Mecanismes de descarbonització en els territoris:

Davant l’emergència climàtica, els territoris han prendre mesures en els seus processos de gestió pública i privada associats als vectors:

-          aigua

-          residus

-          energia ??

-          Bioenergia....

Si creuem els acords de descarbonització europea, aprovats recentment per la nova Comissió europea, a partir del que s’ha anomenat “GREEN DEAL” i ho fem amb les obligacions definides per a la EU anomenades BREF o bé MTD (Millors tècniques disponibles), Directiva 2010/75/ EU, veurem que tenim els instruments necessaris per tal de fer propostes útils als ents públics, aquells que tenen com a tasca de gestió els vectors: aigua i residus.

Ens adonem també que es del tot necessari si volem assolir objectius de descarbonització, incorporar el vector energia en la gestió de infraestructures de gestió de l'aigua i de residus, cal arreu aplicar la Directiva BREF, i així assolir amb èxit, estratègies que permetin transició energètica i la descarbonització efectiva del territori. 

Aclariment: La Directiva 2010/75/EU  defineix:

Tècnica: tecnologia emprada juntament amb la forma en què una instal·lació estigui dissenyada, construïda, mantinguda, explotada i paralitzada.

Tècniques disponibles: aquelles tècniques desenvolupades a una escala que en permeti la seva aplicació en el context del sector industrial corresponent, en condicions econòmicament i tècnicament viables, tenint en compte els costos i els beneficis tant si les tècniques s'utilitzen o es produeixen en l’Estat membre corresponent com si no, sempre que el titular pugui tenir-hi accés en condicions raonables.

Tècniques millors: les més eficaces per assolir un alt nivell general de protecció del medi ambient en el seu conjunt.

La bioenergia amb les seves millors BREF disponibles, interacciona amb èxit en els objectius de descarbonització dels territoris, sempre i quan les diferents fraccions orgàniques; biomasses líquides i sòlides procedents dels residus municipals, agrícoles i forestals, industrials i de la gestió de les aigües residuals són gestionades de forma unitària.

Les tecnologies de generació de biogàs i/o d’obtenció de bio-combustibles sòlids, centrals de biomassa per a la producció de vapor per a usos industrials, energètics o bio-metà, útil per a una mobilitat descarbonitzada, són possibles. 

El recurs procedent de fraccions orgàniques residuals es generen en el propi territori, són anuals i regulars. Avui, lamentablement la seva gestió consumeix energia fòssil, és font d’emissions de gasos efecte hivernacle, representa un risc ambiental i tenen un cost molt elevat la seva gestió, tant per a les administracions locals, com pel sector industrial i privat.