Hi ha realitats socials que són indiscutibles i cal tenir-les en compte, les dinàmiques progressistes superen les inèrcies conservadores, sempre. Avui, una dinàmica inqüestionable al planeta, la trobem en les noves concentracions humanes. Europa no n’és una excepció, de fet Europa no s’entendria sense el dinamisme de les seves euro-regions i euro-districtes.
Aquest nou regionalisme europeu, és metropolità, cosmopolita, es nodreix
d’un ecosistema complex més enllà dels Estats antics del S.XX, interacciona amb
estructures i lògiques comunicatives modernes, de baix a dalt, molt adequades per a afrontar
els reptes més importants que la ciutadania d’aquesta part de l’hemisferi Nord
ens toca abordar de manera immediata.
Cal posar noms als reptes i si pot ser concretar-los, des d’una visió global,
el principal repte a Europa, no estarà en saber si podrem assolir nivells de
generació renovable de l’energia, segur
que tecnològicament i arribarem, el problema de les continuades emissions de
gasos efecte hivernacle, en definitiva de consum irracional d’aquest
capitalisme salvatge, ens arriba rebotat i rebrotat, el veritable problema és
la pobresa que genera.
S’ha abocat a dues terceres parts de la Humanitat a fugir dels seus
territoris, Àsia i Àfrica i determinades regions d’Amèrica del Sud, han
esdevingut en gran part, socialment, ambientalment, i com sempre políticament
insuportables, la colonització ha estat nefasta, la geopolítica dels hidrocarburs
ens manté en guerra global i permanent, ja res ens separa de la barbàrie, vivim
acostumats al terror, no és el mar que ens separa, és el mar que ens uneix en
el destí d’espècie. No hi ha fronteres possibles, ni orogràfiques, ni
polítiques, ni climàtiques, mai n’hi ha
hagut, quan travessar-les obeeix a ancestrals
instints de supervivència.
Ens cal formular un nou model polític, econòmic i social que superi els
Estats tradicionals, no hauríem de gastar tantes energies en reproduir
estructures que no són, ni ens seran mai útils pels reptes que hem d’abordar,
crec sincerament que majoritàriament aquests reptes han de superar-se des de
l’eix ciutat-regió.
Aquestes noves metròpolis interactuen entre elles des de l’eix bio-regional
i cultural, sovint aquests eixos són orbitals, cap endins i cap enfora, abasten territoris que superen de llarg les
fronteres dels Estats, especialment en l’àmbit de les regions transfrontereres,
tant dintre d’un mateix Estat, com entre Estats.
Catalunya té la sort de compartir espais orbitals amplis, per ser terra de
pas i de frontera, també per ser sovint interpretable com a ciutat-país. Barcelona i Catalunya han de superar-se a si
mateixes i entomar el gran roll que la seva posició geo-estratègica li és
encomanada, llegia fa poc, més del 24% de la ciutadania barcelonina no ha
nascut ni a Barcelona, ni a Catalunya, ni a l’Estat espanyol. La cultura
catalana, com sempre, serà instrument de cohesió i permetrà un espai
territorial bio-regional, molt mediterrani, i també molt pirinenc, en gran
mesura és la cultura la que configura l’espai de convivència, sense aquest
espai cultural definit, la convivència es trenca.
Apliquem-nos en pensar; la societat ja NO creixerà entre fronteres d’Estats
antics i caducs, sinó en una bioregió Pirineus-Mediterrània, si enfoquem els
esforços en pensar diferents eixos de
treball, interrelacionant els canvis demogràfics, socials i climàtics, amb una
nova urbanització de l’espai, digitalitzat
e intel·ligent, si pensem amb una població sana, alimentada amb recursos locals, bio-regionals,
el temps ens serà pròsper.
L’ Euroregió Pirineus-Mediterrània és un espai que pot i cal omplir-se de
continguts i de sentit compartit per abordar els reptes de futur.
- URBANITZACIÓ: Un nou urbanisme ha de fer possible una
mobilitat 100% descarbonitzada, especialment en l’àmbit urbà. Com deia en
Ildefons Cerdà, - urbanitzar el camp i ruralitzar la ciutat -. Ha
d’actualitzar-se el concepte urbanista de ciutat jardí, intel·ligent,
dinàmica i culturalment diversa, de la mateixa manera que cal fer un ús
dels recursos naturals molt més eficient, aigua i residus han de ser
integrats com a flux circular energètic de la pròpia esfera urbana,
industrial i rural.
- CANVI DEMOGRÀFIC: Entendre el canvi demogràfic que s’està
produint, és imprescindible per a integrar aquesta nova onada de
migratòria a les grans metròpolis, comprendre aquest fet, aquest canvi
cultural immens en poc temps. Per tant, creure’ns que serà la cultura
entesa com a instrument, qui facilitarà els canvis socials per a aquesta
nova integració, tant en els habitatges i carrers com en els mateixos barris.
- CANVI SOCIAL: Aquest nou escenari ha de ser feminitzat i feminitzant, els rolls de gènere també han de canviar, ens cal abandonar immediatament aquesta model de societat masclista, jeràrquic, autoritari i violent, el canvi social ha de ser feminista, transversal, democràtic i no-violent.
- CANVI CLIMÀTIC: La integració de polítiques globals de
descarbonització en l’àmbit bio-regional, serà la fórmula més eficaç per
tal de realitzar aquesta tant anomenada transició energètica,
tecnològicament la bio-regió Pirineus-Mediterrània, disposa de grans
instruments per assolir un model per a l´horitzó 2050 de 100% energia
renovable. És la realitat global la que ens facilitarà xarxes
descentralitzades de subministra pel conjunt de l’Euroregió.
- DIGITALITZACIÓ: La
quarta revolució industrial arribarà els propers anys i amb força. Els
canvis que comportarà seran social, ambiental i econòmicament gegantins,
les professions que ocuparan a més població d’aquí 30 anys res tindran a
veure amb les actuals. L’alliberament del treball mecànic, pivotat en
fonts d’energia renovable, ens permetrà disposar de temps i eines per a
fer també la transició cultural que hem inevitablement d’assolir. Més
diversa, més rica i més humanista.
- ALIMENTACIÓ SALUDABLE: Els canvis en l’alimentació seran directes i proporcionals als altres
canvis; climàtic, social i demogràfic. Els consumidors oberts a mecanismes
d’adaptació i de consciència global, adaptaran nous hàbits alimentaris, la
bio-regionalització de l’agricultura i la incorporació del mar, més enllà de la seva riquesa ictiològica
implicarà una nova concepció de l’alimentació i dels hàbits alimentaris.
Conclusió:
La superació de les fronteres és possible, si bé sabem que de manera
individual i col·lectiva, sovint aquest salt esdevé dramàtic, també es cert que
si el pensament és lliure i científic, llavors crea escenaris, models
conceptuals, estratègies per resoldre els reptes dinàmics que el Planeta ens
rebota, la millor manera de contextualitzar les solucions no pot ser encotillant-se
en marcs estatals, sinó en l’àmbit bio-regional.
La bioregió Pirineus-Mediterrània, és i ha de ser un instrument conceptual
que s’ha d’omplir d’instruments per a nodrir d’eines urbanístiques,
tecnològiques, digitals i alimentàries als habitants d’avui i del futur de
l’EUROREGIÓ PIRINEUS-MEDITERRÀNIA. Avui però, és ben poca cosa, només un web.
Per tant, una oportunitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada