dilluns, 8 de febrer de 2016

Reflexions des de terres del Rin (XXVII)


                                                   Rhein a Söllingen/Greffern (Baden Baden)
                                                                                        
 
Lo riu és vida, és del tot cert, una correcta gestió dels regadius i de l’aigua permet donar vida als territoris per on passen els rius del planeta,  per contra el mar d’Aral assecat per a una mala gestió dels seus afluents, el llac Txat un desastre agreujat pel canvi climàtic, també l’Ebre pot esdevenir fruit de la mala gestió de l’aigua un desastre més, és del tot conegut que el delta no existiria com és avui, sense l’aportació de sediments gràcies als cabals del riu, com tampoc existiria sense la desforestació de la seva conca, però ara és pretén fer minvar el seu cabal en benefici de regadius de dubtós èxit, especialment de blat de moro. He vist tot travessant els Monegros plantacions de blat de moro (Zea mais), difícil implantació d’aquests cultius en aquestes terres, requereixen molta aigua i també temperatures temperades per a donar bones panotxes. Per si serveix, aquest darrer estiu a terres del Rin amb temperatures similars a les de Bujaraloz, les collites de blat de moro s’han perdut en un 80%, algunes van rebre aigua en uns primers dies, quan el tema es va veure que s’allargava es van deixar de regar per l’alt cost de l’aigua i de l’energia emprada en els aspersors i bombes, no oblidem que estem en terres del Rin, on els cabals i els aqüífers són molt més abundants als de la Conca de l’Ebre.

Puc entendre que es vulgui donar viabilitat a terres molt poc productives, però sense criteris de viabilitat econòmica i ambiental?, el gota a gota ha propiciat que Israel tingui horta abundant al mateix desert, no sense també grans conflictes per l’aigua a la zona, però la lliçó que hauríem d’extreure és que les tècniques hi són, regar amb eficiència i escollint els productes que més poden adaptar-se a les condicions climàtiques del present,  i d'un futur encara més calent  seria ho intel·ligent.

Doncs lamentablement no, ja hi tornem a ser, la roda gira i gira, ens fem grans i sempre les mateixes imatges, un altre cop pels carrers de Tortosa una marea de color blau i la canonada amb el nus ha tornat a cridar en defensa del Delta, “Lo riu és vida”, no hi ha manera que en aquesta terra celtibèrica, els territoris puguin seure a parlar, discutir i planificar estratègies comunes, no hi ha manera que no es pugui formar i teixir estratègies de futur, no hi ha manera de sortir de la confrontació permanent, em sap greu, molt greu, crec que el Delta ha de persistir, els seus ecosistemes són importantíssims pel continent europeu, no entenc com és possible que un Estat com l’espanyol sigui l’únic que posi en perill aquests espais naturals i humans de gran riquesa a Europa, no passa a les Bouches du Rhone a França ni en tota la gestió del Rin (Rhein) on hi participen quatre Estats, Suïssa, França, Alemanya i Paisos Baixos, per cert tenen aquí a Estrasburg el seu senat, ni passa tampoc al Danubi, ni encara que sembli mentida ni Espanya es planteja aquestes polítiques al Tajo i que puguin afectar a la seva desembocadura a Lisboa, només s'atreveixen a casa  i sempre amb l’eterna confrontació territorial espanyola, provocada per aquells que viuen asseguts en el seu impenetrable pensament, persistir per a què res canviï.

Estrasburg a 8 de febrer de 2016.

divendres, 5 de febrer de 2016

Reflexions des de terres del Rin (XXVI)


Recentment s’ha publicat les darreres actualitzacions de les estrelles Michelin, he quedat molt sorprès que a Alsàcia n’hi hagi 29!,  en contra dels 16 corresponents a les comarques gironines que per territori en podríem fer una comparació, més del doble a Alsàcia, crec que convé reflexionar sobre aquest fet.

