dilluns, 15 d’agost de 2016

Reflexions des de terres del Rin. (XXXII)


Confiança.

La confiança, és la paraula perduda, si no hi ha confiança no hi ha tampoc somnis possibles, sinó hi ha confiança vivim en un malson permanent, quan Marina Garcés www.marinagarces.com parla de retrobar la confiança coincideix potser sense saber-ho amb Claudia Kempfer www.claudiakemfert.de , ambdues creen opinió, pensen i escriuen, una des de dues llengües ibèriques, la catalana i la castellana, l'altre des de també dues llengües l'alemanya i l'anglesa, una des de la filosofia inacabada en un Món acabat, l'altre des de l'economia en un Món també esgotat, percebut com a sobreexplotat, sobreconectat, sobrepoblat i globalitzat on a més l'especialització ens fa analfabets globals i per tant manipulables i dependents.

Ambdues percepcions són imprescindibles per aportar mecanismes, instruments i alhora solvència a la confiança envers les persones, ens cal proclamar a quatre vents la necessitat de confiar entre les persones, entre institucions, entre empreses, entre organismes, sense confiança no hi haurà futur, les relacions de confiança ha de basar-se en el fet de creure que ningú farà res que ens pugui perjudicar, analitzarà e interpel·larà l'entorn, i si el seu postulat és coherent amb la confiança, no tindrà impediments per a desenvolupar la idea, la persona, l'empresa o la relació.

És en societats madures i confiades que la transició energètica i per conseqüència la descentralització i la bioregionalització de les economies és possible, el repte és fer-ho global, però és creïble, és necessari, és possible, s'imposarà.

Lluny estem d'aquesta idea revolucionaria?, o no tant?, els pesadors en llengua alemanya conviuen amb l'arrel "Trau" de "Traum" somni i "Traue" confiança. Somiar sense confiança no és possible. La dualitat confiança-sommi és imprescindible per a pensar, sense confiança no es pot somiar, no es pot crear sense somiar i no es pot avançar, la Humanitat ha avançat gràcies a moments en què les condicions de confiança han permès fer créixer el somni, depenent dels moments històrics, el poble alemany fidel a la seva llengua va protagonitzar etapes glorioses del pensament humà, però també la confiança va ser traïda pel nazisme, Hitler i especialment Goobels feren somiar al poble alemany com a únic, la confiança amb els líders va ser criminal i desastrosa.

Avui, el "Trau" alemany encara funciona, es troba arrelat com l'essència mateixa del poble alemany, s'entén molt bé quan la Cancellera alemanya diu als mitjans de comunicació, davant la crisi humanitària dels refugiats, obrim fronteres, acollirem 1 milió de persones, i el País majoritàriament, ja sé que hi ha dissidència populista i d'extremadreta, ja sé que hi ha hagut crema de cases d'asil, ja, però la majoria del poble alemany, es va fer seva la frase, "wir schaffen das" nosaltres ho aconseguirem. Alemanya no serà la mateixa, però ho aconseguirem i serà millor. Això només es pot entendre en una societat en què la corrupció no és tolerada. Si hi ha confiança es pot somiar, de ben segur que un milió de persones fugides a sang i foc de casa seva, avui comencen a somiar, no els serà fàcil, però se'ls ha retornat la confiança. Aquesta determinació i confiança es va viure també després de l'accident de Fukushima, tancament de les nuclears, "Energiewende" Transició energètica, "wir schaffen das" nosaltres ho podem aconseguir. La determinació ha estat clara i els fets ho demostren, només cal venir per aquí dalt i adonar-se de la importància de les energies renovables en la vida professional, comunal i privada.

Per contra, la desconfiança és la tònica general a Espanya, majoritàriament no és creïble, no hi creuen com a mínim 2 milions de persones a Catalunya, no hi creuen tampoc milions d'espanyols, però les estructures del Poder tenen segrestada la confiança, i aquest fet, constitucional o no, impedeix el somni, el dels que volem un camí propi i fins i tot pels que el volen compartir, només és possible la continuïtat fonamentada en els privilegis d'uns quants i l'assentiment de molts, la corrupció és l'assassina de la confiança, tothom malfia de tothom i per tant vivim en un malson, bé jo el visc una mica allunyat, no sóc dependent d'aquest Estat corrupte i per tant la marxa del País i de l'Estat m'ha permès un alliberament petit i personal, retrobant la confiança en altres terres llunyanes, potser és un miratge, haig de confesar que la desconfiança sovint em juga males passades.

Però recordo un dia a la tardor del 2012, assegut al despatx a Hessich Lichtenau, al Land d'Hessen, era mitja tarda, i em vaig adonar que tot, sense estridències,  tot funcionava. Sí, una sensació estranya, tot funciona encara....


Confiança, la paraula perduda al meu País.


Estrasburg a 15 d'agost de 2016