Passa al contingut principal

Política energètica espanyola.


Entre lany 2016 i el 2017, Espanya ha subhastat al mercat un total de 3700 MWel de potencia denergia renovable, a instal·lar abans del 2020. Cap daquests MWel anirà a Catalunya, probablement cap sinstal·larà enlloc, a molt pocs es faran efectius abans daquest període, les raons són evidents, mentre les energies fòssils reben subvencions de lEstat, mentre les nuclears reben subvencions, mentre el gas rep subvencions per a la seva importació i distribució, les energies renovables han doferir lenergia a pèl, l'autoconsum bloquejat i han de ser grans centrals, no sigui que la distribució sigui prescindible i empobreixi a REE, masses despropòsits fan de celtibèria un territori clarament hostil a les energies renovables.

No és comprensible que a Espanya un MWel d'eòlica surti més barat que a la ventosa mar báltica o que un MWel de biomassa forestal surti 40€/MWh més barat que a centreeuropa.  A què juguen?, bé sí, juguen a carregar les previsibles multes per incompliments del Programa 20-20-20 de la Unió europea a la ciutadania, i així es bloqueja,  ja des del 2012, el normal desenvolupament de l'energia renovable a l'Estat espanyol.

Un dels territoris de la UE amb més hores solars disponibles, un dels territoris  on els seus boscos es cremen espontàniament, fruit de les seves característiques meridionals, territoris sotmesos a períodes de sequeres i onades de calor cada cop més recurrents, allà on els residus senterren o bé es cremen espontàniament un mal dia destiu, en aquest Estat de les meravelles, on masses coses es llencen i poques s'aprofiten,  celtibèria és com una pel·lícula dolenta que es repeteix, any rere any, pels segles dels segles.

A punt de perdre el tren de l’última revolució industrial, a punt de quedar fora daquest immens potencial de transformació i revolució energètica, resta lluny Espanya duna planificació real vers les energies renovables, de les seves reals potencialitats, de les respectives sinergies,  dels criteris de proximitat i la interacció pròpia, assolint una real independència energètica, lluny, molt lluny i  clama el cel.
Sempre aquesta eterna dependència de grups que ens volen segrestats ambientalment, energèticament i políticament al gas, al petroli, a nuclears obsoletes i als grups financers que les sustenten. 
Celtibèria  continua apostant pel fòssil i ara sens presenta un model de subhastes renovable com a performances de cara la galeria, cara  justificar-se davant les institucions europees, on hàbilment el Comissari dEnergia,  el de la testosterona del PP, Miguel Àngel Àrias Cañete ho validarà, tota una perfecta trama dinteressos per a garantir lespoli de les butxaques dels ciutadans de Celtibèria que són, això sí,  on més cara paguen lenergia dEuropa, tan cara com a Malta que ha dimportar fins i tot les espelmes.
 
Estrasburg 19 de maig del 2017.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Compost de quartier: Humusculture

Pour bien organiser un centre de compostage de quartier et en toute sécurité, il faut au moins 3 composteurs.  1.- La phase thermophile, celle qui travaille le plus. 2.- Phase de maturation, tous les 2-3 jours il reçoit du MO du composteur 1 et une fois plein il est laissé à maturation pendant 3 mois. 3.- Redémarrer le composteur.   

Reflexions des de terres del Rin (XVI)

Amb el pare anàvem a treure els gossos, sí, així ho dèiem, crec que a moltes cases de La Garriga i del rerepaís, el meu poble era rerepaís, Barcelona quedava molt lluny, la canalla sabíem tots que volia dir treure els gossos, no pas com ara que es passeja amb el gos. Treure els gossos era imprescindible, el meu pare era caçador, val a dir que ho era per a la seva estima a la natura, li agradava més treure els gossos que anar a caçar, gaudia darrere dels animals, veure'ls com es movien nerviosos entre les bardisses, fins que de cop aixecaven un conill o alguna vegada fins i tot la perdiu sommiada. Eren temps en què encara hi havia vida per les vinyes i camps que s’enfilaven cap a Santa Margarida. El meu poble, com a moltes de les comarques al voltant de la ciutat de Barcelona, vam viure a finals dels seixanta i especialment pels setanta, aprofitant els finals del franquisme, un creixement econòmic i urbanístic descontrolat i desmesurat en què els terrenys bàsicament de secà i f...