Esquerra Pont de Vauban, darrera Museu d'Art Modern i dreta ENA (Escola nacional de l'Administració. www. ena .fr ) . Estrasburg   Com es construeix una República?   No crec que es faci d’un dia per l’altre, no?, tothom estarà d’acord que aquest sistema d’administració ciutadana no és fàcil de fer, vull creure que al 2016 no cal fer córrer rius de sang, ni tallar més caps que els de les xarxes socials virtualment permeten, però sí que vull dir unes quantes coses; la primera és que fem tard en moltes coses, la consciència de poble, de país o de nació, diguem-li com vulguem no es fa en un dia, es fa en anys, en dècades i en orgull de País, al llarg de la nostra història de submissió hi ha hagut fets i personatges que han mantingut l’esperit i la flama lliure i diguem-li republicana, però essencialment els catalans ens hem acostumat a ser bèsties de càrrega, com algú s’haurà adonat estic parafrasejant a Manuel de Pedrolo, sí bèsties de càrrega, ens hem acostumat a suporta

Avui he agafat el tramvia, aquí en diuen tramway i això que som a França, però hi ha paraules que de l’anglès s’han incorporat sense cap problema al francès, com el week - end , també hi ha week - end , bé jo surto de la feina el divendres amb un “ schönes Wochenende ” i arribo a l’escala de casa amb un “bon week - end ”, divertit no?, en poc espai de temps tres paraules de llengües diferents. Però torno al tramvia, avui he anat a fer una mica d’excursió socio-urbana , vaja que he agafat diferents línies de tram per a copsar les diferències dels barris de la ciutat, tenia interès en veure com viuen les persones en funció del barri, això és fàcil de veure i observar quan vas en tramvia, aquest mitjà de transport és utilitzat socialment per a totes les classes socials, no crec que això passi a Barcelona, on el metro és normalment utilitzat per a les classes populars, vaja que la gent  de Pedralbes o Sarrià molts solen agafar el cotxe, ell taxi o la moto i no pas el metro o el bus

Oliver Geden és cap de la divisió Europea de l’institut alemany per afers internacionals i de seguretat de la Fundació de Ciència i política amb seu a Berlín.   www.swp-berlin.org/en/scientist.../oliver_geden.   Aquesta Fundació actua com “ thinktank ” en el context alemany i també europeu, les seves reflexions després del COP-21 a Paris, no deixen de ser preocupants, considera que els objectius marcats de 2 ºC i si s’escau de 1,5 ºC són impossibles de complir tal com s’han estructurat en els mecanismes i el rol dels Estats vers aquests objectius, els quals una cosa és el que es diu i a bombo publicitari es ven en aquests Fòrums,  l’altre és el que després s’aplica realment en les respectives polítiques estatals.   Primera consideració important, arribem tard , la cimera de Copenhagen al 2009 va ser una oportunitat perduda que té conseqüències, recordem que han passat sis anys, de fet si es volgués complir realment amb els límits platejats a Paris en quan d’incre

Per aquí a terres del Rin comença un hivern molt càlid, les temperatures s’acosten a pocs graus al matí i al migdia s’enfilen fins a no caldre posar-se ni gorra, ni bufanda, ni guants, fins i tot sobre la jaqueta, només quan la boira s’instal·la em recorda els meus temps d’anada amb l ’ ” Avia ” – con potencia e ilusión Avia será su camión - cap a Raïmat al Segrià cada dilluns, dimecres i dijous, quan fins arribar a la Panadella no deixava la boira enrere i també la gelor, bé no crec que anem gens bé, les conseqüències d’aquesta bonança és malastrugança per a la primavera i l’estiu que arribaran amb poca aigua al Rin i malures a les vinyes i camps, el fred no haurà fet neteja, o potser sí, també arribant tard farà mal, avui he vist un arç ben florit, ni els ametllers florits del meu Vallès van tan d’hora, tot està descontrolat, els sembrats ja estan molt avançats i una setmana de gels i fred, hauria de ser normal per aquí dalt, tot haurà de tornar a ser sembrat. Aquest cap

Amb el pare anàvem a treure els gossos, sí, així ho dèiem, crec que a moltes cases de La Garriga i del rerepaís, el meu poble era rerepaís, Barcelona quedava molt lluny, la canalla sabíem tots que volia dir treure els gossos, no pas com ara que es passeja amb el gos. Treure els gossos era imprescindible, el meu pare era caçador, val a dir que ho era per a la seva estima a la natura, li agradava més treure els gossos que anar a caçar, gaudia darrere dels animals, veure'ls com es movien nerviosos entre les bardisses, fins que de cop aixecaven un conill o alguna vegada fins i tot la perdiu sommiada. Eren temps en què encara hi havia vida per les vinyes i camps que s’enfilaven cap a Santa Margarida. El meu poble, com a moltes de les comarques al voltant de la ciutat de Barcelona, vam viure a finals dels seixanta i especialment pels setanta, aprofitant els finals del franquisme, un creixement econòmic i urbanístic descontrolat i desmesurat en què els terrenys bàsicament de secà i f

  http://betaportal.icgc.cat/canurb/cathistoric.html L’institut cartogràfic de Catalunya ens ha facilitat una eina realment molt interessant i útil, l’evolució del sòl a casa nostra en els darrers 60 anys, aprofito aquesta bona notícia per a desenvolupar una idea que vaig defensant des de fa molts anys i especialment des dels incendis viscuts l’any 1994. El rerepaís ha estat abandonat, no ha estat valorat pel que representa, no cal estendre's en les explicacions, molts han escrit, és fruit de conseqüències diverses, econòmiques i socials, també el vector energia ha tingut un paper molt important i és aquest aspecte probablement el menys debatut. És una realitat que el País va tirar de secà i especialment del bosc fins a inicis dels anys 60, ho demostren les imatges del portal de l’Institut cartogràfic, el grau d’explotació depenia de les inèrcies i precarietats del País i també de les necessitats dels seus propietaris. El procés d’industrialització del País, propicià

La paraula alemana (Schwarmenergie) defineix un nou model d’Eenergia intel·ligent per a una nova era energètica, agafant com a referència el concepte faunístic dels estols d’ocells, de peixos, insectes, etc en que tots de manera individual però amb un objectiu comú arriben a crear construccions i objectius de perfeccions increïbles, com els rusc de les abelles, un eixam aparentment caòtic i anàrquic consegueix nivells de perfecció sovint difícils de creure. Aquest és el concepte de Schwarmenergie promogut per a una de les empreses independents més importants de generació d’energia a Alemanya. El mercat de la energia està canviant. El futur pertany a les energies renovables i les unitats de gestió distribuida. Aquest concepte és ja un gran éxit a Alemanya. Per a nosaltres   i tots els que lluitem des de fa molts anys contra el canvi climàtic i per a aconseguir la substitució de les fonts d’energia fóssil per fonts renovables descentralitzades el model de Schwarmenergie és el camí

Les V’s, de valls de Vallès. Mirant detingudament les imatges,   l’ocupació del sòl a la Conca del Besòs ens defineix un territori compacte. Des de les serralades del litoral i del pre-litoral , es poden interpretar les 5 valls ( Mogent -Congost-Tenes-Caldes-Ripoll) 5V ’s que convergeixen a la desembocadura del Besòs, al litoral Barceloní com una trama urbana definida. Imaginem les 5 valls com a un territori compacte e interconnectat , avui aquest territori es lleva i se'n va a dormir intentant garantir els serveis bàsics d’una societat moderna i socialment justa, però ho fa a costa d’un model energètic que s’esgota,   ens trobem en les primeres fases del colapse , un model segrestat per a unes companyies que trafiquen amb la nostra dependència. Si avui el geògraf Pau Vila tingués l’encàrrec de definir un model territorial per a la Catalunya del 2050, el primer que li caldria fer seria emmarcar l’espai físic d’interelació, seguint els criteris de vida social, econò

