Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del Rin (XXVII)


                                                   Rhein a Söllingen/Greffern (Baden Baden)
                                                                                        
 
Lo riu és vida, és del tot cert, una correcta gestió dels regadius i de l’aigua permet donar vida als territoris per on passen els rius del planeta,  per contra el mar d’Aral assecat per a una mala gestió dels seus afluents, el llac Txat un desastre agreujat pel canvi climàtic, també l’Ebre pot esdevenir fruit de la mala gestió de l’aigua un desastre més, és del tot conegut que el delta no existiria com és avui, sense l’aportació de sediments gràcies als cabals del riu, com tampoc existiria sense la desforestació de la seva conca, però ara és pretén fer minvar el seu cabal en benefici de regadius de dubtós èxit, especialment de blat de moro. He vist tot travessant els Monegros plantacions de blat de moro (Zea mais), difícil implantació d’aquests cultius en aquestes terres, requereixen molta aigua i també temperatures temperades per a donar bones panotxes. Per si serveix, aquest darrer estiu a terres del Rin amb temperatures similars a les de Bujaraloz, les collites de blat de moro s’han perdut en un 80%, algunes van rebre aigua en uns primers dies, quan el tema es va veure que s’allargava es van deixar de regar per l’alt cost de l’aigua i de l’energia emprada en els aspersors i bombes, no oblidem que estem en terres del Rin, on els cabals i els aqüífers són molt més abundants als de la Conca de l’Ebre.

Puc entendre que es vulgui donar viabilitat a terres molt poc productives, però sense criteris de viabilitat econòmica i ambiental?, el gota a gota ha propiciat que Israel tingui horta abundant al mateix desert, no sense també grans conflictes per l’aigua a la zona, però la lliçó que hauríem d’extreure és que les tècniques hi són, regar amb eficiència i escollint els productes que més poden adaptar-se a les condicions climàtiques del present,  i d'un futur encara més calent  seria ho intel·ligent.

Doncs lamentablement no, ja hi tornem a ser, la roda gira i gira, ens fem grans i sempre les mateixes imatges, un altre cop pels carrers de Tortosa una marea de color blau i la canonada amb el nus ha tornat a cridar en defensa del Delta, “Lo riu és vida”, no hi ha manera que en aquesta terra celtibèrica, els territoris puguin seure a parlar, discutir i planificar estratègies comunes, no hi ha manera que no es pugui formar i teixir estratègies de futur, no hi ha manera de sortir de la confrontació permanent, em sap greu, molt greu, crec que el Delta ha de persistir, els seus ecosistemes són importantíssims pel continent europeu, no entenc com és possible que un Estat com l’espanyol sigui l’únic que posi en perill aquests espais naturals i humans de gran riquesa a Europa, no passa a les Bouches du Rhone a França ni en tota la gestió del Rin (Rhein) on hi participen quatre Estats, Suïssa, França, Alemanya i Paisos Baixos, per cert tenen aquí a Estrasburg el seu senat, ni passa tampoc al Danubi, ni encara que sembli mentida ni Espanya es planteja aquestes polítiques al Tajo i que puguin afectar a la seva desembocadura a Lisboa, només s'atreveixen a casa  i sempre amb l’eterna confrontació territorial espanyola, provocada per aquells que viuen asseguts en el seu impenetrable pensament, persistir per a què res canviï.

Estrasburg a 8 de febrer de 2016.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Potager urbain d’hiver : Quelles variétés planter en intérieur?

De plus en plus de personnes habitent dans des appartements en ville et n’ont pas la chance d’avoir un grand jardin où développer un potager. La culture en semi-hydroponie comme celle utilisée par The Urban Permaculture ( www.theurbanpermaculture.com ) est très adaptée aux milieux urbains et permet une culture plus fréquente et abondante tout au long de l’année. Avec ce système semi-hydroponique, la culture en ville peut se faire en continu et avoir aussi des variétés pendant les mois les plus froids (même si la photosynthèse va se faire plus lentement). Il suffit de choisir les bonnes variétés et de les planter au bon moment.  Notre premier conseil est de préparer l’hiver avant même qu’il arrive.  Ce qu’on veut dire par là : une fois qu'on a choisi les variétés qui vont le mieux s’adapter à la période hivernale, il faut assurer sa germination. Pour cela deux facteurs sont essentiels : la lumière et la température. Il faut savoir qu’en fonction des variétés, elles ont besoin d...

Compost de quartier: Humusculture

Pour bien organiser un centre de compostage de quartier et en toute sécurité, il faut au moins 3 composteurs.  1.- La phase thermophile, celle qui travaille le plus. 2.- Phase de maturation, tous les 2-3 jours il reçoit du MO du composteur 1 et une fois plein il est laissé à maturation pendant 3 mois. 3.- Redémarrer le composteur.