Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2016

Reflexions des de terres del Rin (XXV)

Malgrat ser urgent promoure la cogeneració utilitzant combustibles biomàssics , cal fer-ho amb criteris econòmics i ambientals, no tota biomassa pel fet de ser combustible, és incinerable, ni podem anomenar el seu ús energètic, ni sostenible, ni durable, ni beneficiós pel territori. No tot el que és combustible és racionalment incinerable. És normalitat arreu que no és el mateix produir un Kwel amb energia hidràulica, amb nuclear, fotovoltaica, eòlica, carbó, gas fòssil, fueloil o biomassa líquida, gasosa o sòlida, per a aquesta raó i per tal de propiciar la consolidació de les tecnologies renovables i permetre la seva implementació, especialment les que ens han de portar a un Món descarbonitzat i descentralitzat energèticament, pel fet d’estar en clar desavantatge amb les fonts fòssils tradicionals, aquestes energies dites renovables, reben uns ajuts que permeten la seva proliferació fins a assolir graus de maduresa, permetent competir de cara amb les més afavorides tecnològi

Reflexions des de terres del Rin (XXIV)

  Les polítiques de l’Estat espanyol són estèrils,  inútils,  pel que fa a facilitar que a la península Ibèrica i les Illes que formen part del Regne d’Espanya puguin iniciar un camí de transició energètica. Ho sento però de moment és impossible, som part d’un Estat que ha segrestat les energies renovables a cop de Decret, un Estat que fa tot el possible per endarrerir el que és inevitable. El Sol, el vent i la bioenergia s’acabaren imposant en els nostres territoris mediterranis a les energies carbonitzades i també a la nuclear, però lamentablement,   ara com ara tenim el seu desenvolupament segrestat, no és possible la implantació de Mwel en lliure competència amb les energies carbonitzades i la nuclear, les quals es troben fortament subvencionades. Les empreses vinculades al petroli reben milions d’ajudes, les del carbó també, el gas i les seves aventures florentinianes no cal dir-ho, la nuclear amenaça amb les perilloses pròrrogues, aquests grups tenen el Poder i el Ca

Reflexiones desde tierras del Rin (XXIII)

Hoy en Alemania en el periódico FAZ (Frankfurter Allgemeine Zeitung) se podía leer....  drei separatistische Parteien – Mas‘ Convergència, die linksnationalistische Esquerra Republicana und die anarchistisch-antikapitalistische CUP ....., les cuento lo interesante del artículo,  o por lo menos lo que sorprendía; según el periódico que lleva el nombre de la capital financiera de la UE, tres partidos – Mas’Convergència, los nacionalistas de izquierda de Esquerra Republicana y los anarquistas-anticapitalistas de la CUP consiguen formar gobierno, a sorprendido la capacidad y la flexibilidad de sus protagonistas, desde cristianodemócratas, socialdemócratas, verdes,  hasta los anarquistas-anticapitalistas, ….Ni un comentario al Bloque unionista, ni Ciudadanos, ni PP, ni PSC-PSOE, ni tampoco a CSQEP, solo referencia a un Presidente en funciones  y muy de paso,  nada MAS! se entiende no?!. Me pregunto, los partidos de Izquierda de tradición federalista y especialmente a los que se encuad

Reflexions des de terres del Rin (XXII)

.....al matí a Alemanya "die Rhein", per la tarda a França "Le Rhin"    Quan un s’hi posa, quelcom d’imprevisible es produeix, saps quan comences i en cap cas imagines com acabaràs. Hi ha molts temes que em remouen els intestins i això m’empeny a escriure, aquesta sensació a vegades de pressió, altres de buidor estomacal, acompanyat de flipades més o menys regulars, empeny a buscar sortides, l’escriptura em pauta i em tranquilitza l'esperit, retorna els plecs intestinals al seu lloc, segur que aquestes sensacions tenen molt a veure amb l’angoixa, amb la nostàlgia, la por, el sentit del ridícul, i fins i tot amb la incertesa, l’angúnia de ser petit, molt petit davant els grans reptes,  quan més va, les petites coses es converteixen en muntanyes, la paràlisi del cos i de les cames comporta un recaragolament dels intestins, tot s’enrosca, com si el mateix cos es reclogués, es fés petit, molt petit, empresonant tots els sentiments, no permetent alliberar