire, Anglaterra,1. Maig 1928), com un dels impulsors del model urbanístic de ciutat jardí, i també Ildefons Cerdà (Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 – Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) ambdós socialistes utòpics, podríem dir que la màxima de l'enginyer Ildefons Cerdà quallar més enllà dels Pirineus i no pas al Sud del massís; "ruralitzeu allò que és urbà i urbanitzeu allò que és rural", entenent en portar serveis al món rural i espais lliures a les ciutats.
Per tant, quin és l'element essencial que ens diferencia del conjunt d'Estats europeus?, sense cap mena de dubte és la titularitat de les xarxes de distribució de l'energia, aigua i serveis en general. Moltes ciutats i comunitats de pobles i veïns disposen de la capacitat de gestionar-se aquests serveis públics integralment, amb legislacions que han evolucionat i han facilitat empreses públiques de serveis municipals, sent aquestes empreses públiques, les titulars de les infraestructures de distribució i evidentment de la planificació i de la facturació. Drets que arranquen dels inicis del model urbanístic planificat a finals del S.XIX i principis del S.XX, és l'èxit de les Stadtwerke (Empreses municipals de serveis) en el lideratge de la descentralització energètica a Europa.
Hi ha un fet que sorprèn molt només travessar la frontera dels Pirineus, la confiança de la població amb l'ús de l'aigua potable, poca gent compra aigua envasada, s'entén que la ciutadania té confiança amb els seus serveis municipals, els quals es proporcionen amb les millors condicions, els serveis bàsics i que són de Bé comú; energia, aigua, transports i comunicacions.
La configuració dels Stadwerke a Alemanya es caracteritza per la participació de la ciutadania als seus consells d'administració, a part dels càrrecs polítics, també la ciutadania; el forner, la dentista, la perruquera, empreses, i tenen representació, són els teus veïns els que s'encarreguen de fer-te arribar l'aigua, la llum, el transport, per tant, tots bevem de l'aixeta amb les millors condicions tècniques i sanitàries l'aigua, tots disposem del millor preu i qualitat possible per l'energia (llum, calefacció), el transport, la gestió de residus, etc, les queixes són directament dirigides al Consell d'Administració on tots hi som representats, és l'administració municipal la responsable directa dels serveis, no només de cobrar-los sinó de gestionar-los i de planificar. L'Estat federal no pot de cap manera legislar en contra dels seus pobles i ciutats, no seria de cap manera políticament intel·ligent.
Els serveis del Bé comú, articulats des d'empreses públiques municipals, han permès definir un camí exitós de transició energètica, Alemanya disposa en aquests moments de 7 vegades més energia solar fotovoltaica instal·lada per càpita que Espanya, més xarxes descentralitzades de calor i vapor per a l'indústria, ciutats que tenen accés en més d'un 80 % a la calefacció a partir de fonts renovables, i es té com a objectiu arribar al 100% en el 2030, tot aquest camí s'està recorrent des de baix, des dels municipis, des de les empreses municipals de serveis del Bé Comú, els Stadtwerke que naixien a finals del SXIX i principis del SXX, les guerres del SXX no acabaren amb aquesta model i ara són part vital en la transició energètica i la corresponent descarbonització de l'economia.
Al Sud dels Pirineus hi ha un potencial impressionant, territori, Sol, vent, geotèrmia, biomassa, ingent activitat agropecuària i per tant biogàs, mar, moltíssim de recurs desaprofitat. Però res podrà ser posat al servei de la ciutadania si no fem possible la descentralització energètica, si no acabem amb aquest oligopoli que ja fa massa que dura, caldrà trobar la manera d'organitzar-se des del món local.
El camí cap a la descentralització energètica i la gestió municipal o comarcal dels serveis del Bé Comú, a viles i ciutats, és un sector que té molt de camp per córrer, les tecnologies ens són favorables, cal trobar la manera, segur que amb una mica d’imaginació sabrem trobar la via.
Estrasburg a 8 de desembre de 2017.