Passa al contingut principal


Anònims.

CAT:
No cal perdre el temps. Hi haurà condemna exemplar, 10 anys com a mínim. El TEDH serà dur, complicat i llarg. Però com a molt, serà una vulneració més. Res més.

Hi ha sedició, és clar que sí! Seran tots i totes condemnades, no pot haver-hi sedició sense les organitzacions de la societat civil, i elles hi eren, és clar que hi eren!. Però la desobediència civil, la insubmissió pacífica serà criminalitzada.

La sentència borbònica està dictada, brindada amb un Ribera en la trobada a Oviedo amb en TajaniTusk i Junkers, mai uns premis Princesa a Astúries havien tingut tan gust a ranci i caspa. Hi ha sedició pel fet que els Mossos mai van estar pel tema. Mala peça confiar amb la policia.

ES:
A Espanya tornarà un nou falangisme i farà saltar pels aires tota esperança de modernitzar l'Estat. Mantenir els privilegis de les 20 famílies cortesanes de la cort borbònica, omplirà les presons de dissidents, especialment perifèrics.

UE:
També serà el principi de la fi d'aquesta UE, passarem de l'aparador dels Drets Humans que és ara, a la vergonya de la seva vulneració sistemàtica. El Parlament europeu serà incapaç de desfer-se de la involució neofeixista d'una classe mitjana blanca, atemorida i empobrida. El canvi climàtic devastarà Àfrica, tota aquesta pressió humana d'un continent en fugida farà explotar les fronteres. Els escamots de la mort seran tolerats a molts Estats. La Guàrdia Civil serà imprescindible a la frontera sud.

I? :
Només ens queda resistir. Per això a la que ve no podem fallar. Quan? Veurem com es digereix tanta vulneració de Drets Fonamentals. Veurem. Ara ja, ells marquen el camí, qui se'n surt garrotada!.

Cal actuar amb intel·ligència i poques precipitacions, s'ha de deixar de ser reactius i passar a ser constructius, però de què?, aquesta és la gran pregunta i la meva resposta és; crear xarxes i estratègies invisible e impermeables a les seves clavegueres, dominar una gran massa de vot identificat, ens hem de poder comptar en algun lloc, sense posar en risc a ningú, els Estats i la UE ens han de poder comptar, no identificar, si ens compten sense identificar, no ens poden fitxar, i això els fa pànic, si ens identifiquen, ens poden il·legalitzar, empresonar, reprimir. És per això que no cal gastar-hi ni un segon de les nostres vides en fer-nos visibles.

No calen llaços, no calen proclames, no calen twitsfacebookswahpsapp... no calen xarxes socials, ni gent a presó. Només cal una aplicació que des d'algun lloc vagi rebent suports, un registre gestionat per Anònims, gestionat per ningú, però que proclami quants som, com un comptador, en algun lloc fora del control de l'Estat, cada dia i cada hora anar rebent adhesions. Una illa pirata al núvol, on es guarda el gran tresor que tothom voldrà. Anar passant la ratlla del seu control.

Una illa que acumuli un reservori de vots, una caixa que rebi el nostre vot, un vot que surt de circulació dels canals establerts. I així es compte, un vot que tots volen però que ningú tindrà. Tants milions de vots allà tancats a pany i forrellat, només disponibles per l'assalt final.

Fer clara la visualització que en els propers anys, immediatament després del 30 de maig del 2019, s'aniran retirant vots reals del sistema, dia sí, dia també. Les respostes d'un Món irrespirable fetes pels que tot ho embruten no tenen molt recorregut, l'última va durar del 33 al 45 i acabà amb la creació de les Nacions Unides, això sí, amb més de 60 milions de morts.

És una cessió de poder individual, mentre hi hagi Dret a vot, clar, un vot partisà, maquis, a escala regional, estatal i europea.

En 4, 8 anys es pot demostrar que per a poder governar Catalunya, Espanya a Europa, són necessaris els vots de l'illa pirata, qui els vulgui però, haurà de signar el decàleg d'adhesió.

Aquest decàleg s'elaborarà en un indret secret introbable e incontrolable.

Vols preparar els deu punts imprescindibles pel vot de la teva vida?.......

Aquestes notes són idees inspirades pel llibre "Ciudadanos de la Tierra.com" de Joaquín Lorente. Escrit al 2004. Tota una recomanació que a més us farà passar una molt bona estona.

No passaran!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Transicions i territoris.

  Fa poc, assistint en unes jornades anomenades, energia, ecologia i sobirania, persones amb criteri pretenien argumentar de totes les maneres possibles que ens cal fer un salt qualitatiu i especialment quantitatiu en la implantació de les EERR a Catalunya, res a dir, ben cert és l'endarreriment i la imperiosa necessitat de fer un salt endavant, o ara o mai. Ja són molts els que han assumit que a Catalunya no assolirà cap independència energètica i que la dependència energètica agreujada pel tancament nuclear (tot i que ja s'albiren pròrrogues) és ja una evidència difícil de negar. Si ens mirem, sempre ho he intentat fer així, els territoris com espais definits en aspectes geofísics i biofísics i que aquests tenen una importància vital en la relació del medi físic amb les poblacions humanes i activitats econòmiques que s'hi desenvolupen, aleshores, no puc deixar de fer segmentacions en el mapa que són i així ho entenc i ho he defensat abastament, claus per a comprendre ...

Compost de quartier: Humusculture

Pour bien organiser un centre de compostage de quartier et en toute sécurité, il faut au moins 3 composteurs.  1.- La phase thermophile, celle qui travaille le plus. 2.- Phase de maturation, tous les 2-3 jours il reçoit du MO du composteur 1 et une fois plein il est laissé à maturation pendant 3 mois. 3.- Redémarrer le composteur.   

Reflexions des de terres del Rin (XVI)

Amb el pare anàvem a treure els gossos, sí, així ho dèiem, crec que a moltes cases de La Garriga i del rerepaís, el meu poble era rerepaís, Barcelona quedava molt lluny, la canalla sabíem tots que volia dir treure els gossos, no pas com ara que es passeja amb el gos. Treure els gossos era imprescindible, el meu pare era caçador, val a dir que ho era per a la seva estima a la natura, li agradava més treure els gossos que anar a caçar, gaudia darrere dels animals, veure'ls com es movien nerviosos entre les bardisses, fins que de cop aixecaven un conill o alguna vegada fins i tot la perdiu sommiada. Eren temps en què encara hi havia vida per les vinyes i camps que s’enfilaven cap a Santa Margarida. El meu poble, com a moltes de les comarques al voltant de la ciutat de Barcelona, vam viure a finals dels seixanta i especialment pels setanta, aprofitant els finals del franquisme, un creixement econòmic i urbanístic descontrolat i desmesurat en què els terrenys bàsicament de secà i f...