Reflexions després de pandèmica.....

Reflexions després de pandèmica.....
Reflexions després de pandèmia....caminant pel port del Rin, de cop de cara et trobes aquesta manifestació d'art urbà, la socialdemocràcia trepitjada, cal repensar-ho tot abans que l'esperança desaparegui de l'imaginari col·lectiu.

dilluns, 30 de novembre de 2020

Diàlegs de pandemia.

 Trames autònomes. Estratègia fractal. 

Definició de Trama: A l'entorn del tissatge, la trama, és el fil que es fa passar a través de l'ordit per crear un teixit o una tela.


Hi ha maneres, moltes, segur que tantes com persones, per a plantejar una estratègia davant el col·lapse que ens espera.

Però cap tindrà èxit si no és plantejada i organitzada en grup, en trama horitzontal, un fil de suport mutu on la trama esdevé teixit resistent, aquí és on rau la seva força, múltiples nòduls de connexió que la fan resilient a totes les pertorbacions, una xarxa col·lectiva de suport mutu, res de nou, tan antic com l'essència de l'evolució de les espècies i de la mateixa humanitat.

Però prendre consciència avui, davant el col·lapse ecològic i econòmic global, davant la narcòtica propagació de les Elits i els Estats que ens vomiten lleis i normes estúpides i injustes, no deixa de ser tremendament revolucionària e intel·ligent, és l'hora de preparar-se per a un futur individual i col·lectiu digne socialment i ambientalment. I la resposta ha de ser fractal, de manera recorrent fins apagar la reacció.

Definició de Fractals: Els núvols, les muntanyes, les onades del mar, el sistema circulatori sanguini (el batec del cor també), les línies costaneres, els flocs de neu, l'electricitat, les fulles dels vegetals o fins i tot la distribució d'arbres en el bosc es manifesten en forma fractal.

Conclusió: Cal organitzar-se amb autonomia alimentària, bancs de llavors i forns de cuita col·lectius, espais agrosocials autogestionats des dels barris i pobles, pot semblar poca cosa, o pot semblar una utopia, però promovent xarxes definides en trames horitzontals de suport mutu, on el saber i les necessitats es comparteixen amb dignitat i es garanteixen la transmissió de cultura, alimentació sana i cures generacionals. És la garantia de super-viure i no pas sobre-viure.