Els orígens del Pla de gestió comarcal de residus al Vallès Oriental.   Errors que convé no repetir. El temps no passa en va, però és cert que hi ha temes que donen voltes en si mateixos, hi ha temes que s’han convertit   en virus latents i recorrents, i de tant en tant em tornen febril, amb l’ajuda de l’escriptura vull intentar alliberar-los. Durant la primavera del 92, quan a Catalunya es respirava l’èxit olímpic,   des de la ciutat d’Hamburg,   vaig escriure un mètode per a l’elaboració d’un   pla de gestió comarcal de residus, seguint el model d’aquella ciutat i d’arreu a Alemanya;     –Abfallwirtschaftstrategie-   sempre la importància de les paraules en la llengua alemanya –estratègia d’una economia de les deixalles-, aquest model d’anàlisi i planificació amb el treball inestimable de l’Eduard Jiménez   que hi possar ciència i estadística, ordre a l’idea i mètode de treball, dos anys després amb molts pocs recursos,   i el suport dels meus socis d’empresa Joaquim Frader

Són diferents les forces que convergeixen en la mateixa direcció, símptoma de què no anem per mal camí, només manca que la força, sentit i temps sigui el mateix. Malgrat anem encara molt dispersos, a poc a poc anem posant llum al llarg túnel, la periodista independent Alba del Campo, ha aconseguit fer un film realment molt interessant   http://oligopoly.nuevomodeloenergetico.org/   OligopolioOFF , ens mostra la realitat del Poder en majúscula a l’Estat espanyol i les diferents formes de resistència que estan sorgint. És imprescindible que siguem conscients que existeix una estratègia global, molt ben travada a l’Estat espanyol, una oligarquia amb noms i cognoms, ells han consolidat un conglomerat polític, empresarial i jurídic, legitimat per una fràgil democràcia. En aquests moments de moviments anarquitzats, els quals estan començant a convergir en el que per simplificar podríem anomenar les forces que estiren l’estaca ,. .. sí, l’estaca, aquella que mai acabar de trencar-

H2O, Sal i Energia. No podem entendre Catalunya sense l’associació aigua i energia, aquest binomi fou la base de la revolució industrial i el desenvolupament de Barcelona com a gran Metròpoli. Les empreses Forces elèctriques de Catalunya ( FECSA ) o bé ( HECSA ) avui totes part de la matriu ENDESA han acabat en mans de ENEL avui italiana, altres més petites, com Elèctrica Caldense o a Estabanell i Pahisa , totes naixien gràcies al desenvolupament de l’energia hidràulica. Recentment estant entrant en el sector aigua empreses com l’espanyola Acciona o bé la francesa Suez i les seves influències, ja no en tenen prou amb el control de les concessions, ara ja volen la propietat d’empreses públiques d’interès general. Illa energètica,   emmagatzematge/embassaments. La gestió dels recursos hídrics i la gestió de l’Energia a Catalunya hauria de ser abordada de manera integrada. Insisteixo en el concepte territorial d’illa energètica, base d’una planificació territorial descarb

Energia nuclear? Debat entre la desconexió o la continuïtat. La data de caducitat dels reactors nuclears de l’Ebre esta fixada a partir del 2024, en termes energètics ja hauríem d’estar en el compte enrere, hauríem de tenir un Pla estratègic complementari a la descarbonització que inclogui la desnuclearització de l’economia catalana i per simpatia l’espanyola, en definitiva hauríem de tenir un Pla d’implantació de renovables i d’eficiència pel que representa la desconnexió. L’energia nuclear aporta al nostre mix energètic el 50 % de l’energia elèctrica consumida a Catalunya. Entrem en una nova etapa política en termes generals a l’Estat espanyol però també en el context europeu, hi ha realitats que ens haurien de posar en alerta, avui en el Continent europeu, especialment Rússia i la seva llarga ombra té una influència cada cop més punyent, es percep pas a pas un retorn als Blocs, a una mena de guerra freda vinculada a models energètics del segle XXI, la influència que exer

