Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2020

La Fotosíntesis, bomba natural.

La capil·laritat dels substrats més o menys fibrosos, la hidrofília de les arrels en orientar-se cap on l'aigua existeix, fa possible que es puguin treballar aquestes propietats biofísiques, amb la fotosíntesis, aquesta altre propietat fotoquímica que es produeix a les fulles i es resolt en els cloroplast, alliberant aigua i oxigen tot fixant carboni.  Si som capaços d'entendre aquestes propietats, estarem en condicions de treballar el verd urbà de manera resolutiva i pràctica. Podem enverdir i procurar-nos verd arreu, no ens cal cap més aportació energètica que la de la llum solar i practicar l’horticultura o bé la jardineria urbana. Ens cal motivació per a ser receptius a l'entorn i al mateix temps proactius a les necessitats del creixement dels vegetals que ens encomanem.  Avui hem pogut llegir que la biomassa global ha estat superada per la no-biomassa, és a dir per a allò que és artificial (formigó, asfalt, construccions d'acer, metalls, envasos, plàstics, etc), po

Hortus deliciarum[i]

Hortus deliciarum [i] Ens endinsem en l'especial i particular Edat mitjana, sovint ens ha arribat la imatge d'una època convulsa i dramàtica, on les epidèmies, la guerra, la destrucció, la misèria i la mort era la seva constant. Res més lluny d'això, l'Edat mitjana, el període que compren entre el segle v finals del segle xv, per tant, deu segles, mil anys de la Història d'Europa, va viure moltes realitats. La convivència entre religions monoteistes, jueus, cristians, musulmans va ser en moltes èpoques harmòniques. Mil anys són molts anys, l'evolució dels territoris europeus, les seves llengües i les seves gents, els poders i les formes d'organització eren molt locals, molt territorials. No haguera pogut succeir un Renaixement sense una Edat mitjana plena d'organització i d'acumulació de saviesa popular, d'organització i suports mutus que finalment iniciar l'expansió, si abans no s'hagués omplert el sarró mai haguérem pogut a Europa f

Diàlegs de pandemia.

 Trames autònomes. Estratègia fractal.  Definició de Trama: A l'entorn del tissatge, la trama, és el fil que es fa passar a través de l'ordit per crear un teixit o una tela. Hi ha maneres, moltes, segur que tantes com persones, per a plantejar una estratègia davant el col·lapse que ens espera. Però cap tindrà èxit si no és plantejada i organitzada en grup, en trama horitzontal, un fil de suport mutu on la trama esdevé teixit resistent, aquí és on rau la seva força, múltiples nòduls de connexió que la fan resilient a totes les pertorbacions, una xarxa col·lectiva de suport mutu, res de nou, tan antic com l'essència de l'evolució de les espècies i de la mateixa humanitat. Però prendre consciència avui, davant el col·lapse ecològic i econòmic global, davant la narcòtica propagació de les Elits i els Estats que ens vomiten lleis i normes estúpides i injustes, no deixa de ser tremendament revolucionària e intel·ligent, és l'hora de preparar-se per a un futur individual i

Bitllet d'anar i tornar.

  Pujo al tren a Figueres en direcció al Nord, els fets es precipiten, cada cop que baixo a Catalunya i les Espanyes, m’adono de com es va fent més gran el forat que separa,   la política espanyola i catalana i la societat civil, amb l’evolució política de les metròpolis europees. Quan comparem els barris populars de les ciutats europees, fins i tot els més castigats en marginació i els comparem amb el que s’està vivint a barris populars de les grans ciutats espanyoles, l’abisme entre les polítiques a banda i banda dels pirineus s’eixampla cada cop més i em produeix una immensa tristesa i ràbia a l’hora. Malgrat tot queda Europa com a sortida, la llibertat de moviments en tot l’espai Schengen, malgrat la sortida de la Gran Bretanya, es un bàlsam per a una generació i al mateix temps el millor aliat de l’Espanya dels Borbons i tot el seu seguit,   la hipocresia de les elits de Brussel·les que els interessa més el control de la frontera sud que els Drets humans deixa les mans lliures

Vull explicar-ho, perquè no puc callar-ho.

