Passa al contingut principal

Hortus deliciarum[i]

Hortus deliciarum[i]



Ens endinsem en l'especial i particular Edat mitjana, sovint ens ha arribat la imatge d'una època convulsa i dramàtica, on les epidèmies, la guerra, la destrucció, la misèria i la mort era la seva constant. Res més lluny d'això, l'Edat mitjana, el període que compren entre el segle v finals del segle xv, per tant, deu segles, mil anys de la Història d'Europa, va viure moltes realitats. La convivència entre religions monoteistes, jueus, cristians, musulmans va ser en moltes èpoques harmòniques.

Mil anys són molts anys, l'evolució dels territoris europeus, les seves llengües i les seves gents, els poders i les formes d'organització eren molt locals, molt territorials. No haguera pogut succeir un Renaixement sense una Edat mitjana plena d'organització i d'acumulació de saviesa popular, d'organització i suports mutus que finalment iniciar l'expansió, si abans no s'hagués omplert el sarró mai haguérem pogut a Europa fer el salt que implicar el Renaixement.

Una de les obres enciclopèdiques més rellevants fou l'elaborada per Herrand von Landsberg al monestir de Sainte Odille al municipi avui d'Ottrot a Alsàcia. Desgraciadament l'obra fou destruïda en un incendi a la catedral d'Estrasburg durant la revolució francesa.

Dit això, crec que l'organització urbana de la societat i la seva interrelació amb el medi natural i rural era molt intensa, d'una interdependència clara i evident, si les collites anaven bé, la vida urbana creixia, si per diverses raons el camp patia, la ciutat moria.

La cooperació mútua[ii] en forma de gremis fou una manera de gestionar les adversitats més que exitosa, la cultura es desenvolupar intensament, al mateix temps que les llengües anaren prenent forma i configurant un mosaic cultural i lingüístic del qual en som hereus. Les uniformitzacions i les assimilacions han estat i són encara avui interessades. Per tant, la cultura i la llengua foren claus per a traspassar a les generacions futures els coneixements i la saviesa popular, el bon saber i la bona manera de conviure.

Quan aquest equilibri en pobles i viles es trencava, molt ràpidament la fam i la guerra esdevenia instrument per a retornar l'estat de les coses a situacions de precaris equilibris, i així, a poc a poc, determinades elits, allunyades del poble menestral i del camp anaren per la força agafant quotes de poder, anaren militaritzant-se més i millorant en enginys militars, de suposada protecció de comptats i viles, protecció que esdevenir finalment repressió i espoli en moltes etapes de l'Edat mitjana.

És per això que són molt interessants els períodes en què el poder femení a partir de les Abadesses irradiaren valors de protecció i de respecte, de cultura i propagació del Bé comú. Són episodis corrents en els territoris d'Europa, al Principat coneixem una mica la vida de l'Abadessa Emma i a Alsàcia la d'Herrad von Landsberg qui ens aportar l'Hortus deliciarum una obra mestra enciclopèdica[iii].

Més endavant trobarem al SXIV l'al·legoria del Bon i del Mal Govern D'Ambrossio Lorenzetti mural pintat a Siena a instàncies del govern local. Aquesta obra ha servit recentment a Julien Dossier com a inspiració del seu llibre La Renaissance ecològique[iv], una reflexió i una eina que ens acosta a la participació i a l'acció directa en la transformació del medi urbà, l'obra ens planteja el treball realitzat a la ciutat de París, on a través de 24 "chantier" es pot preparar la ciutadania, carrers i barris de manera participativa, cap a un model de ciutat en què la vida en l'espai urbà es transforma al servei de la seva població, de la mateixa manera que s'interrelaciona amb el medi rural de manera empàtica i respectuosa, els fluxos dels quals la ciutat és dependent són aportats des del medi rural i natural amb equilibri, per tant si des del medi urbà s'irradia protecció i cura, la relació entre ambdós medis esdevé holística i justa. 


[i] . Ce livre est surtout célèbre pour ses superbes miniatures aux couleurs vives et accompagnées de légendes. L'ouvrage ne compte pas moins de 346 scènes en miniature, contenant quelque 9 000 personnages allégoriques. Ce chiffre peut sembler énorme, mais on peut parfois dénombrer dans une seule planche plus d'une centaine de personnages. Les illustrations jouent donc un rôle essentiel dans l'organisation du livre, même si celui-ci compte aussi 45 000 lignes de texte. Au lieu d'illustrer le texte comme elles le faisaient dans les ouvrages des siècles antérieurs, les images constituent la matière principale de cette encyclopédie et sont destinées à être décodées en premier, tandis que le texte sert de complément au langage de l'image.