  El Poder en majúscula ens té tenallats, no tenim la clau per obrir la porta i marxar, restem tancats, i el pitjor és que no ens adonem, l’actual sistema és pervers, la destrucció sistemàtica dels Drets;   socials, ambientals, de protecció del clima, de les persones, dels Pobles,   de la biodiversitat, en definitiva, dels Drets humans, forma part de l’essència de la dominació, participar d’ aquest falç model democràtic ens en fa complisses, voluntaris o involuntaris de la Barbàrie, només la disidència pot protegir el més preuat. Tacticismes, partidismes, maniobres mediàtiques per a col·locar les fitxes correctament en el seu tauler, Partits, Sindicats, Institucions,     tot s’hi val per a continuar el Joc. Som lluny de la profunda reflexió individual que ens prepari i altrament ens permeti assumir el FET, sempre vers un canvi real i revolucionar. No rebentarem la porta, ni com a Poble, ni com a Classe social. Nascuts als ale

Transició europea, espanyola, catalana, i cap es prepara per l’energètica.... Paraules que cal omplir de contingut i deixar clar on som. Les paraules són importants, quan es parla de transició energètica, s’utilitza un concepte nascut a Alemanya ( Energiewende ), aquest concepte carregat de sentit, vol dir deixar d’emetre GEH (Gasos efecte hivernacle), vol dir passar d’una economia basada en la crema de combustibles fòssils a una economia descentralitzada energèticament, utilitzant amb criteris d’estricta eficiència energètica, les fonts renovables d’energia que cada territori disposa. Al Centre i al Nord Europa, els territoris no són els Estats, els territoris són gestionats pels ( Stadtwerken ), empreses municipals que d’acord als mandats polítics dels municipis, procuren els serveis bàsics d’interès local i domèstic, aigua, energia, telecomunicacions, transport, residus. No ens cal inventar nous mecanismes que facin possible i real la transició energètica, és fàcil copiar, e

  A les Metròpolis noves i antigues, on realment es concentra la major part de la població, és on és més urgent i factible treballar en polítiques de descarbonització. Totes les tendències apunten cap a aquest sentit, ciutats/metròpoli com Copenhaguen estan marcant tendència, pels volts del 2025, és a dir d’aquí tan sols 10 anys, la ciutat pretén ser neutral en emissions de gasos efecte hivernacle. Reduir per a finals de segle les emissions globals al Planeta de manera solidària a 1/5 part de les actuals, s’assoleix a partir de determinacions com aquestes, aquest és el camí, no n’hi ha cap altre, per altra banda el poder de la ciutadania en l’ àmbit de les ciutats, és més efectiu, experiències com les darreres a Hamburg on s’ ha forçat la recomunalització de l’energia de la ciutat hansiàtica, són exemples de decisió i compromís, de ben segur models com Copenhaguen i Hamburg, estimularan la transició energètica europea, cap

Transenergy 2050. L’estratègia de transició vers un model de descarbonització és una tasca gegantina, la planificació, la construcció i execució de processos que porta implícita és ingent, assolir una economia descarbonitzada implica realment una revolució industrial, un canvi de model econòmic de transcendència revolucionària, en un procés d’aquesta magnitud hi haurà de ben segur un procés d’adaptació social, econòmic i educacional que implicarà la transformació d’hàbits, de consums, de responsabilitats i finalment transcendirà en un nou model de societat i de valors. També és evident que la transició que porta implícita la descarbonització, com en tot procés de deshabituació, fa preveure que res serà fàcil. Per tal d’evitar conflictes caldrà comunicar molt bé els passos que s’hauran de seguir, el debat i l’assumpció d’aquests aspectes són molt importants que s’abordin des de la base, des de la participació ciutadana, cal reconèixer col·lectivament la dependència al carboni, per