El sistema  ecocida  que està matant el nostre medi i per tant ens està matant a nosaltres, impedint un futur digne per a les generacions futures, té noms i cognoms. a) Sector agroindustrial. Són totes les integradores de bestiar, les càrnies del territori.  Vallcompanys ,  Batallé ,  Tarredellas ,  CAG , totes tenen els petits ramaders sotmesos sota el sistema de la integració; és a dir, els subcontracten les feines a un preu per kg de carn, els subministren el pinso i els medicaments, ells com explotació ramadera, són responsables de l'engreix i dels seus purins, les declaracions anuals de nitrogen (DAN) i dels vincles amb la normativa vigent. Qui fa el gran negoci amb l'exportació de la carn, especialment a la Xina són les integradores, es capitalitzen fins a l'infinit, són els únics que podrien invertir en descontaminació, el pagès integrat no té capacitat d'inversió, al contrari, si hi ha pesta porcina, ho perd tot, si no pot abocar purins, ho fa!, i s'exposa i

Virus i Capital.

Existeixen molts tipus de microorganismes patògens i no tots causen el mateix mal. De la mateixa manera que no tots actuen en el mateix tipus d'organismes, alguns actuen sobre plantes, altres sobre humans i altres poden actuar tant en plantes com en animals. I en concret els patògens oportunistes necessiten un hoste en condicions immunodepressores per a poder actuar-hi sobre ell. La vida a la terra, va aparèixer a partir de processos físics i químics fa uns 3.800 milions d'anys, apareix la Biosfera. Aquest procés de colonització dels medis terrestre, aquós i atmosfèric es regeix encara avui pels principis d'oportunitat, de cooperació i d'adaptació, és a dir, els organismes, microorganismes, utilitzen estratègies per ocupar nínxols.  Alguns organismes, bacteris, virus, tenen unes capacitades que la majoria d'organismes més complexos no tenen, la capacitat de latència. La capacitat de la latència de molts microorganismes també ha estat adaptada en mamífers, l

Era normal.

Reflexions en dies de confinament. No crec en conspiracions malvades  en relació amb els  microbis, no crec que tot sigui culpa  dels americans , ni dels xinesos, ni dels russos, no, ni de bon tros, el que sí crec és que no es podrà tornar a la normalitat, perquè la normalitat era el problema. Era normal que any rere any anéssim forçant la màquina del creixement, era normal que les emissions anessin incrementant-se any sí, any també, era normal que  els Pols  es fonguin i els mars puguin, era normal que el clima estigui emprenyat i ens porti huracans, era normal que la gent d'un continent s'ofegués al mediterrani, era normal que Austràlia i l'Amazones cremés pels quatre costats, era normal que les democràcies no siguin capaces  d' equilibrar l es  desigualtats, era normal que a  Estats Units  tingui un personatge repugnant com a President, era normal que uns histèrics borratxos de l UKIP  hagin marcat el futur de milions de britànics, era normal que  se  celebrin com

Una globalització temorosa de la mort. Una classe dirigent perillosa.

http://euromomo.eu - El capitalisme salvatge i el deteriorament de les condicions ambientals, la insalubritat de les aglomeracions industrials xineses, fàbrica global d'aquest capitalisme salvatge, sumat a l'abandonament del món rural xinès, junts i globalment hem creat ecosistemes urbans insalubres, on neixen disfuncions ambientals, noves malalties i virus. De fet, com passava als inicis del capitalisme a les ciutats europees. Fou el socialisme urbanista qui crear les ciutats jardí, resposta a la insalubritat dels barris obrers, on l’esperança de vida era de 40 anys, ciutats encara d'urbanisme medieval, intramurs. - Les fatalitats de la vida no són acceptades en un Món occidental consentit i mal educat, on es creu que tot es pot comprar, fins i tot la salut. I quan no és així ha de ser l’Estat qui ha de solucionar-ho. Oblidant que la majoria dels Estats són al servei del pecat original, i la ciudanania els hi interessa ben poc. De fet igual que quan el SXX envia

Pirineus!