Herrade est très soucieuse de l'exactitude des images. Le zodiaque est dessiné avec beaucoup de soin. La traversée de la Mer Rouge montre un chameau fidèlement dessiné. La rose des vents indique douze vents. Attachée à relier microcosme et macrocosme, Herrade représente le monde sous la forme d'un homme nu avec les bras étendus, dont la tête rayonnante est entourée de sept planètes, avec aux quatre coins de l'image une allégorie des quatre éléments en relation avec l'homme : l'eau liquéfie son sang, l'air lui permet de respirer, le feu donne de la chaleur à son sang et la terre fournit au corps sa matérialité. L'eau est naturellement identifiée par des poissons et la terre par un monticule sur lequel une chèvre broute des ronces. Le péché originel est illustré par une scène montrant Adam en train de labourer et Ève filant au fuseau.

Source: wikipedia

 [ii] El apoyo mutuo. Un factor de evolución. Piotr Alekséyevich Kropotkin. Editorial Pepitas de calabaza.

 ii] Pour l'essentiel, cette encyclopédie est un florilège de quelque 1 160 textes, tirés de sources diverses: Eusèbe de Césarée, Clément d'Alexandrie, Augustin, Isidore de Séville, Bède, Smaragde, Fréculf de Lisieux, Yves de Chartres, Anselme de Cantorbéry, Honoré d'Autun, Rupert de Deutz, Pierre Lombard, Pierre le Mangeur et Fulgence le mythographe. « Les passages sur la cosmologie, la chronologie, l'astronomie, la géographie, la mythologie, l'agronomie et autres sciences sont, en grande partie, empruntées à un recueil intitulé Aurea gemma, qui a beaucoup de rapport avec le livre De imagine mundi. »

L'inspiration principale semble venir du Liber floridus de Lambert, rédigé près de cinquante ans plus tôt, comme l'indiquent à la fois le titre et la reprise de la métaphore de l'abeille qui collecte le nectar de fleurs diverses et en fait son miel. Toutefois, le terme jardin a ici un sens plus strictement chrétien que le titre de l'ouvrage de Lambert, car ce mot fait référence au jardin d'Éden, assimilant ainsi le savoir encyclopédique à un paradis plein de choses plaisantes à voir et à s'assimiler.

Source: wikipedia

[iv] Renaissance Écologique. 24 chantiers pour le monde de demain. A quoi ressemble un monde qui a réussi à rester sous 1,5ºC, et comment pourrions-nous y parvenir?.Julien Dossier propose de relever un tel défi en adaptant l’Allégorie des Effets du Bon Gouvernement, une fresque peinte par Lorenzetti à Sienne en 1338. La version contemporaine qu’il a conçue se décompose en 24 chantiers, et donne les clés de la Renaissance Écologique. 

Source: https://www.renaissanceecologique.fr/


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Mecanismes de descarbonització en els territoris:

Davant l’emergència climàtica, els territoris han prendre mesures en els seus processos de gestió pública i privada associats als vectors: -           aigua -           residus -           energia ?? -           Bioenergia.... Si creuem els acords de descarbonització europea, aprovats recentment per la nova Comissió europea, a partir del que s’ha anomenat “GREEN DEAL” i ho fem amb les obligacions definides per a la EU anomenades BREF o bé MTD (Millors tècniques disponibles), Directiva 2010/75/ EU, veurem que tenim els instruments necessaris per tal de fer propostes útils als ents públics, aquells que tenen com a tasca de gestió els vectors: aigua i residus . Ens adonem també que es del tot necessari si volem assolir objectius de descarbonització, incorporar el vector energia  en la gestió de infraestructures de gestió de l'aigua i de residus, cal arreu aplicar la Directiva BREF, i així assolir amb èxit, estratègies que permetin transició energètica

Aigua i sal, foc i energia. Concepte renaixement ecologista a la Mediterrània: Illa energètica versus energia distribuïda, emmagatzematge i embassaments.

                                           Font:  SZ-Karte; Quelle: World Resources Institute               https://www.sueddeutsche.de/wissen/wasserstress-atlas-wasserknappheit-1.4555268 La gestió dels recursos hídrics, en definitiva de les conques hidrogràfiques, així com  la gestió de l’energia hauria de ser abordada de manera integrada, especialment a Catalunya, país de boscos orogràficament molt divers. En el present article insistiré en el concepte territorial d’illa energètica, base d’una planificació territorial descarbonitzada i l’ús de l’aigua com a element d’emmagatzematge del propi recurs i d’energia potencial administrable. A La conca mediterrània, l’aigua sempre ha tingut un paper fonamental i als anys vinents encara serà més rellevant, depenent com s’abordi la seva gestió ens condicionarà el benestar futur més immeditat. L’estatut d’autonomia de Catalunya ens permet administrar i gestionar de manera exclusiva les conques hidrogràfiques anomenades int

Compost de quartier: Humusculture

Pour bien organiser un centre de compostage de quartier et en toute sécurité, il faut au moins 3 composteurs.  1.- La phase thermophile, celle qui travaille le plus. 2.- Phase de maturation, tous les 2-3 jours il reçoit du MO du composteur 1 et une fois plein il est laissé à maturation pendant 3 mois. 3.- Redémarrer le composteur.