Passa al contingut principal

Reflexions des de terres del Rin. 1 de febrer del 2017


Barrem-los-hi el pas!



 
Touche pas à mon pote, l'any 1983 SOS Racisme inicià una de les mobilitzacions més importants a Europa contra el racisme i la xenofòbia, concretament a França, en poc temps s'escampa de forma organitzada arreu.

 
Quan els agressors estan assolint el Poder polític, és necessari recordar els fets d'aquells anys, agressions racistes mobilitzaren a la societat civil.

 
 
 
Avui però cal més contundència, hem de cridar fort i tornar a l’acció directa organitzada, ens cal barrar el pas a aquest assalt del Poder per part dels agressors, no podem tenir dubtes i hem d’actuar, no ho dubtem pas........ són els mateixos que s'aixecaren en armes contra la República, són els mateixos que prenien el poder i proclamaren el III Reich, són els mateixos de la França de Vichy, són els mateixos delators que ens deportaven i omplien els camps de la mort a Europa, són els mateixos que es vestien de camises negres a Itàlia, són els mateixos que segresten i assassinen arreu, són els mateixos que maten dones per creure que són seves, són els mateixos que violen, són els mateixos del genocidi indígena a Amèrica, són els mateixos de la solució final, són els mateixos que assassinaren al Che a Bolívia, són els mateixos que bombardejaven el Palau de la Moneda a Santiago i assassinaven Salvador Allende, són els mateixos de la Triple A, del GAL, són els mateixos que et feien desaparèixer, són els mateixos que ens llençaven des d'helicòpters al mar, són els mateixos que ens degollen en nom de Déu, són els mateixos que bramaven l'odi a Ruanda, són els mateixos de l'Apparheit, són els mateixos que aixequen murs a Palestina i Mèxic, són els mateixos assassins de Srebrenica, són els mateixos franctiradors de Sarajevo, són els mateixos que disparen a l'illa d'Utoya, són els mateixos que assassinaven al Camp de la Bota, són els mateixos que devasten Alepo, Grozni, Gernika, són els mateixos que assassinaren a Lluís Companys, Victor Jara, Garcia Lorca, Anna Politkóvskaya, Steve Bico, Chico Mendez, Berta Cáceres, a tu, a ell, a ella, als teus, les teves, els que vindra. Sí, no ho dubtem, són els mateixos criminals.

 
I hem de barrar-los-hi el pas! A la feina, al bar, al tren, al carrer, a les xarxes socials o al Poder.

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Mecanismes de descarbonització en els territoris:

Davant l’emergència climàtica, els territoris han prendre mesures en els seus processos de gestió pública i privada associats als vectors: -           aigua -           residus -           energia ?? -           Bioenergia.... Si creuem els acords de descarbonització europea, aprovats recentment per la nova Comissió europea, a partir del que s’ha anomenat “GREEN DEAL” i ho fem amb les obligacions definides per a la EU anomenades BREF o bé MTD (Millors tècniques disponibles), Directiva 2010/75/ EU, veurem que tenim els instruments necessaris per tal de fer propostes útils als ents públics, aquells que tenen com a tasca de gestió els vectors: aigua i residus . Ens adonem també que es del tot necessari si volem assolir objectius de descarbonització, incorporar el vector energia  en la gestió de infraestructures de gestió de l'aigua i de residus, cal arreu aplicar la Directiva BREF, i així assolir amb èxit, estratègies que permetin transició energètica
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El suïcidi d’Europa.

"En un poblet d'Alsàcia anomenat Mittelbergheim hi he trobat dues plaques, la del poeta polonès Czeslaw Milosz quan sommiava en la Pàtria europea, i la del soldat americà Irving Zurin, nascut a Ohio  vingut a donar la seva vida contra el nazisme, el 29 de novembre de 1944  davant una paret seca d'aquest poblet de terres del Rin. Dues plaques que m'han fet pensar en la deriva d'Europa, si repetim la Història ;  ni poetes, ni soldats l'hi donaran un altre oportunitat." El terror que estem infringint als refugiats és un error històric descomunal, amb les darreres decisions que la UE ha pres, hem convertit el Planeta en una immensa presó, no és possible ni el Dret a la fugida, la fugida dels desesperats ja no és possible , no compte la vida dels teus ni de la teva persona, quan esperar la mort es fa insuportable, s’ha volgut, Oh! Vergonya!, prohibir la fugida, fer-la impossible, no ho intenteu, sereu retornats al punt de partida, on la por, l’horror
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
Sorprèn llegir “ Eichmann a Jerusalem” d’Hannah Arendt, els nazis van poder identificar als jueus  gràcies als registres d’informació existents , però especialment gràcies als mateixos consells jueus, facilitaren les seves dades a les SS, ( en un primer moment d’acord amb els sionistes creien que el Reich els hi facilitaria una terra pròpia), primer els van concentrar, després aniquilar, la “Endlösung” la solució final al problema jueu en pro de la raça ària escollida. La planificació del genocidi davant la llar de foc, tot fent el típic „Frühstuck“ en una casa al llac de Wannsee als afores de Berlin, tot molt planer, tot molt fàcil, una Conferència de no més hora i mitja,  al gener drl 42, començava la  matança massiva organitzada, logística de ferrocarrils, fins acabar amb l’orquestra de música clàssica a l’entrada de les cambres de gas, la música per a facilitar l‘accés submís a la mort administrada per botxins cultes. Havent llegit les declaracions d’Eichmann al judici a Jerusa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació