Passa al contingut principal

Perdre la Por.


 




Perdre la por

Fa anys, quan tenia l'edat de les meves filles, vaig conèixer en Pep i l'Helena, objectors de consciencia. Aquells anys de colpisme militar, a Barcelona hi havia un grup de joves, pacifistes, ecologistes, independentistes, cristians, llibertaris, naturistes, tot es barrejava en aquells llargs sopars, per a un jove amb ganes de tot, no cal dir que em van impressionar, van marcar políticament la meva vida, per què? Per què eren lliures, no els preocupava res més que defensar la seva llibertat, res podia trencar el seu determini, viure en llibertat, somiar amb un nou model de relacions entre iguals, viure el dia i la nit de la manera que un volia viure-la.

L'Estat i d'aquest l'Exèrcit espanyol, i molt concretament el servei militar xocava de ple amb les seves consciències, així naixia el moviment d'objecció de consciència, ocupant la masia de Can Serra a l'Hospitalet una anys abans, es plantejà una alternativa social al servei militar, eren els que seguiren l'estel d'en Pepe Beunza, el primer objector polític al servei militar a l'Estat espanyol, els 7 de Can Serra foren empresonats, però el moviment no va parar de créixer, fins esdevenint al cap dels anys massiu, ni jutges, ni policies, ni presons pogueren amb aquell moviment, costar molts sacrificis, cal no oblidar en Kike Mur mort a la presó de Torreros a Saragossa, encara no aclarida la seva mort, s'hagué de complir amb més de 1.000 anys de presó, vagues de fam com les d'en Cesc Alexandri de Cardedeu,  fou llavors quan un objector, quan ja érem 1.000.000 i més de 30.000 insubmisos , un militant de CDC, en Carles Campuzano,  fent política, aconseguir que el Congreso de Diputados liquidés allò que ja havia estat superat, el servei militar obligatori.
Però què va fer possible que un moviment s'enfrontés a l'Exèrcit espanyol, als jutges militars, a la institució franquista més dura i amb el poder de les armes, amb les seves pròpies presons i les seves lleis sorgides del cop militar del 36, lleis que estaven per sobre de les lleis civils i malgrat tot les incapacités, fins a fer-les insignificants i ridícules?.  Doncs res, senzill,  els joves d'aleshores van perdre la por.

 Avui el poble català ha perdut la por a l'Estat espanyol, i aquest 1-O direm Adéu-siau, ja no tenim por. També haurà costat milers d'anys de presó, morts i assassinats, però finalment guanyarem i viurem en Llibertat.


Carles Vilaseca i Padrós

Estrasburg a 14 de setembre de 2017.
   

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El suïcidi d’Europa.

"En un poblet d'Alsàcia anomenat Mittelbergheim hi he trobat dues plaques, la del poeta polonès Czeslaw Milosz quan sommiava en la Pàtria europea, i la del soldat americà Irving Zurin, nascut a Ohio  vingut a donar la seva vida contra el nazisme, el 29 de novembre de 1944  davant una paret seca d'aquest poblet de terres del Rin. Dues plaques que m'han fet pensar en la deriva d'Europa, si repetim la Història ;  ni poetes, ni soldats l'hi donaran un altre oportunitat." El terror que estem infringint als refugiats és un error històric descomunal, amb les darreres decisions que la UE ha pres, hem convertit el Planeta en una immensa presó, no és possible ni el Dret a la fugida, la fugida dels desesperats ja no és possible , no compte la vida dels teus ni de la teva persona, quan esperar la mort es fa insuportable, s’ha volgut, Oh! Vergonya!, prohibir la fugida, fer-la impossible, no ho intenteu, sereu retornats al punt de partida, on la por, l’horror
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
Sorprèn llegir “ Eichmann a Jerusalem” d’Hannah Arendt, els nazis van poder identificar als jueus  gràcies als registres d’informació existents , però especialment gràcies als mateixos consells jueus, facilitaren les seves dades a les SS, ( en un primer moment d’acord amb els sionistes creien que el Reich els hi facilitaria una terra pròpia), primer els van concentrar, després aniquilar, la “Endlösung” la solució final al problema jueu en pro de la raça ària escollida. La planificació del genocidi davant la llar de foc, tot fent el típic „Frühstuck“ en una casa al llac de Wannsee als afores de Berlin, tot molt planer, tot molt fàcil, una Conferència de no més hora i mitja,  al gener drl 42, començava la  matança massiva organitzada, logística de ferrocarrils, fins acabar amb l’orquestra de música clàssica a l’entrada de les cambres de gas, la música per a facilitar l‘accés submís a la mort administrada per botxins cultes. Havent llegit les declaracions d’Eichmann al judici a Jerusa
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Mecanismes de descarbonització en els territoris:

Davant l’emergència climàtica, els territoris han prendre mesures en els seus processos de gestió pública i privada associats als vectors: -           aigua -           residus -           energia ?? -           Bioenergia.... Si creuem els acords de descarbonització europea, aprovats recentment per la nova Comissió europea, a partir del que s’ha anomenat “GREEN DEAL” i ho fem amb les obligacions definides per a la EU anomenades BREF o bé MTD (Millors tècniques disponibles), Directiva 2010/75/ EU, veurem que tenim els instruments necessaris per tal de fer propostes útils als ents públics, aquells que tenen com a tasca de gestió els vectors: aigua i residus . Ens adonem també que es del tot necessari si volem assolir objectius de descarbonització, incorporar el vector energia  en la gestió de infraestructures de gestió de l'aigua i de residus, cal arreu aplicar la Directiva BREF, i així assolir amb èxit, estratègies que permetin transició energètica
Publica un comentari a l'entrada
Més informació