diumenge, 26 de febrer de 2017

Reflexions des de terres del Rin. 25 de febrer del 2017


Que si ous, que si truites, que si tindrem un pollastre, res de res.... el que compte és:

qui té la clau de la gàbia?

És una terrible sensació que quan torno de Catalunya cap a terres del Rin m'envaeix, tinc la fotuda impressió que sempre fem tard, massa cavil·lar les estratègies, massa reposar els impulsos, a la fi tot es cova, tot es panseix.
Quan ens adonarem que ara sí, quan creurem que haurà arribat el moment, llavors ens sorprendrà l'evidència, estem sols i molt allunyats del Món real, i el més fotut de tot, la nostra credibilitat serà proporcionalment oposada a la seva "legitimitat" per a castigar-nos, doble forrallat i la clau llençada al mar.
Però el que més m'emprenya de tot, és aquesta immobilitat permanent de les coses, el fet de no resoldre, de no fer el pas, impossibilita avançar en els temes contemporanis importants, ens tenalla una realitat que no ens correspon, fotuda realitat d'un Estat podrit, d'un Estat que ve de lluny, que ens agradi o no ha sobreviscut a totes les revolucions, ha pogut amb tot canvi, sempre han trobat la manera de perpetuar-se, algunes vegades donant més peixet que d'altres, sovint amb sang i fetge, però sempre són els mateixos que marquen el destí de generació rere generació, i d'això en gaudeix l'establishment espanyol, tant és si es diu Rajoy, Zapatero, Roca Junyent o Isidre Fainé.
Avui, altre cop a terres del Rin, m'adono novament que per aquí es viu una altra realitat, uns altres reptes, altres preocupacions, no són flors ni violes, la gent tampoc és com Espriu va versar, però és la lluita d'una realitat de contemporanis, real, propers i amb capacitat d'incidir en el rumb de la Història, de la Humanitat fins i tot, per a Bé o per a Mal
Farem Història? O seguirem allunyats dels destins d'Europa i com diu el tòpic seguirem tenallats al -Spain is different-.



Estrasburg a 25 de febrer de 2017
 
 


dimecres, 1 de febrer de 2017

Reflexions des de terres del Rin. 1 de febrer del 2017


Barrem-los-hi el pas!



 
Touche pas à mon pote, l'any 1983 SOS Racisme inicià una de les mobilitzacions més importants a Europa contra el racisme i la xenofòbia, concretament a França, en poc temps s'escampa de forma organitzada arreu.

 
Quan els agressors estan assolint el Poder polític, és necessari recordar els fets d'aquells anys, agressions racistes mobilitzaren a la societat civil.

 
 
 
Avui però cal més contundència, hem de cridar fort i tornar a l’acció directa organitzada, ens cal barrar el pas a aquest assalt del Poder per part dels agressors, no podem tenir dubtes i hem d’actuar, no ho dubtem pas........ són els mateixos que s'aixecaren en armes contra la República, són els mateixos que prenien el poder i proclamaren el III Reich, són els mateixos de la França de Vichy, són els mateixos delators que ens deportaven i omplien els camps de la mort a Europa, són els mateixos que es vestien de camises negres a Itàlia, són els mateixos que segresten i assassinen arreu, són els mateixos que maten dones per creure que són seves, són els mateixos que violen, són els mateixos del genocidi indígena a Amèrica, són els mateixos de la solució final, són els mateixos que assassinaren al Che a Bolívia, són els mateixos que bombardejaven el Palau de la Moneda a Santiago i assassinaven Salvador Allende, són els mateixos de la Triple A, del GAL, són els mateixos que et feien desaparèixer, són els mateixos que ens llençaven des d'helicòpters al mar, són els mateixos que ens degollen en nom de Déu, són els mateixos que bramaven l'odi a Ruanda, són els mateixos de l'Apparheit, són els mateixos que aixequen murs a Palestina i Mèxic, són els mateixos assassins de Srebrenica, són els mateixos franctiradors de Sarajevo, són els mateixos que disparen a l'illa d'Utoya, són els mateixos que assassinaven al Camp de la Bota, són els mateixos que devasten Alepo, Grozni, Gernika, són els mateixos que assassinaren a Lluís Companys, Victor Jara, Garcia Lorca, Anna Politkóvskaya, Steve Bico, Chico Mendez, Berta Cáceres, a tu, a ell, a ella, als teus, les teves, els que vindra. Sí, no ho dubtem, són els mateixos criminals.

 
I hem de barrar-los-hi el pas! A la feina, al bar, al tren, al carrer, a les xarxes socials o al Poder.