La
recent victòria de Emmanuell Macron a la Presidència de la V República
francesa, no ens deixarà indiferents, després del Trupisme i el Putisme,
després dels borratxos del UKIP que han abocat la Gran Bretanya al Brexit, la
població jove i les classes mitjanes europees ja van començar a reaccionar quan
a Àustria el rostre del braç aixecat, en una segona votació portar a
la Presidència un home vinculat als Verds austríacs, també quan als Països baixos amb
un descarat neofeixisme ros i blanc mantega fou derrotat per un multicultural
moviment ecologista, jove i universalista, i ara l’extrema dreta francesa, l’hereva
de Vichy i de les OAS, ha estat esclafada a la segona i decisiva volta a França
per un moviment transversal lliberal, activista contra el canvi climàtic, amant
de la diversitat de la societat francesa i entusiasta europeista.
Arreu
l’extrema dreta no ha estat derrotada pels partits tradicionals, han estat
les noves corrents joves, modernes, poliglotes i contentes de viure en un Món
en transformació permanent, han estat ells i especialment elles, les dones han
tingut un paper molt actiu en aquests moviments que estan sorgint arreu, el
neofeixisme és clarament homòfob, masclista i tradicionalista, moguts per uns
interessos gens clars des dels Urals o des de l’altre costat de l’Atlàntic,
clares són les seves vinculacions amb els lobbys del petroli i del gas, els
negacionistes del canvi climàtic i els negacionistes de l’holocaust
coincideixen, avui són els mateixos, però com sempre en la Història de la Humanitat
sempre hi ha l’esperança que s’articula en forma de moviment polític, en forma
de moviment modern, buscant fórmules que permetin donar resposta als reptes que
té la Humanitat, però també a les necessitats socials i econòmiques dels més
vulnerables.
No
pretenc caure en un bonisme i en el presidencialisme messiànic, no és pas això,
és que sincerament Europa està canviant, són els fills i filles del Baby boom
les que agafen el protagonisme i la responsabilitat del futur d’aquesta Europa
que canvia, quan la dreta i l’esquerra tradicional deixen de ser referent,
sempre hi ha pas al populisme, però en aquestes reflexions vull remarcar, és que també és una oportunitat per a
reorientar les polítiques cap on interessen de veritat, alguns ja parlen de la
4 revolució industrial, però primer hem
de passar per a la tercera revolució industrial, aquella en que definitivament l’energia
serà renovable, descentralitzada i
socialitzada definitivament, aquest salt endavant no es podrà fer sense el
consens des del Bàltic fins al Mediterrani, si això s’aconsegueix, en
definitiva si la força d’Europa s’articula en aquesta direcció, guanyarem la
partida, per contra, si Europa s’enfonsa, perdrem el control del nostre destí i
caurem en mans dels oligopolis energètics actuals, no podrem assolir la
desitjada transició energètica que preservi el clima i el benestar que avui
encara, amb dificultats, però encara sense matisos en comparativa
mundial, gaudim.
Els
moviments polítics europeus han de prendre nota de com es pot contrarestar el
populisme salva pàtries, la força intel·lectual de les noves generacions,
hereves de revolucions europees, de la revolució francesa, de la
Reforma, aquest 2017 es commemora els 500 anys de les 95 tesis escrites
per Martin Luther, aquests pòsit d’història de cultura i de pensament lliure,
vol afrontar sense matisos amb llibertat i dignitat, el futur i els
reptes que ens esperen, cap de fàcil, però plausibles són les solucions.
Estrasburg maig del 2017.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada