Política energètica espanyola.

Entre l’any 2016 i el 2017, Espanya ha subhastat al mercat un total de 3700 MWel de potencia d’energia renovable, a instal·lar abans del 2020. Cap d’aquests MWel anirà a Catalunya, probablement cap s’instal·larà enlloc, a molt pocs es faran efectius abans d’aquest període, les raons són evidents, mentre les energies fòssils reben subvencions de l’Estat, mentre les nuclears reben subvencions, mentre el gas rep subvencions per a la seva importació i distribució, les energies renovables han d’oferir l’energia a pèl, l'autoconsum bloquejat i han de ser grans centrals, no sigui que la distribució sigui prescindible i empobreixi a REE, masses despropòsits fan de celtibèria un territori clarament hostil a les energies renovables.

No és comprensible que a Espanya un MWel d'eòlica surti més barat que a la ventosa mar báltica o que un MWel de biomassa forestal surti 40€/MWh més barat que a centreeuropa.  A què juguen?, bé sí, juguen a carregar les previsibles multes per incompliments del Programa 20-20-20 de la Unió europea a la ciutadania, i així es bloqueja,  ja des del 2012, el normal desenvolupament de l'energia renovable a l'Estat espanyol.

Un dels territoris de la UE amb més hores solars disponibles, un dels territoris  on els seus boscos es cremen espontàniament, fruit de les seves característiques meridionals, territoris sotmesos a períodes de sequeres i onades de calor cada cop més recurrents, allà on els residus s’enterren o bé es cremen espontàniament un mal dia d’estiu, en aquest Estat de les meravelles, on masses coses es llencen i poques s'aprofiten,  celtibèria és com una pel·lícula dolenta que es repeteix, any rere any, pels segles dels segles.

A punt de perdre el tren de l’última revolució industrial, a punt de quedar fora d’aquest immens potencial de transformació i revolució energètica, resta lluny Espanya d’una planificació real vers les energies renovables, de les seves reals potencialitats, de les respectives sinergies,  dels criteris de proximitat i la interacció pròpia, assolint una real independència energètica, lluny, molt lluny i  clama el cel.

Sempre aquesta eterna dependència de grups que ens volen segrestats ambientalment, energèticament i políticament al gas, al petroli, a nuclears obsoletes i als grups financers que les sustenten. 

Celtibèria  continua apostant pel fòssil i ara se’ns presenta un model de subhastes renovable com a performances de cara la galeria, cara  justificar-se davant les institucions europees, on hàbilment el Comissari d’Energia,  el de la testosterona del PP, Miguel Àngel Àrias Cañete ho validarà, tota una perfecta trama d’interessos per a garantir l’espoli de les butxaques dels ciutadans de Celtibèria que són, això sí,  on més cara paguen l’energia d’Europa, tan cara com a Malta que ha d’importar fins i tot les espelmes.
 
Estrasburg 19 de maig del 2017.