Liderar l'Eix Mediterrani.

Què pot oferir Catalunya a la nova Europa que està arribant? Podem oferir Barcelona.

Aquesta Europa, vol ser, i vol mantenir els graus de llibertat més envejats pel conjunt de la Humanitat, una Europa que ha estat sacsejada aquests mesos per les eleccions a Àustria, Holanda, França, setembre ho reblarà Alemanya. Europa ja no s'assembla en res a la de fa un any. De fet, el Món tampoc.

Europa ha estat reafirmada per una part molt important de la seva ciutadania, cridada a ser l'estàndard de la defensa dels Drets de l'Home, la defensa del Clima i la Biodiversitat, el populisme neo-feixisme ha estat derrotat al Continent.

Els catalans no hauríem de caure en l'error de les inèrcies, de les emocions com a manera de fer i encarar els temps, sempre, en el factor temps rau la clau, anar fora temps no porta enlloc i perdre el temps passa factura.

En els països mediterranis els hi cal lideratge, cal assegurar una força mediterrània, l'eix mediterrani, aquest és el camí, fer lobby, fer-lo a Brussel·les, a Madrid, a París, a Berlín, a Roma, on calgui, cal centrifugar poder cap a la perifèria, reivindicar l'Euroregió mediterrània, eina indispensable per a la competitivitat europea, avui Europa ha de liderar la competència democràtica i econòmica amb la Xina, amb l'Índia, amb Rússia, amb Amèrica del Nord, per encaixar-nos en aquest nou esdevenir, sincerament no ens cal Estat, ens cal tan sols liderar aquest Eix i aprofitar totes les oportunitats que el nou model que s'està preparant ens ofereixi.

Catalunya té una capital que per si sola té molta més força que el mateix Estat espanyol.

Amb el concepte de més Europa, la Unió europea s'està redefinint, aquest és el text dels nous temps, i cal aprofitar els temps, encara que no ho semblin, ens vénen de cara, un dels tres factors claus en tempus polític, el lloc, el tenim, som on som i això ningú ho pot canviar, les grans Àrees metropolitanes europees tindràn un paper clau en aqueta nova Unió europea. Torna en força la idea de  Barcelona com a capital d'una Euroregió. Ara més que mai Barcelona ha de liderar l'encaix de Catalunya a la Unió, reinvindicant-se com a Euro-metropoli amb Catalunya i qui més s'apunti. Invertir els rolls a la Plaça Sant Jaume. Una idea maragallista sí.

El dia i l'hora d'integrar-nos i liderar l'Eix Mediterrani arribarà, i tant que sí, som capaços de reivindicar-nos, sabent interpretar les noves necessitats sorgides al Continent europeu, segur que sí, però hem d'abandonar la vella política, ja no interessa, comencem una nova Era i el Destí ha reservat a Europa un paper transcendental, la defensa i l'avantguarda dels valors de la revolució francesa i de la reforma luterana, en definitiva els valors dels Drets de l'Home que avui implica liderar la lluita contra el canvi climàtic, implica liderar la transició energètica vers una economia descarbonitzada, promovent economies circulars.

El Sud és terra de frontera, avui més que mai sabem que ho som per haver esdevingut un immens cementiri sota les aigües de la nostra Mediterrània. Per tant, sabem que tenim el gran continent africà com a veí i sense cap mena de dubte el futur de la Humanitat passa per la seva prosperitat, per la seva estabilitat, sense ella, Europa trontolla.

Mai havíem tingut una oportunitat tan gran per a reivindicar-nos. Barcelona ha de ser epicentre social, polític i fabricant d'idees per a liderar un nou model de relació Nord-Sud, s'ha de fer possible la transferència de coneixement i recursos per esdevenir un marc de prosperitat pel conjunt de la Regió.

També reivindicar la importància dels lligams entre Barcelona i l'Amèrica llatina, aquests lligams són fraternals no colonials. Per tant, podem ser nexe directe d'unió intercontinental entre la ciutat de Barcelona i les principals capitals del Con Sud, una altra gran oportunitat per a reivindicar-nos davant els nostres socis europeus.

És així, Barcelona com a capital de l'Eix mediterrani, pot esdevenir pont d'intercanvis sincers, entre l'Europa continental i els dos grans continents que marcaran el futur de la Humanitat, Àfrica i Amèrica del Sud, si ells fracassen, el Món serà un infern. Per contra aquest posicionament ben explicat i defensat té totes les de guanyar, per posició geo-estratègica de la ciutat de Barcelona, per força cultural, per Història, per infraestructures, per estabilitat social i per ser una bona proposta.

Estrasburg 21 de juny de 2017