No vull desmerèixer cap dels restaurants que ostenten aquesta distinció, entre altres raons pel fet que m’és impossible assaborir els seus serveis, però sí que puc donar-hi voltes, si més no des de d’una òptica més general, el perquè? i reflexionar quin impacte tenen aquests serveis d’alt valor afegit, de prestigi local i de beneficis pel territori.

Alsàcia és una terra molt particular, amb molta cultura gastronòmica, especialment marcada per la cuina francesa i per les mateixes arrels germàniques. Ara bé les comarques gironines tenen la sort de disposar d’un clima, d’un territori i d’unes tradicions mediterrànies molt agraïdes, la cuina del País és molt variada, hem tingut personatges molt universals que convindria explotar i no ho fem prou, Dalí, Josep Pla, als dos els agradava menjar molt bé, i part de la seva obra té relació amb la cuina de l’Empordà, per dir-ne alguns, no estaria de menys per exemple d’en Pla promoure la reedició i traducció de la seva obra, la cuina d’aquesta terra incorpora els productes del mar, de muntanya, de l’horta i sempre amb olis d’oliva de molta qualitat i bons vins blancs, negres, rosats o caves, maridant els plats, és cert que hi ha hagut notes excel·lents en el festival michelin, Ferran Adrià, Germans Roca, i altres molt interessants, però que en queda del Bulli, potser no caldria insistir en grans models elitistes, en definitiva invertir en formació pel sector. Els joves d’avui seran els que innovaran i faran gran aquest sector. La natura els hi va de cara.

Aleshores, com és possible que ens quedem a meitat del camí i disposem de reconeixements molt per sota de les nostres possibilitats? La capacitat de valorar el que es té a prop, treure’n el màxim de suc és símptoma d’intel·ligència i garantia de futur.

La resposta no pot ser un altre, malgrat que són molts els esforços fets no s’ha potenciat especialment l'emprenedoria gastronòmica, ni tampoc la formació professional en aquests sectors. A títol d’exemple a França, els Lycée lligats a l’hostaleria són centres d’ensenyament secundari de gran capacitat, per exemple l’Ecole hôtelière de Strasbourg, és un Lycée amb gran prestigi així ho explica el seu director:

  “Créée en 1921, l’Ecole hôtelière de Strasbourg a traversé les décennies sans jamais faillir à sa recherche de l’excellence. Parmi les multiples promotions, de nombreux élèves ont occupé et occupent toujours des postes prestigieux ou ont créé leurs entreprises qui affichent parfois de belles distinctions dans les guides culinaires. Accompagnés des équipes pédagogiques, ils ont su assurer la transmission des savoir-faire dans les secteurs de l’hôtellerie, de la restauration et du tourisme, non seulement sur l’hexagone mais aussi à travers l’Europe voire le Monde. Ancré au cœur d’une région gastronomique et touristique dont la renommée est grande, sous la bannière d’Alexandre Dumas, le lycée accueille aujourd’hui 1100 élèves préparant des diplômes allant du CAP au BTS ainsi que des mentions complémentaires. La dynamique du lycée est encore renforcée par le réseau actif des professionnels alsaciens, de l’association des anciens élèves ainsi que des partenaires européens par le biais de la Charte Erasmus. Favoriser l’ambition scolaire par des actions dynamiques et innovantes, leur permettre d’accéder à un parcours personnalisé et adapté, contribuer à leur insertion professionnelle, tels sont les objectifs prioritaires que nous nous donnons pour la réussite de chacun de nos élèves et étudiants. En leur transmettant des valeurs, des savoirs, des savoir-faire, de la culture nous parions sur les capacités des jeunes à se trouver plus tard en situation de créer, d’innover et d’inscrire leur action professionnelle dans le progrès. A travers ce projet, nous avons l’ambition partagée de donner du sens à l’excellence.”
Christiane Muylaert
Proviseure

La veritat és que els fets demostren que 1.100 alumnes són formats anualment amb l’excel·lència, quants poden tenir aquesta oportunitat a les comarques gironines? O al conjunt de Catalunya, aleshores  no és d’estranyar les 29 estrelles d’Alsàcia.

Estrasburg 5 de febrero de 2016.