dissabte, 12 de setembre de 2020

Vull explicar-ho, perquè no puc callar-ho.




El sistema ecocida que està matant el nostre medi i per tant ens està matant a nosaltres, impedint un futur digne per a les generacions futures, té noms i cognoms.


a) Sector agroindustrial.

Són totes les integradores de bestiar, les càrnies del territori. VallcompanysBatalléTarredellasCAG, totes tenen els petits ramaders sotmesos sota el sistema de la integració; és a dir, els subcontracten les feines a un preu per kg de carn, els subministren el pinso i els medicaments, ells com explotació ramadera, són responsables de l'engreix i dels seus purins, les declaracions anuals de nitrogen (DAN) i dels vincles amb la normativa vigent. Qui fa el gran negoci amb l'exportació de la carn, especialment a la Xina són les integradores, es capitalitzen fins a l'infinit, són els únics que podrien invertir en descontaminació, el pagès integrat no té capacitat d'inversió, al contrari, si hi ha pesta porcina, ho perd tot, si no pot abocar purins, ho fa!, i s'exposa i exposa els seus veïns, les integradores no en tenen responsabilitat, no assumeixen cap risc.

És el capitalisme salvatge que ens mata el territori i a nosaltres. Si arriba un govern que els obligui a assumir les seves responsabilitats, tancaran i marxaran a un altre territori verge, ja s'està parlant d'obrir grans granges porcines al Marroc. L'Aragó els hi queda petit. Darrere deixen un territori amb els seus aqüífers contaminats, una xarxa ramadera i pagesa destruïda i descapitalitzada, en definitiva la desertificació i l'abandonament del Món rural.

Avui, l'administració és còmplice i responsable de tanta mesquinesa, tots els partits i funcionaris d'administracions maregen la perdiu, són tots part del problema. Clara aportació dels qui han fet impossible el desenvolupament d'un moviment ecologista de veritat.

Prou de mentides. Prou hipocresia. Vivim en un núvol de deixalles. De merda sense control, una economia d'exportacions que no internalitza els costos ambientals, amb un model extractivista d'indústria càrnia generalitzat a l'Eix transversal. De Figueres fins a Lleida.

b) Sector turístic de masses i model de segona residències.

El desenvolupisme ens ha portat a un model de segones residències escampat arreu de les comarques, algunes més properes a l'Àrea metropolitana, les urbanitzacions dels anys 70, algunes salvatges i escampades arreu, s'acabaren convertint en primeres residències, recordo quan als anys noranta, fent treballs d'econometria per tal de definir un model de gestió de residus a la comarca del Vallès Oriental i vivien censades 174.000 persones, els nostres models ens donaven que les urbanitzacions esdevindrien primeres residències i arribaríem a tombar el segle a multiplicar per 3 la població, avui el Vallès Oriental ja s'acosta als 500.000 habitants. La gran Barcelona i unes polítiques només pensades per especular amb el sòl es requalificaren terrenys forestals i agrícoles en urbans. Aquest mateix model continua a la Costa catalana, són molts els projectes de construcció de nous habitatges de temporada, tot plegat seguit d'un model narcòtic de turisme de masses que demana sòl i més sòl per especular any rere any, esgotant els recursos i dilapidant el paisatge e implantant un model d'economia intensiu de masses, concentrat en 3 mesos d'activitat anual, també a muntanya. Quan la mobilitat s'ha de replantejar per diversos factors, ambientals, sanitaris i econòmics tot s'enfonsa.

c) Sector forestal, el rerepaís.

Un rerepaís noquejat per les grans famílies forestals ben col·locades políticament i tècnicament, eviten un canvi de model forestal, un canvi de model d'agricultura de secà. Avui veiem i sabem que un dels principals problemes ambientals que patirem els propers anys i que afectarà la qualitat de vida del conjunt de la població, seran a la conca Mediterrània, els incendis forestals, són molts els professionals del sector forestal, científics i del cos de bombers que ens adverteixen que si no ens posem a treballar el paisatge per a segmentar-lo i generem economia del rerepaís, la immensa continuïtat forestal és una bomba de rellotgeria que ens pot col·lapsar ambientalment i economicament. Avui tenim referents molt propers que ens haurien de posar-nos en alerta, California és un exemple clar del desastre per a nosaltres. Només donant valor als productes de secà, a la ramaderia extensiva i a un model d'aprofitament forestal lligat a a la bioenergia i a la bioconstrucció, aprofitant i sinergiant estratègies amb la fotosintesis, res de bo ens espera, han arribat amb l'increment de les temperatures, els MEGAINCENDIS. Ho saben als Departaments, ho saben al Centre de la Propietat forestal, ho sap tothom del sector, però una minoria ben organitzada atenalla el futur del rerepaís i del país sencer.

d) Sector industrial.

Un model industrial, model industrial? On? La gran Barcelona fagocita l'entorn i expulsa els seus habitants. Tarragona viu del petroli i els seus derivats, tothom parla de descarbonitzar, ja, i si descarbonitzem què?, es quedaran sense model fòssil?, no entenc com és que comprem tanta fal·làcia, tot és mentida....i el futur si cal serà transitant cap a l'especulació amb illes tòxiques de joc, vegis Barcelona-Park a Tarragona. Promoure indústria de nous materials, biomaterials, és del tot imprescindible, però tota activitat industrial requereix talent, requereix capital i d'un sector financer amic, i dic amic ja que les entitats financeres catalanes, molt espanyoles formen part de l'oligopoli del petroli i el gas. REPSOL, NATURGY tenen com a estratègia clau posposar la transició energètica, saben que una real transició vol dir descentralització i fan i faran tot el possible per a bloquejar el canvi de model, ells en seran les víctimes. Per tant, lamentablement qui té idees, ganes e il·lusions industrials acaba marxant fora del País que cada vegada es va fent més petit e incapaç d'evolucionar.

Això és la Catalunya del SXXI

Epíleg: 

Canvi de model és ecogestió dels territoris, descentralització energètica, cooperació interregional, suport mutu entre persones, barris, pobles, ciutats i territoris. Cal avançar cap a un model econòmic que trenqui amb cinc segles de depredació, corrupció i espolis en benefici d'unes elits que s'han perpetuat. Com deia Galeano al sublim llibre "las venas abiertas de America latina".

Hi ha una generació que haurà de prendre les regnes del seu futur, ho ha de fer de pressa, ha de sortir de les dinàmiques de poder, de models patriarcals, d'estructures d'Estat, de models repressius i policials, ha de fer-ho amb visió feminista, a escala horitzontal. I clar, ha de fer-ho sortint de les àrees de confort, ha de trencar els ous i així fer la truita.