Passa al contingut principal

Una globalització temorosa de la mort. Una classe dirigent perillosa.



- El capitalisme salvatge i el deteriorament de les condicions ambientals, la insalubritat de les aglomeracions industrials xineses, fàbrica global d'aquest capitalisme salvatge, sumat a l'abandonament del món rural xinès, junts i globalment hem creat ecosistemes urbans insalubres, on neixen disfuncions ambientals, noves malalties i virus. De fet, com passava als inicis del capitalisme a les ciutats europees. Fou el socialisme urbanista qui crear les ciutats jardí, resposta a la insalubritat dels barris obrers, on l’esperança de vida era de 40 anys, ciutats encara d'urbanisme medieval, intramurs.

- Les fatalitats de la vida no són acceptades en un Món occidental consentit i mal educat, on es creu que tot es pot comprar, fins i tot la salut. I quan no és així ha de ser l’Estat qui ha de solucionar-ho. Oblidant que la majoria dels Estats són al servei del pecat original, i la ciudanania els hi interessa ben poc. De fet igual que quan el SXX enviaven a la seva joventut a morir per la Pàtria.

- Mai podem tenir un sistema sanitari que pugui reaccionar a epidèmies globals, no és possible evitar desenllaços normals de la vida d'una persona. El sistema immunitari de la població farà la contenció en un periode més o menys definit per la pròpia biologia del patògen. Finalment quedarà tot en estadistica.

- És una epidèmia amb moltes similituds amb la grip, amb diferències en el contagi, té més capacitat d'expansió. Res a veure amb la Sida, la pòlio, ni el que avui és la tuberculosis, o bé la verola o el xarampió que afecta els més petits al Món global, etc.

- Segurament ens infectarem 2/3 de la població global, el resultat de patir símptomes serà com la grip estacional, en morts també. De fet els resultats de la Xina així ho indiquen. El contacte amb el virus ens genera immunitat i d'aquesta passa uns moriran, com cada dia moren milions de persones, moltes injustament, segurament moriren moltes que mai sabrem, especialment en territoris devastats per guerres, com tampoc sabem les que moren per fam, assassinats masclistes al conjunt del Planeta, assassinats polítics, etc, etc i més etc.

- Ara bé, la conclusió que caldrà extreure d'aquesta nova globalització serà, volem o podem continuar amb aquest model?, per cert les conseqüències econòmiques d'aquesta gestió de la crisi global, ningú pot preveure quines seran, si el patró és el mateix que la causa, no en tinc dubte que la pobresa, les morts i el desastre serà immens. Mai vist. I les receptes que ens enviaran de despatxos dels mediocres al servei del Capital Global que ens governen, no les vull ni imaginar.

Només espero una I internacional ecologista que avanci cap el decreixement i aturi el model intensiu industrial i agrícola, model dopat a cop de barril de Brent!!!


Bona quarantena! I bona recuperació si caieu engripats! 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Compost de quartier: Humusculture

Pour bien organiser un centre de compostage de quartier et en toute sécurité, il faut au moins 3 composteurs.  1.- La phase thermophile, celle qui travaille le plus. 2.- Phase de maturation, tous les 2-3 jours il reçoit du MO du composteur 1 et une fois plein il est laissé à maturation pendant 3 mois. 3.- Redémarrer le composteur.   

Reflexions des de terres del Rin (XVI)

Amb el pare anàvem a treure els gossos, sí, així ho dèiem, crec que a moltes cases de La Garriga i del rerepaís, el meu poble era rerepaís, Barcelona quedava molt lluny, la canalla sabíem tots que volia dir treure els gossos, no pas com ara que es passeja amb el gos. Treure els gossos era imprescindible, el meu pare era caçador, val a dir que ho era per a la seva estima a la natura, li agradava més treure els gossos que anar a caçar, gaudia darrere dels animals, veure'ls com es movien nerviosos entre les bardisses, fins que de cop aixecaven un conill o alguna vegada fins i tot la perdiu sommiada. Eren temps en què encara hi havia vida per les vinyes i camps que s’enfilaven cap a Santa Margarida. El meu poble, com a moltes de les comarques al voltant de la ciutat de Barcelona, vam viure a finals dels seixanta i especialment pels setanta, aprofitant els finals del franquisme, un creixement econòmic i urbanístic descontrolat i desmesurat en què els terrenys bàsicament de secà i f...