Reflexions després de pandèmica.....

Reflexions després de pandèmica.....
Reflexions després de pandèmia....caminant pel port del Rin, de cop de cara et trobes aquesta manifestació d'art urbà, la socialdemocràcia trepitjada, cal repensar-ho tot abans que l'esperança desaparegui de l'imaginari col·lectiu.

divendres, 9 d’octubre de 2020

Bitllet d'anar i tornar.

 


Pujo al tren a Figueres en direcció al Nord, els fets es precipiten, cada cop que baixo a Catalunya i les Espanyes, m’adono de com es va fent més gran el forat que separa, la política espanyola i catalana i la societat civil, amb l’evolució política de les metròpolis europees.

Quan comparem els barris populars de les ciutats europees, fins i tot els més castigats en marginació i els comparem amb el que s’està vivint a barris populars de les grans ciutats espanyoles, l’abisme entre les polítiques a banda i banda dels pirineus s’eixampla cada cop més i em produeix una immensa tristesa i ràbia a l’hora.

Malgrat tot queda Europa com a sortida, la llibertat de moviments en tot l’espai Schengen, malgrat la sortida de la Gran Bretanya, es un bàlsam per a una generació i al mateix temps el millor aliat de l’Espanya dels Borbons i tot el seu seguit,  la hipocresia de les elits de Brussel·les que els interessa més el control de la frontera sud que els Drets humans deixa les mans lliures a la impunitat a l’Estat espanyol.

Les estructures de la dreta franquista espanyola seuen en les seves poltrones de poder, distribueixen privilegis i es protegeixen entre elles, des dels espais polítics, des de les altes estructures administratives, de la judicatura, de la policia i de l’exèrcit, es mantenen privilegis adquirits pels segles dels segles pel dret de conquesta i van espoliant tot el que poden i més, és el seu sinus.

Europa evita que l’olla exploti, Europa amb la moneda única i l’espai de lliure comerç entre persones i bens, permet que les classes contestatàries i en capacitat de revoltar-ho tot, acabin fugint a la mínima oportunitat nord enllà.

Trist pronòstic pels propers anys, les classes populars que intentaran quelcom per a canviar l’estatus quo rebran amb total impunitat la repressió i la injustícia més flagrant, per contra els espoliadors, els corruptes, els veurem com quirúrgicament van reben tractes de favor fins a l’absolució.