divendres, 9 d’octubre de 2020

Bitllet d'anar i tornar.

 


Pujo al tren a Figueres en direcció al Nord, els fets es precipiten, cada cop que baixo a Catalunya i les Espanyes, m’adono de com es va fent més gran el forat que separa, la política espanyola i catalana i la societat civil, amb l’evolució política de les metròpolis europees.

Quan comparem els barris populars de les ciutats europees, fins i tot els més castigats en marginació i els comparem amb el que s’està vivint a barris populars de les grans ciutats espanyoles, l’abisme entre les polítiques a banda i banda dels pirineus s’eixampla cada cop més i em produeix una immensa tristesa i ràbia a l’hora.

Malgrat tot queda Europa com a sortida, la llibertat de moviments en tot l’espai Schengen, malgrat la sortida de la Gran Bretanya, es un bàlsam per a una generació i al mateix temps el millor aliat de l’Espanya dels Borbons i tot el seu seguit,  la hipocresia de les elits de Brussel·les que els interessa més el control de la frontera sud que els Drets humans deixa les mans lliures a la impunitat a l’Estat espanyol.

Les estructures de la dreta franquista espanyola seuen en les seves poltrones de poder, distribueixen privilegis i es protegeixen entre elles, des dels espais polítics, des de les altes estructures administratives, de la judicatura, de la policia i de l’exèrcit, es mantenen privilegis adquirits pels segles dels segles pel dret de conquesta i van espoliant tot el que poden i més, és el seu sinus.

Europa evita que l’olla exploti, Europa amb la moneda única i l’espai de lliure comerç entre persones i bens, permet que les classes contestatàries i en capacitat de revoltar-ho tot, acabin fugint a la mínima oportunitat nord enllà.

Trist pronòstic pels propers anys, les classes populars que intentaran quelcom per a canviar l’estatus quo rebran amb total impunitat la repressió i la injustícia més flagrant, per contra els espoliadors, els corruptes, els veurem com quirúrgicament van reben tractes de favor fins a l’absolució.