Pujo al tren a Figueres en direcció al Nord, els fets es precipiten, cada cop que baixo a Catalunya i les Espanyes, m’adono de com es va fent més gran el forat que separa,   la política espanyola i catalana i la societat civil, amb l’evolució política de les metròpolis europees. Quan comparem els barris populars de les ciutats europees, fins i tot els més castigats en marginació i els comparem amb el que s’està vivint a barris populars de les grans ciutats espanyoles, l’abisme entre les polítiques a banda i banda dels pirineus s’eixampla cada cop més i em produeix una immensa tristesa i ràbia a l’hora. Malgrat tot queda Europa com a sortida, la llibertat de moviments en tot l’espai Schengen, malgrat la sortida de la Gran Bretanya, es un bàlsam per a una generació i al mateix temps el millor aliat de l’Espanya dels Borbons i tot el seu seguit,   la hipocresia de les elits de Brussel·les que els interessa més el control de la frontera sud que els Drets humans deixa les mans lliures