Passa al contingut principal

Diàlegs de pandemia.

 Trames autònomes. Estratègia fractal. 

Definició de Trama: A l'entorn del tissatge, la trama, és el fil que es fa passar a través de l'ordit per crear un teixit o una tela.


Hi ha maneres, moltes, segur que tantes com persones, per a plantejar una estratègia davant el col·lapse que ens espera.

Però cap tindrà èxit si no és plantejada i organitzada en grup, en trama horitzontal, un fil de suport mutu on la trama esdevé teixit resistent, aquí és on rau la seva força, múltiples nòduls de connexió que la fan resilient a totes les pertorbacions, una xarxa col·lectiva de suport mutu, res de nou, tan antic com l'essència de l'evolució de les espècies i de la mateixa humanitat.

Però prendre consciència avui, davant el col·lapse ecològic i econòmic global, davant la narcòtica propagació de les Elits i els Estats que ens vomiten lleis i normes estúpides i injustes, no deixa de ser tremendament revolucionària e intel·ligent, és l'hora de preparar-se per a un futur individual i col·lectiu digne socialment i ambientalment. I la resposta ha de ser fractal, de manera recorrent fins apagar la reacció.

Definició de Fractals: Els núvols, les muntanyes, les onades del mar, el sistema circulatori sanguini (el batec del cor també), les línies costaneres, els flocs de neu, l'electricitat, les fulles dels vegetals o fins i tot la distribució d'arbres en el bosc es manifesten en forma fractal.

Conclusió: Cal organitzar-se amb autonomia alimentària, bancs de llavors i forns de cuita col·lectius, espais agrosocials autogestionats des dels barris i pobles, pot semblar poca cosa, o pot semblar una utopia, però promovent xarxes definides en trames horitzontals de suport mutu, on el saber i les necessitats es comparteixen amb dignitat i es garanteixen la transmissió de cultura, alimentació sana i cures generacionals. És la garantia de super-viure i no pas sobre-viure. 

 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Compost de quartier: Humusculture

Pour bien organiser un centre de compostage de quartier et en toute sécurité, il faut au moins 3 composteurs.  1.- La phase thermophile, celle qui travaille le plus. 2.- Phase de maturation, tous les 2-3 jours il reçoit du MO du composteur 1 et une fois plein il est laissé à maturation pendant 3 mois. 3.- Redémarrer le composteur.   

Reflexions des de terres del Rin (XVI)

Amb el pare anàvem a treure els gossos, sí, així ho dèiem, crec que a moltes cases de La Garriga i del rerepaís, el meu poble era rerepaís, Barcelona quedava molt lluny, la canalla sabíem tots que volia dir treure els gossos, no pas com ara que es passeja amb el gos. Treure els gossos era imprescindible, el meu pare era caçador, val a dir que ho era per a la seva estima a la natura, li agradava més treure els gossos que anar a caçar, gaudia darrere dels animals, veure'ls com es movien nerviosos entre les bardisses, fins que de cop aixecaven un conill o alguna vegada fins i tot la perdiu sommiada. Eren temps en què encara hi havia vida per les vinyes i camps que s’enfilaven cap a Santa Margarida. El meu poble, com a moltes de les comarques al voltant de la ciutat de Barcelona, vam viure a finals dels seixanta i especialment pels setanta, aprofitant els finals del franquisme, un creixement econòmic i urbanístic descontrolat i desmesurat en què els terrenys bàsicament de secà i f...