Els cims dels Pirineus tenen cara sud i cara nord, aquest és el dilema, fem el cim per la cara nord, o la sud. Si venim de llevant o de ponent, carenem, per a encarar-nos de nord o de sud i finalment atacar el cim. On som ara? Jo crec que s'ha agafat massa respecte al cim, tenim por, i en això l'Estat ha guanyat, és cert com diu en Junqueras que els  Marianos  i  Sorayas  ja no hi són i ell en canvi, encara hi és, però hi és capturat i captiu, com la resta de preses polítiques. L'Estat però,  ha  mutat  per a què  no  canviï  res. El sacrifici de consellers, Jordi's i Presidenta del Parlament, com totes les represaliades fins avui, és innegable, però ells, els polítics professionals, sabrant millor que ningú com acabar amb la injusta presó; reforma del Codi penal, amnistia, indult no volgut...no ho sé, ells manen el seu destí i han decidit no omplir presons, han decidit jugar el joc de l'Estat, per tant el seu Pirineu ara, és de llibre. Diferent és, de mom

Mecanismes de descarbonització en els territoris:

Davant l’emergència climàtica, els territoris han prendre mesures en els seus processos de gestió pública i privada associats als vectors: -           aigua -           residus -           energia ?? -           Bioenergia.... Si creuem els acords de descarbonització europea, aprovats recentment per la nova Comissió europea, a partir del que s’ha anomenat “GREEN DEAL” i ho fem amb les obligacions definides per a la EU anomenades BREF o bé MTD (Millors tècniques disponibles), Directiva 2010/75/ EU, veurem que tenim els instruments necessaris per tal de fer propostes útils als ents públics, aquells que tenen com a tasca de gestió els vectors: aigua i residus . Ens adonem també que es del tot necessari si volem assolir objectius de descarbonització, incorporar el vector energia  en la gestió de infraestructures de gestió de l'aigua i de residus, cal arreu aplicar la Directiva BREF, i així assolir amb èxit, estratègies que permetin transició energètica

Euroregions 2030.

European Commission 🇪🇺 ( @EU_Commission ) 11/1/20 20:00 EU unemployment at 6.3% in 11/2019, lowest since 2000. See % for your country ↓ 🇨🇿 2.2// 🇩🇪 3.1// 🇵🇱 3.2// 🇭🇺 3.5// 🇲🇹 3.5// 🇳🇱 3.5// 🇧🇬 3.7// 🇬🇧 3.7// 🇷🇴 4.0// 🇪🇪 4.2// 🇦🇹 4.2// 🇸🇮 4.6// 🇮🇪 4.8// 🇧🇪 5.2// 🇩🇰 5.2// 🇱🇺 5.5// 🇸🇰 5.7// 🇱🇻 6.3// 🇱🇹 6.4// 🇭🇷 6.5// 🇵🇹 6.7// 🇫🇮 6.7// 🇸🇪 6.9/ 🇨🇾 7.7// 🇫🇷 8.4// 🇮🇹 9.7 🇪🇸 14.1. L’atur als joves arriba al 33% 🇬🇷 16.8  L'any 2012 quan nosaltres decidim marxar cap Alemanya i França, la taxa d'atur va ser de 24,8%. Avui estem a 10 punts per sota, però si comptem l'emigració econòmica que desencadenà aleshores, avui estaríem molt per sobre de la taxa actual. Europa, ha fet de coixí social en aquesta darrera dècada. L'atur explica també molt la realitat socio-econòmica i de consciència ambiental que ens trobem, la informació i els debats de transició energèt

Lloros, cacatues i mones.

Per molt que els lloros, cacatues i mones del " Congreso " espanyol cridin i facin ganyotes, la sort està servida i veurem si el borbó, el gran " preparao ", en tinc dubtes seriosos, fa honor a la seva nissaga d'inútils i brama la  cosigna  de "Santiago  cierra   España ". Hi ha elements interessants de la dependència de L'Estat espanyol, els hi agradi o no, els borbons i les famílies de la tradició espoliadora  celtíberica  ja no  estàn  en condicions, més enllà de tres mesos, de fer front a un preu del barril de petroli de  100$ . No tenen ni reserves energètiques, ni financeres. Ja no! Els  Afe 's (alts funcionaris de l'Estat) ho saben, saben que depenen del finançament del BCE, però també saben que són frontera sud i s'ho fan valdre, com l'Erdogan s'ho fa valdre a llevant. També ho sap en Junqueres (tinc dubtes a Waterloo), és per això que l'única via possible, sense sacrificis econòmics directes a la classe mit